La Llotja de Mar

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

La Llotja, espai destinat a la contractació mercantil, és un edifici constituït per un conjunt d’edificis sobreposats, amb un nucli gòtic dels segles XIV i XV, unes ampliacions del segle XVI, i un embolcall neoclàssic de finals del segle XVIII.

Abans de la seva construcció, els intercanvis comercials es realitzaven als alfòndecs i els porxos. Els mercaders barcelonins, però, volgueren disposar d’un espai propi on desenvolupar la seva activitat, i que fos una edificació que simbolitzés el seu poder.

Amb aquest motiu, ja l’any 1339, la classe comercial barcelonina mostra interès en aixecar un edifici, i que aquest s’edifiqui al costat de la platja, que funcionava com a port, i de la plaça dels Canvis, que era el centre comercial de la ciutat. Per això s’adquireixen o expropien uns solars propietat de la família Moncada.

Les obres, però, tardarien a materialitzar-se. En un primer moment es creu que s’hauria adaptat o millorat un porxo preexistent, però “tant si era perquè no s’aconseguia acabar, perquè estava deteriorada –potser a causa de la guerra amb Castella– o bé perquè resultava insuficient per als seus fins, el cert és que el 1380 Barcelona no disposava d’una llotja apta per al desenvolupament de les funcions comercials que li eren pròpies”(1). No fou fins el 1382 que es dóna un impuls definitiu al projecte, iniciant un nou edifici al mateix indret on dècades abans s’havia començat a construir l’antiga llotja.

Es creu que cap a principis del segle XV les obres estarien acabades, amb un edifici de cos de planta quadrangular format pels actuals salons de Contractacions i de Cònsols, considerat el nucli gòtic de l’edifici. A partir d’aleshores l’edifici es va anar expandint incorporant nous espais; el primer d’ells fou l’hort, situat en a la part posterior de l’edifici. Cap el 1414 es va construir un porxo, d’una sola planta, per a Duana, situat a banda de mar; “Inicialment, quedaria oberta a l’exterior, però entre el 1421 i el 1423 es va tancar per destinar-la a magatzem. Més tard, entre el 1441 i el 1444, va funcionar com a mercat de draps setmanal. Entre el 1456 i el 1459 es va dotar aquesta nau amb un pis superior”(2), que seria ocupat pel Consolat de Mar.

Al  segle XVI es va construir el pòrtic renaixentista, per tal de dotar a l’edifici d’una galeria ornamental. Es creu que al segle XVII només es realitzarien reparacions a l’edifici existent i es construiria una capella que substituïa a la original. Mentrestant es començà a utilitzar amb d’altres funcions: fou utilitzat com pallol de blat, dons l’existent havia estat ocupat per la corona i transformat l’any 1668 en Palau del Virrei; i el 1684 es va concedir “l’ús de la planta superior de la Llotja per eixugar i airejar draps, veles de vaixell i pells de moltó, per netejar l’artilleria i fer de taps”(3).

Totes aquestes noves funcions anaven deteriorant l’edifici, el qual també patí els efectes de la guerra, tant pels bombardejos, com per la seva utilització com a magatzem durant la Guerra de Successió. Un cop finalitzada la guerra la llotja fou destinada a  caserna militar (4), tot realitzant-se obres per adaptar la funció de l’edifici a la seva nova funció militar.

L’any 1764 la Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona, s’instal·la a la Llotja, en una cambra petita del Saló de Contractacions, i poc després la Junta de Comerç proposa al capità general de Catalunya una quantitat de diners, per tal de que pogués realitzar obres al Palau reial o bé construís una nova caserna militar, “a canvi de la cessió en exclusiva de la Llotja”(5). L’any 1771 es signa l’acord, les tropes marxen de la Llotja i s’inicien els treballs de remodelació.

Les obres d’ampliació i millora de la Llotja duraren tres dècades, i no foren acabades fins el 1819. “En la nova Llotja es respectaren alguns dels ambients medievals, especialment el gran saló, i s'amplià el conjunt amb un pati quadrat i noves dependències, unificant-lo exteriorment amb façanes d'un classicisme acadèmic i afrancesat”(6).

 


  1. Bernaus i Vidal, M., 2003, pàg. 118
  2. Bernaus i Vidal, M., 2003, pàg. 120
  3. Bernaus i Vidal, M.; Caballé i Crivillés, G., 2003, pàg. 789
  4. “L’ocupació de la Llotja va ser completa. Els pisos superiors es van condicionar per allotjar-hi els soldats i, per pujar-hi, es va construir una escala exterior pel pati dels Tarongers. A la planta baixa del pòrtic renaixentista es van instal·lar les cuines. El Saló de Contractacions i la nau col·lateral es van fer servir com a magatzems de gra i altres gèneres, i al pla del Palau, tocant a la paret de la Llotja, es va construir un cos de guàrdia. Totes aquestes actuacions van afectar negativament l’edifici” Web Casa Llotja de Mar: Història
  5. Web Casa Llotja de Mar: Història
  6. Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament de Barcelona: Llotja, Acadèmia de Belles Arts de sant Jordi i Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació

Bibliografia

Bernaus i Vidal, M., 2003, “Els espais arquitectònics de la indústria i el comerç”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm.: 8, pàg. 99-140

Bernaus i Vidal, M.; Caballé i Crivillés, G., 2003, “De llotja de mercaders a caserna militar: La Llotja de Barcelona a l'època moderna”, Pedralbes: Revista d'Història Moderna, Núm.: 23, pàg. 781-796

Web Casa Llotja de Mar: Història:  http://www.casallotja.com/historia

Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament de Barcelona: Llotja, Acadèmia de Belles Arts de sant Jordi i Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació http://w10.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=866&id.districte=01
 

Altre bibliografia que es pot trobar a la biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona http://hdl.handle.net/2117/87949