Casa Dalmases

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

És una casa “entre mitgeres amb la façana principal afrontada al carrer de Montcada, un pati central i una façana posterior sobre un pati posterior elevat. (...). De planta irregular, l'estructura en alçat de la casa comprèn planta baixa amb altell, planta noble, una planta i unes golfes sota coberta a doble vessant. L'accés principal dóna pas a una zona de vestíbul i a un pati central quadrangular d'àmplies dimensions en el qual sorgeix l'escala vers la planta noble. (...). El pati central és l'espai més conegut i celebrat de la casa. Es tracta d'un espai quadrangular al voltant del qual es distribueixen les dependències de la planta baixa, per mitjà de grans arcs rebaixats sobre columnes toscanes. Tanmateix, l'element més significatiu d'aquest pati és la gran escala que, protegida dins les crugies circumdants, mena al vestíbul de la planta noble. L'escala és visible des del pati a través de dos grans arcs rebaixats i rampants que se sostenen sobre columnes salomòniques i una barana de pedra amb relleus esculpits que representen el Rapte d'Europa i el Triomf de Neptú. Aquest espai esdevé la millor producció domèstica barroca, no només pel refinament i l'abundància de la seva decoració, sinó pel precís treball estereotòmic i projectual que representà”[1].

“Els orígens d'aquesta casa es remunten als orígens mateixos de la urbanització del carrer de Montcada, encara que les primeres notícies ens remeten al s. XIV, quan les tres cases gòtiques que formen la parcel·la actual pertanyien al Capítol Catedralici i eren habitades per Bernat Sapila i Guerau Sespluga”[2].

Fou durant l’edat moderna que s’unificà la propietat d’un seguit de cases en origen independents. Es tractava de quatre edificis, tres que donaven al carrer de Montcada i un al carrer dels Banys Vells. Les cases seran unificades per la família Boixadors al segle XVI.

El 1698 “el canonge de la Seu Dalmau de Copons i Grimau, procurador del comte de Torralba, va vendre en el seu nom a Pau Dalmases i Castells, àlies Roses”[3], dues de les cases del carrer Montcada i la del carrer Banys Vells, molt deteriorades a causa de les bombes i bales rebudes durant el setge francès de 1697. La casa gran tenia una botiga, la casa petita una altra, i la del carrer  Banys Vells era l’Hostal de Vic.

“Passat el setge, la Casa Dalmases allotjà militars vencedors, L’any 1715 hi van viure Pedro Alvart, sergent major del regiment de Castelar, Jean Pingeron, coronel de l’estat major d’artilleria, i el comte de la Cerana. També s’hi va estar Alberto Octavio de T’Serclaes de Tilly y Montmorency, príncep de T’Serclaes i de Tilly, cavaller de l’orde del Toisó d’Or, Gran d’Espanya i capità general de Catalunya per la gràcia de Felip V”[4].

El nou propietari, Pau Dalmases i Castells, casat amb Maria de Vilana de Cordelles i de Giúdice, era un ric comerciant que va rebre el 1685 la senyoria de Vilallonga. Fou ell qui faria reconstruir la casa quasi de bell nou: la reforma fou tan profunda que es considera una edificació del segle XVII i no d’època medieval. De l’antiga construcció se’n conserva la capella, datada del segle XIV, “de volta estrellada amb relleus d'angles músics envoltant l'Epifania de la clau”[5].

Amb la nova construcció la família Dalmases volia “poder gaudir d’una façana d’acord amb les pretensions de la família”[6]. És un dels pocs palaus barrocs de la ciutat, i on podem observar “què els grans paraments llisos de pedra s'alternen amb l'ornamentació escultòrica, segons els procediments compositius de l'arquitectura barroca barcelonina de l'època. La major concentració ornamental es troba a l'escala coberta del pati, amb dos arcs rampants sostinguts per columnes salomòniques i ampits amb els temes del rapte d'Europa i del carro de Neptú en relleu, excel·lent mostra de la millor escultura barroca catalana. La senzilla façana, coronada per un seguit de gàrgoles, emmarca totes les obertures amb motllurats trencats, part dels quals, especialment els de les finestres dels baixos, foren refets a la restauració dels anys cinquanta”[7].

Des del 1700 al seu interior va ser la seu de l'Acadèmia dels Desconfiats, i més tard l'Acadèmia de les Bones Lletres.

“Al llarg del s. XIX la casa visqué grans canvis: el 1890 l'arquitecte Josep Pellicer reconstruí gran part de la planta noble -afectada per un incendi- . Posteriorment, el 1907 la casa seria ampliada per Lluís Domènech i Muntaner, amb la compra d'una part de la finca veïna”[8]. L’any 1959 va sofrir una intervenció a la façana, on es van reconstruir les finestres de la planta baixa basant-se en dos exemplars conservats.

“L'any 1961 la família Foncuberta (descendents dels Dalmases), cediren la planta noble de la casa a Òmnium Cultural, que hi tingué la seva seu central fins a l'any 2002. En aquesta casa també s'hi allotjà, entre 1962 i 1982, l'Institut d'Estudis Catalans”[9].

 

 

[3] Garcia Espuche , A.; 2020, pàg. 528

[4] Garcia Espuche , A.; 2020, pàg. 536

[6] Rosselló i Nicolau, M.I., 2005, pàg. 88-88



Bibliografia

Cócola Gant, A., 2010, “El Barrio Gótico de Barcelona. Planificación del pasado e imagen de marca”, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, http://hdl.handle.net/10803/2027

Garcia Espuche , A.; 2020,“La gent del carrer Montcada. Una història de Barcelona (segles XIII a XVIII)”, Volum 2, Ajuntament de Barcelona

Rosselló i Nicolau, M.I., 2005,” L'interior a Barcelona en el segle XIX, Tesi doctoral, UPC,  Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, http://hdl.handle.net/10803/6088

Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament Barcelona

http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?id.districte=01&reqCode=inspect&id.identificador=425&

Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=8761&consulta=MCUyKzQzMDM0NyU=&codi=40496