Casa Gralla

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

La Casa Gralla era un dels edificis renaixentistes més importants de la ciutat; estava situat al carrer Portaferrissa, fregant de la placeta Cucurulla “i enfront de l’embocadura del Pi, en el solar avui ocupat per la casa Jover i el carrer del Duc”(1).

En els seus inicis, al segle XIV, havia estat residència dels Desplà (2), “senyors d’Alella, que al  segle XVI van entroncar amb els Gralla i successivament amb els marquesos d’Aitona i els ducs de Medinaceli"(3), qui construïren una de les cases privades de més anomenada de la ciutat.

A partir d’aquest primer nucli la casa sofrí un nombre indeterminat d’ampliacions i remodelacions “fins que les construccions successives, potser des de final del segle XV i en tot cas en el segle XVI, van acabar transformant-lo en la residència sumptuosa i d’aspecte unitari que es transmeté a la posteritat”(4). Seria entorn al 1517, ja sota la família Gralla quan començarien les obres que acabarien donant la fisonomia definitiva a la casa, obres que es prolongaren més enllà del 1530. El resultat era una casa que registra clarament la influència del Renaixement, amb morfologies encara gòtiques “que caracteritzarà l’arquitectura catalana quasi fins a les darreries del segle: una organització gòtica de l’espai i de la majoria dels alçats, amb canvis tipològics mínims, que es compagina amb una aplicació de models clàssics abundant, però entesa com a simple repertori decoratiu, en pacífica simbiosi amb les morfologies gòtiques tradicionals”(5).

A mitjan segle XIX la casa pertanyia als ducs de Medinacelli, que la tenien en lloguer, en un estat proper a la runa. Travessant la casa hi havia un carreró medieval en cul-de-sac, que a mitjans de segle fou aprovat que s’eixamplés i comuniqués directament amb el carrer de la Canuda des del carrer de la Portaferrissa, naixent així el aleshores carrer de las Delicias, avui en dia carrer del Duc. “Preveient ingents ingressos per la construcció de nous immobles de renda, el projecte tirà endavant sense gaire miraments”(6). 

Quan ja semblava que es perdia irremeiablement tota la edificació l’indiano Josep Xifré Casas (7)  va comprar parts de la casa, façana i estructura del pati, per tal de reconstruir-la a la seva finca de sant Martí de Provençals. La casa Gralla fou enderrocada al 1856. La mort de Xifré, però, feu que el projecte no es tirés endavant i que una part dels materials es perdessin. D’altres, però, foren comprats pel marqués de la casa Brusi “amb la idea de reconstruir-ne la façana a la seva torre de Sant Gervasi”(8).  Allà reconstruí el pati, dons els materials de la façana s’havien perdut, en un pavelló dins la seva propietat.

A la dècada de 1950 la torre Brusi desaparegué i les pedres del pati foren desmuntades i venudes de nou. Després de passar per diverses mans, l’any 1994 les pedres foren comprades per “president executiu de l’empresa Prosegur, amb la intenció de recompondre el pati, tot respectant-ne els valors històrico-artístics, en un edifici de l’entitat pròxim a Barcelona”(9). Des d’aleshores formen part de la sucursal barcelonina de Prosegur, en un edifici de la zona industrial de l’Hospitalet del Llobregat.

Aquest pati conservat, única part de la casa conservada, junt amb la llinda del portal que es conserva al museu l‘Enrajolada de Martorell i d’unes llindes o portals sencers utilitzats en la restauració de la Torre Pallaresa de santa Coloma de Gramenet, és un pati de planta pràcticament quadrada, amb alçat de tres nivells. Com a característica té les escales situades de forma diferent a la tradicional utilitzada en les cases de l’època a Catalunya: “L’escala principal, que en la tradició quatrecentista autòctona –tant a Catalunya com als altres territoris de la corona d’Aragó– se situava a l’espai obert, amb almenys un tram del seu recorregut adossat al mur de la caixa exterior del pati, en la casa Gralla s’ha desplaçat sencera cap a una crugia de l’interior de l’edifici; això ha permès donar al pati un disseny completament simètric i lliure”(10).   

 

 


  1. Garriga, J., 2004, pàg. 211
  2. Lluís Desplà i d'Oms (1444-1524): ardiaca major de la Seu de Barcelona i 44è president de la Generalitat, de 1506 fins a 1509
  3. Garriga, J., 2004, pàg. 211
  4. Garriga, J., 2004, pàg. 212
  5. Garriga, J., 2004, pàg. 227-228
  6. Previ Febrer, M, pàg. 50-51
  7. Qui al 1835 féu bastir les cases del Pla de Palau anomenades popularment els Porxos d'en Xifré
  8. Garriga, J., 2004, pàg. 217
  9. Garriga, J., 2004, pàg. 218
  10. Garriga, J., 2004, pàg. 227
     

Bibliografia

Duran i Sanpere, A., 1934, “El ejemplo de la casa Gralla”, La Vanguardia, 20 maig 1934

Garriga, J., 2004, “La peripècia de la casa Gralla i un quadern d'Elies Rogent de 1856”, Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Vol. 18, pàg. 211-231

Previ Febrer, M., 2012, “El llinatge dels Xifré i la seva contribució social i cultural (1777 – 1920)”, Tesis de màster: Màster Oficial en Estudis Avançats en Història de l'Art. Facultat de Geografia i Història de la UB, Any: 2011-2012, pàg. 50-55  http://hdl.handle.net/2445/33682