Edifici funerari

La Barcelona Visigoda ( tornar al mapa)

Fora les muralles d’època romana, però a prop de del grup episcopal, es van descobrir unes restes d’un mausoleu familiar, amb una dotzena de sepulcres, datat entre els segles IV-IV.

Construït sobre una uilla suburbana, que es trobava  destruïda ja a mitjan del segle IIII, aquesta zona sepulcral era un edifici “de planta quadrada i exedra(1) exempta”(2). No era un edifici aïllat “sinó que va generar al seu voltant una zona de necròpolis més extensa, fet segurament derivat de la presència d’un o més d’un membres significats de la comunitat cristiana”(3), segurament eclesiàstics. Perquè no sabem on s’enterraven els bisbes de la ciutat en aquella època, i és probable que algun d’ells fos enterrat a la catedral, però d’altres pot ser que fossin inhumats en aquell indret.
 


  1. Absis amb columnes, més o menys obert o descobert, d’una gran sala o d’un jardí, http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=exedra&operEntrada=0
  2. Ripoll López, G., 2001, pàg. 42
  3. Beltrán de Heredia, J., 2013, pàg. 67
     

Bibliografia

Beltrán de Heredia, J., 2013, “Barcino, de colònia romana a sede regia visigoda, medina Islàmica i ciutat comtal: una urbs en transformació”. Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 9, pàg. 16-118

Ripoll López, G., 2001, “La transformació de Barcino durant la antiguitat tardana”, dins “De Barcino a Barcinona (segles I-VII). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona”, MHCB, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura Barcelona, Barcelona, pàg. 34-43.

Roca i Albert, J. (dir), 2015, “BARCELONA A L’ANTIGUITAT TARDANA . El cristianisme, els visigots i la ciutat”, Organització i producció: MUHBA - Museu d’Història de Barcelona Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, MUHBA llibrets de sala, 20