Casa Aguilar

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

Casa del segle XIII (1), però refeta de nou al segle XV, adquirida el 1400 pel mercader Berenguer d’Aguilar.

Al llarg dels segles següents es va reformant i ampliant: al segle XVIII les finestres de la planta principal foren substituïdes per balcons. Al segle XIX l’edifici es subdividí en habitatges de lloguer.

L’any 1953 l’edifici fou comprat per l’Ajuntament de Barcelona, qui el rehabilità per instal·lar-hi el Museu Picasso. Abans de començar les obres de rehabilitació a l’edifici es conservaven alguns artesanats, part de la glorieta al pati, unes finestres del segle XVI a la façana i els restes d’una tercera finestra a la planta baixa, així com restes de la part superior d’una finestra coronella a la planta noble.

 Les obres de rehabilitació foren encarregades a l’arquitecte Jeroni Martorell, qui “completava el tipus considerat invariable amb cadascun dels elements, mitjançant la repetició de les restes conservades. La torre i la galeria són supòsits historiogràfics, ja que no hi havia rastre d'ells”(2).

A la planta baixa es recuperaren les finestres, mutilades per instal·lar-hi uns magatzems, tot reconstruint-les seguint “una hipotètica forma completa, sense diferenciar quina part era original i quina era afegida”(3). Al pati interior, datat del segle XV, es conservaven diverses restes de l’antiga edificació, com per exemple l’existència de tres finestres a la seva cara nord. “L'obra va consistir a descobrir la galeria principal i a reconstruir la superior de la cara est, mentre que a la cara nord es van eliminar les obertures sense elements històric-artístics, per deixar solament els esculpits. Crida l'atenció la incorporació d'una finestra d’estil gòtic a la part alta de la cara nord. En realitat, es tracta d'una reconstrucció sobre la base d'escasses restes oposades en el mur. A més, va ser canviada de lloc per fer-la coincidir amb la motllura afegida a la galeria superior. Altres detalls van consistir a incorporar un arc de mig punt a la planta baixa de la cara est, simular carreu  antic i construir un gran ràfec (4) de fusta per protegir l'escala”(5).

La part, però, més transformada fou la part de l façana posterior que donava a l’actual plaça Jaume Sabartés, essent la part més volumètrica de la edificació: allí es destruí completament la edificació existent i és “reconstruït amb materials, formes i procediments antics, i amb dues finestres gòtiques procedents d'altres enderrocaments. En la part superior es va incorporar una galeria porticada, segons el model”(6) de la casa tradicional catalana que la histografia del moment considerable com a model a seguir. Un altre element que transformà l’edifici fou el canvi de maçoneria per carreus, per tal d’accentuar l’antiguitat de l’edifici.

 


  1. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserven uns frescs de finals de segle XIII, que evoquen la conquesta de Mallorca per Jaume I, el 1229.
  2.   Cócola Gant, A., 2010, pàg. 137 Traducció del castellà F. Font
  3.   Cócola Gant, A., 2010, pàg. 239 Traducció del castellà F. Font
  4. Part de la teulada que surt més enllà del pla de la façana http://dlc.iec.cat/results.asp
  5.   Cócola Gant, A., 2010, pàg. 241 Traducció del castellà F. Font
  6.   Cócola Gant, A., 2010, pàg. 240 Traducció del castellà F. Font
     

Bibliografia

Cócola Gant, A., 2010, “El Barrio Gótico de Barcelona. Planificación del pasado e imagen de marca”, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona, Departament d'Història de l'Art. http://hdl.handle.net/10803/2027

Web Ajuntament de Barcelona: Museu Picasso: http://www.bcn.cat/museupicasso/ca/museu/palau-aguilar.html

Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament BCN:  Palau Berenguer d’Aguilar: http://w10.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=417&id.districte=01

Altre bibliografia que es pot trobar a la biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona http://hdl.handle.net/2117/78861