Basílica/Baptisteri/ Aula Episcopal època visigoda

La Barcelona Visigoda ( tornar al mapa)

En relació a la primera basílica paleocristiana els arqueòlegs creuen que es deuria construir sobre una domus romana, les habitacions de la qual ja haurien servit pel culte cristià. “L’aparició de les primeres catedrals està associada a un emplaçament determinat, normalment, per una gran residència pertanyent a una família de l’elit local o a un responsable de la regió. Els grans propietaris, sovint descendents dels curials (1), adopten la nova religió i posen casa seva a disposició de les incipients comunitats cristianes”(2).

Es creu que a partir del segle IV Barcelona ja contava amb una basílica, que els arqueòlegs situen, malgrat no tenir-ne evidències  arqueològiques, sota l’actual catedral.  Amb el temps aquesta catedral deuria patir modificacions i ampliacions, i segurament fou adaptada com a mesquita durant el període de domini musulmà (anys 714-801).

El baptisteri, construït al segle IV, era l’espai on es celebrava la cerimònia del baptisme, ritual que es realitzava per immersió d’una persona adulta dins d’una piscina baptismal, “mentre el bisbe administrava el sagrament des de fora d’aquesta”(3).   L’edifici es situava als peus de la basílica, i presenta nombroses reformes al llarg de temps, la principal d’elles al segle VI; així, per exemple, la piscina baptismal, que al segle IV era de planta quadrada, al segle V és enderrocada i se’n construeix una de nova de planta octogonal, a la qual al segle VI es van retallar les escales interiors de la piscina amb l’objectiu de donar-hi forma de creu.

Unida al baptisteri, trobem l’aula episcopal, construïda al segle V; era una sala de recepció del bisbe, de planta basilical i formada per tres naus, que servia com a espai de representació de la màxima autoritat eclesiàstica de la ciutat, destinada a “esperar per les audiències i sala de reunió del clero local o amb motiu d’esdeveniments extraordinaris”(4), com així succeí durant els Concilis dels anys 540 i 599. A la nau oriental es trobava un espai elevat i “tancat per cancells de marbre on hi havia la càtedra o cadira episcopal”(5): era un espai reservat al bisbe, el qual quedava situat lleugerament elevat davant les persones consagrades a l’aula. Es conserven pintures que decoraven les parets, representant motius arquitectònics, aplacats de marbre i columnes.

 


  1. Pertanyent a la cúria, especialment a la romana http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=curial&operEntrada=0 cúria: Al baix Imperi, senat de cadascuna de les ciutats romanes/ A l’antiga Roma, edifici del fòrum on tenien lloc les assemblees civils, especialment les del Senat, o les assemblees religioses
  2. Bonnet, C.; Beltrán de Heredia, J., 2001, pàg. 74
  3. Roca i Albert, J. (dir), 2015, pàg. 32
  4. Bonnet, C.; Beltrán de Heredia, J., 2001, pàg. 76
  5. Roca i Albert, J. (dir), 2015

Bibliografia

Bonnet, C.; Beltrán de Heredia, J.,  2000, “El primer grupo episcopal de Barcelona”, Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Vol. 25 (Sedes regiae ann. 400-800), pàg. 467-490

Bonnet, C.; Beltrán de Heredia, J., 2001, “Origen i evolució del conjunt episcopal de Barcino: dels primers temps cristians a l’època visigòtica”, dins “De Barcino a Barcinona (segles I-VII). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona”, MHCB, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura Barcelona, Barcelona, pàg. 74-93.

Roca i Albert, J. (dir), 2015, “BARCELONA A L’ANTIGUITAT TARDANA . El cristianisme, els visigots i la ciutat”, Organització i producció: MUHBA - Museu d’Història de Barcelona Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, MUHBA Llibrets de Sala, Núm. 20