Diputació del General

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

La Diputació del General o Generalitat de Catalunya era una delegació permanent de les corts al Principat de Catalunya, apareguda com a resultat d'un procés històric gradual que abasta una vuitantena d'anys entre la darreria del segle XIII i el segle XIV avançat”(1). Era una institució de govern de Catalunya que tenia la missió de la recaptació dels impostos que les Corts atorgaven al rei. 

Arran de la Cort de 1364-1365, davant de la insuficiència de la recaptació, es va estabilitzar definitivament “una única Diputació del General privativa de Catalunya, amb seu a la ciutat de Barcelona i residència a les cases del carrer de sant Honorat que formen el nucli inicial de l'actual Palau de la Generalitat”(2).  Així dons, l’any 1400 s’adquirí un immoble a l’antic Call de Barcelona, edificació de la qual no en queda pràcticament res, “a part de l’alineació del carrer i, potser, alguns fonaments i elements menors”(3); l’immoble tenia entrada pel carrer de sant Honorat i arribava fins on hi actualment el carrer del Bisbe, on  hi tenia l’hort.

Sobre aquesta edificació, al llarg del segle XV, s’anà aixecant  un edifici de nova planta d'estil gòtic, que per expandir-se va anat adquirint cases adjacents, ja sigui en direcció a l’actual plaça de sant Jaume o cap a la catedral. 

Cap el 1418 es començaren a reformar les edificacions del carrer de sant Honorat, construint al primer pis una gran sala rectangular, anomenada Càmera del Consell, i la Càmera dels Oïdors de Comptes, “personatges importants que junt amb els diputats formaven el consistori de govern de la primitiva Generalitat”(4). També durant aquesta dècada s’iniciaren les obres de la façana del carrer de sant Honorat, entrada principal en aquells moments, i la façana del carrer del Bisbe “l’antiga tanca de l’hort, a l’altra banda de la casa, al carrer més important”(5), i per aquest motiu es volgué ressaltar més amb una decoració més rica i sumptuosa que no pas la del carrer de sant Honorat. Aquesta façana, té un accés més ample i a peu pla a l’edifici i des d’aquesta porta arribem al pati principal, erigit a la entre el 1424 i 1425, on mitjançant una escala descoberta es puja a la galeria i a les dependències de la planta noble.


Entre el 1415 i el 1425 es construí la naia o galeria gòtica, que envolta el pati interior de la planta baixa, i des d’on s’accedeix a les estances importants. També aleshores es construí la Sala del Consistori (6), “la sala més important de la casa”(7). La darrera gran obra del segle fou la capella de sant Jordi, construïda entre el 1432 i el 1434. Aquesta, inicialment es construí a la planta baixa, però al 1548 es traslladà a la galeria de la planta noble, i fou ampliada al segle XVIII.

No fou fins un segle després d’haver acabat l’edifici gòtic que es realitzaren les primeres ampliacions.  El 1527 es va construir la Cambra Daurada, annexa a la sala gòtica del Consistori, sobre una edificació comprada al carrer de sant Honorat, que fou utilitzada per celebrar-hi les reunions del Consistori, màxim òrgan de govern de la Generalitat. Entre els anys 1537 i 1548 s’amplià l’edificació per la cara nord des del carrer de sant Honorat cap al carrer del Bisbe, construint “el sector de pati de les dues llotges, es traslladà la capella de la planta baixa a on és ara i es féu la reforma de la cantonada de la galeria gòtica”(8). Aquest nou immoble comprat tenia un hort amb taronges, que es pavimentà i es convertí en el pati dels Tarongers, construït, en dues etapes, entre el 1540 i el 1640. 

A finals del segle XVI es projectà de nou una ampliació, per acabar d’ocupar tota la illa de cases, a la vegada que es refeien parts de l’edificació: “amb moltes interrupcions, cap al 1640 es tancà el perímetre de la casa”(9). Les noves façanes del carrer de sant Sever, i part del carrer del Bisbe foren construïdes de forma austera, racional, amb l’escut de la Generalitat decorant les llindes. Fou aleshores quan es construí la façana que dóna a la plaça de sant Jaume, ampliant “el conjunt edificat amb un cos unitari i contundent”(10). Les obres s’iniciaren el 1597 enderrocat uns habitatges que hi havia a l’indret, i la façana s’inspirà en el renaixement italià, concretament en el Palau Farnese de Roma. Per franquejar la porta s’utilitzaren unes columnes de granit, d’època romana, que en un primer emplaçament havien estat al forum de Tarraco, i que posteriorment foren traslladades a l’església, avui desapareguda, de sant Pere Sescelades de Tarragona. Aquesta ampliació cap a la plaça havia d’incloure una nova capella, que avui en dia és el saló de sant Jordi, temple de tres naus, construït a la primera planta de l’edifici, al mateix nivell que la galeria gòtica i del pati dels Tarongers.

Al segle XVI, la part que dóna al pati dels Tarongers i al carrer de sant Sever fou servit per allotjar-hi l'arsenal.

Al segle XVIII, amb el Decret de Nova Planta, 1716, la Diputació del General va quedar abolida, i la seva seu fou ocupada per l’Audiència, que realitzà algunes obres de distribució; també s’amplià la capella de sant Jordi i es coronà el campanar.

El 1822 s’hi instal·là la Diputació Provincial, que “va compartir l'espai, primer, amb l'Audiència, fins al 1908, i després, amb la Mancomunitat de Catalunya, del 1914 al 1925”(11). Entre els anys 1925 i 1930 l’edifici patí una important remodelació.

 


  1. Web Generalitat de Catalunya: Història de la Generalitat
  2.   Web Generalitat de Catalunya: Història de la Generalitat 
  3.   Roca Vilaregut, A, 2012, pàg. 11
  4.   Web Generalitat de Catalunya: La presidència: El Palau de la Generalitat, seu de la Presidència 
  5.   Roca Vilaregut, A, 2012, pàg. 15
  6. Des de 1928 anomenada Saló de la Mare de Déu de Montserrat
  7.   Web Generalitat de Catalunya: La presidència: El Palau de la Generalitat, seu de la Presidència
  8.   Roca Vilaregut, A, 2012, pàg. 27
  9.   Roca Vilaregut, A, 2012, pàg. 31
  10.   Roca Vilaregut, A, 2012, pàg. 35
  11. Web Generalitat de Catalunya: La presidència: El Palau de la Generalitat, seu de la Presidència

Bibliografia

Ainaud, J.; Gudiol, J; Verrie, F. P., 1947, “Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, 1947.

Noticia La Vanguardia, 30 gener 2012, “Las cuatro columnas del Palau de la Generalitat, 1.900 años de historia”, http://www.lavanguardia.com/vida/20120130/54246845040/cuatro-columnas-palau-generalitat-1900-anos-historia.html

Roca Vilaregut, A, 2012, “El Palau de la Generalitat de Catalunya. Resum de 600 anys d’art”, Generalitat de Catalunya (Departament de la Presidència)

Web Generalitat de Catalunya: Història de la Generalitat http://web.gencat.cat/ca/generalitat/historia/

Web Generalitat de Catalunya: La presidència: El Palau de la Generalitat, seu de la Presidència: http://www.president.cat/pres_gov/AppJava/president/presidencia/palau-generalitat/index.html

Altre bibliografia que es pot trobar a la biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona http://hdl.handle.net/2117/87950