Casa Sessa- Larrard

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

La família dels Cardona, llinatge nobiliari de molta importància al Principat, va comprar al segle XVI una parcel·la ocupada pel palau de l'Arquebisbe de Tarragona i la casa d'un tal Guillem Dala.

La casa passà a mans de la família Fernández de Córdova, ducs de Sessa, “que en residir a la cort de Madrid, abandonaren la casa, que arribà a finals del s. XVIII en estat de ruïna total”(1).

L’any 1772 el Duc de Sessa, virrei de Catalunya decidí reformar totalment la casa o bé construir-ne una de nova; les obres duraren fins el 1778. “L'any 1799 el casal fou adquirit per Joan de Larrard, cònsol de Dinamarca i banquer benestant. Amb el canvi de propietat, l'estructura de l'edifici patí importants modificacions: la supressió de l'escut heràldic dels Sessa que coronava el portal principal, l'enderroc parcial de la torre del terrat i la substitució dels arcs i cobertes de l'escala principal”(2).

La funció residencial de l’immoble perdurà fins a finals del segle XIX, quan l’any 1894 els escolapis de la Ronda de sant Antoni llogaren l’edifici i hi fundaren el Col·legi  Calassanç. Aquest ocupà l’immoble, amb una interrupció durant la Guerra Civil Espanyola quan fou usat com a seu del Sindicat de l’Alimentació i com a  txeca, fins a principis del segle XXI,  quan l'Escola Pia abandonà l'edifici.

És un edifici de planta rectangular, “amb façana als carrers Ample, de la Plata i de la Mercè, “torratxa i un pati central proveït d'escalinata, tot plegat d'un aspecte classicista propi de l'academicisme català de la segona meitat del segle XVIII”(3).

 


  1. Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
  2. Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
  3. Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament Barcelona
     

Bibliografia

Ainaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P., 1947, “Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, 1947, pàg. 350-351

Salas, X. de, 1945, “La documentación del palacio Sessa o Larrard en la calle Ancha de Barcelona”, Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona,  Vol. III, Núm. 2, pàg. 111-167

Subirana Rebull, R.M.; Triadó, J.R.,  2008, “Art, història i ideologia. Programes de les cases i palaus barcelonins al segle XVIII”, Pedralbes: Revista d'Història Moderna, Núm. 28 , Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya: "La Catalunya diversa", pàg.  503-550

Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament Barcelona http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?id.districte=01&reqCode=inspect&id.identificador=50&

Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=40289