Casa dels Canonges

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

Les cases dels canonges (1) són un conjunt heterogeni d'edificacions civils, originàries del segle XIV, però molt transformades al llarg dels segles. El seu origen cal buscar-lo en el moment que els canonges de la Seu deixen de viure en comunitat dins la catedral i s’instal·len en diverses cases adjacents a la catedral. “Cada edifici s'articulava originàriament entorn d'un pati descobert amb escala fins a la planta noble, amb un o dos pisos més al damunt, el darrer amb galeria sota coberta de teula. La planta baixa s'utilitzava com a magatzems o obradors”(2).

Les que han arribat fins als nostres dies, i les coneixem amb aquest nom, les podríem dividir en una primera que es situaria a la plaça de la Pietat i al carrer del Paradís nº7, una altra al carrer del Bisbe nº4-8, i una tercera al carrer de la Pietat 2-6.

Al segle XX comença la restauració de les diverses cases que esborra l’estructura tipològica de les antigues cases.  Els projectes de restauració i execució de l’obra foren obra dels arquitectes Jeroni Martorell i Joan Rubió i Bellver.

A les dues cases del carrer del Bisbe, que es comunicaven per l’interior amb les del carrer de la Pietat, conservaven a la seva façana una galeria superior i una torre, així com restes de tres finestres coronelles, i a la planta baixa dues finestres del segle XVI.

A la casa situada a la plaça de la Pietat, “a la façana principal, l’edifici conservava un portal de mig punt i l’estructura general d’una casa amb torre i galeria, elements que també existien a la façana lateral, on a més es conservava les restes d’una finestra coronella”(3). Per a Martorell era un clar exemple de la casa catalana medieval.  

Martorell presentà l’any 1927 un projecte per a cada una de les façanes, i fou enllestit l’any 1929. “A la façana enfocada a la plaça de la Pietat, a la planta baixa afegia finestres que imitaven a les del carrer del Bisbe, i a la planta principal, al costat de les finestres coronelles col·locava un finestral gòtic nòrdic aliè al gòtic meridional. En aquest segon projecto les galeries es recreaven amb columnetes i capitells detallats, mentre que les torres es reconstruïen amb merlets.  Al carrer del Bisbe introduïa motllures gòtiques en les obertures de la segona planta i a les torres i galeries repetia els mateixos detalls que a la plaça de la Pietat. Finalment, la façana que donava al carrer Paradís, a excepció de la planta baixa, la reconstruïa íntegrament”(4). Al projecte final de Martorell “utilitza finestres noves de decoració plateresca, així com pedres velles i elements originals reaprofitats que donen al conjunt un aspecte de collage estilístic"(5).

En relació a la casa del carrer de la Pietat, edifici del segle XVII, l’arquitecte Joan Rubió, que aquelles dates estava treballant en l’acondiciament d’algunes dependències de la seu de la Diputació de Barcelona –palau de la Generalitat-, i autor del polèmic pont neogòtic que uneix aquest edifici amb les cases dels canonges, va refer-la de nou dotant-la amb esgrafiats i majòlica, dissenyats ex novo per a l’ocasió, tot intentant imitar aquells edificis barcelonins del segle XVIII, la façana dels quals estava coberta amb esgrafiats.   


  1. Membre del capítol d’una església catedral o d’una col·legiata http://dlc.iec.cat/results.asp
  2. Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament de Barcelona: Cases dels Canonges
  3. Cócola Gant, A., 2010, pàg. 142 Traducció del castellà F. Font
  4. Cócola Gant, A., 2010, pàg. 144 Traducció del castellà F. Font
  5. Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament de Barcelona: Cases dels Canonges
     

Bibliografia

Cócola Gant, A., 2010, “El Barrio Gótico de Barcelona. Planificación del pasado e imagen de marca”, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, http://hdl.handle.net/10803/2027

Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament de Barcelona: Cases dels Canonges: http://w10.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=143&id.districte=01

Altre bibliografia que es pot trobar a la biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona http://hdl.handle.net/2117/80959