Hospital dels Masells-Hospital de santa Margarida

La Barcelona dels Burgs ( tornar al mapa)

Al tercer quart del segle XII (1), per una iniciativa conjunta del bisbe de Barcelona i el capítol catedralici, es va fundar l’hospital de masells, emplaçat a l’actual plaça del Pedrò, que aleshores era una zona sense urbanitzar fora les muralles de la ciutat, del qual només en resta la seva església, que rep el nom de capella de Sant Llàtzer . 

L’hospital tenia com a finalitat l’atenció als leprosos. Els documents ens parlen de l’hospital de santa Maria dels malalts o dels masells (2), però l’anomenen simplement com “casa dels malalts”; la construcció d’un altar de santa Margarida farà que l’hospital passi a ser conegut amb aquest nom i, a partir de 1355, un nou altar, aquest cop dedicat a sant Llàtzer, el patró dels leprosos, farà que la capella que avui resta dempeus sigui coneguda amb aquest nom .

L’hospital devia comptar amb un edifici on es trobarien la cambra dels malalts, les dependències les dependències del servei, el rector de la capella, l’administrador i la cambra dels malalts, les dependències del servei, del rector de la capella i de l’administrador, un hort, un cementiri, i una capella.  

L’any 1401 l’hospital de santa Margarida va quedar unit al de la Santa Creu, però va continuar exercint les seves funcions d’acolliment i atenció als malalts de lepra fins l’any 1906, quan els malalts que hi restaven passaren a ocupar una masia a Horta. Es creu, però, que després de la Guerra de Successió va tenir lloc una altra reforma important: es bastí la capella de migdia, dedicada al sant Sepulcre, que suposà “l’arrasament i anul·lació de l’hospital baixmedieval, el qual, segons es creu, fou substituït per un de nou situat al carrer del Carme”(3).

També fou al segle XVIII quan es substituí l’antiga volta de canó per l’actual, degut al mal esta en que es trobava la primera.

El 1821 fou suprimit el seu cementiri, fet que comportà la construcció de la plaça actual del Pedró; el 1823 es comencen a edificar cases als laterals de la capella,  que comportà que “l’antiga capella va veure diluïda la seva singularitat arquitectònica amb una façana que homogeneïtzava la seva alçada i la seva fisonomia exterior amb la resta d’edificis nous de la plaça”(4). 

El 1913 fou dessacralitzada i se li donà un ús civil que la malmeté força fins que fou recuperada per l'Ajuntament i la Diputació als anys 80 del segle XX.

 


  1. La primera notícia documental és del 1188
  2. La lepra va ser durant tota l’edat mitjana una malaltia temuda, maleïda, només el seu nom esgarrifava. Era la «malaltia», i cada època té la seva. Quan es parlava de la casa o de l’hospital dels malalts no calia dir de quins malalts: es tractava de la llebroseria. Els llebrosos eren marginats socials, la por d’infectar-se de la lepra, tinguda per incurable i contagiosa, els confinava en espais reservats exclusivament per a ells. (Vinyoles i Vidal, T.M., 2003)
  3. Lopez, A.; Beltran de Heredia, J., 1991-1993, pàg. 69
  4. Web: Capella de Sant Llàtzer
     

Bibliografia

Conejo da Pena, A., 2002, “Assistència i hospitalitat a l'edat mitjana. L'arquitectura dels hospitals catalans: del gòtic al primer renaixement”, Tesis Doctoral. Facultat d’ Història de l’Art, Universitat de Barcelona,   pàg.282-285, http://hdl.handle.net/2445/35588

Lopez, A.; Beltran de Heredia, J., 1991-1993. “Resultats de l’excavació arqueològica a l’església i a l’Hospital de Sant Llàtzer”, Lambard. Estudis d’art medieval, VI, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, pàg.  51-71

Vinyoles i Vidal, T. M., 2003, “Espais marginals a la Barcelona Baixmedieval”, El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta : XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, actes, Vol. 2, pàg. 457-466

Web: Capella de Sant Llàtzer http://www.capellasantllatzer.cat/?p=14

Altre bibliografia que es pot trobar a la biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona http://hdl.handle.net/2117/78201