Operació urbanística del barri del Palau

¡Abajo las Murallas! ( tornar al mapa)

L’any 1856 el Palau Reial Menor fou enderrocat. Aquest havia anat patint un progressiu deteriorament, fins arribar al segle XIX en un estat ruïnós. El seus propietaris,  els comtes de Sobradiel, van decidir que era molt costós la seva renovació, i que la millor opció era el seu enderrocament per poder construir-hi pisos de lloguer. Amb el seu enderroc, no només es perdia un edifici històric important, sinó també per tot el tram de muralla romana que en formava part. El seu enderroc va comportar un canvi de la fisonomia del centre històric de la ciutat, i “allò que durant molts de segles havia estat ocupat per uns pocs i escollits va passar a allotjar centenars de ciutadans”(1). Fou la “última gran operació transformadora del nucli urbà gòtic al segle XIX, just abans de l’eclosió arquitectònica que va suposar la construcció de l’Eixample”(2).

Aquesta gran operació urbanística, de l’anomenat barri del Palau, es realitzà en dues operacions independents, però cronològicament molt pròximes. La primera, la de la finca Cignàs, esdevinguda deu anys abans que la del Palau pròpiament dita, comporta l’obertura del carrer Milans i la seva placeta, i hagué “d’adaptar-se a la forma de la finca del Palau, vagament trapezoïdal El carrer Milans d’alguna manera trencarà amb l’arquetip barroc rectilini i preocupat per les perspectives i enceta un model on manarà el carrer com a explotació del sòl, per tant el projecte s’adaptarà a la forma i no a l’inrevés, d’aquí s’esdevindran les illes irregulars del barri del Palau”(3).  La segona comportà l’enderrocament del Palau Reial Menor i el posterior aprofitament del solar. Desapareixeran carrers com el d’Ecce Homo; d’altres canviaren de nom, com l’antic carrer de la Baixada dels Lleons que agafà el nom de la seva prolongació cap al carrer dels Templers, el carrer d’Ataülf; a la vegada s’obrien nous carrers com els de Cervantes, el de Palau o el de la comtessa de Sobradiel, que “es dibuixa unint les dues vies d’entrada al pati principal del Palau, per un costat l’entrada al pati per la Baixada de Lleons (avui carrer Ataülf) i per l’altre la Baixada del Palau que connecta amb el carrer Avinyó i l’eix Escudellers, l’enderrocament de la muralla romana facilita el seu traçat rectilini”(4). El jardí o verger del Palau perdura en el mateix lloc reconvertit en pati interior: “aquest jardí va representar en el moment de la seva acceptació una singular proposta d’urbanització dins la ciutat, ja que la disposició de les edificacions d’habitatges plurifamiliars que tancaven l’illa entorn del jardí, rebien una qualitat d’il·luminació, ventilació i confort sense precedents”(5).

Aquesta operació urbanística, de caire especulatiu té com a “característiques més rellevants del conjunt són el predomini absolut del traçat en línia recta i dels edificis residencials, que es poden classificar segons si són cases de veïns amb referències al palau urbà o cases de lloguer típiques”(6). La primera tipologia de casa s’estructura al voltant d’un gran pati on hi trobem una gran escala d’accés al pis principal i una escala secundària per accedir a la resta de pisos de la finca. Aquesta tipologia d’habitatges seran el prototip que poc després es construiran a l’Eixample barceloní.

 


  1. Bonet Costa, C., 2012
  2. Bonet Costa, C., 2012
  3. Bonet Costa, C., 2012
  4. Bonet Costa, C., 2012
  5. Costa Trost, M.,  2007, pàg. 254
  6. Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament Barcelona
     

Bibliografia

Bonet Costa, C., 2012, “Conseqüències de l’enderrocament del Palau Reial Menor de Barcelona. Anàlisi des d’una perspectiva patrimonial, històrica i urbanística”,  Setembre, 2011- Juny, 2012, Treball de Final de Carrera Llicenciatura d’Humanitats Universitat Oberta de Catalunya http://hdl.handle.net/10609/14787

Costa Trost, M.,  2007, “La rehabilitació com actitud projectual: el cas del Regomir”, Tesis doctoral, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Departament de Projectes Arquitectònics, http://hdl.handle.net/10803/22680

Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament Barcelona: Conjunt del carrer comtessa de Sobradiel (URBANITZACIÓ DEL PALAU REIAL MENOR)(C ATAÜLF 4 6 8 12 22/C PALAU 3 2 4 5-13 6 1/C COMTESSA DE SOBRADIEL 9 10 2 1 3 4 6 8 7 5/C AVINYÓ 27-29 31 33 35 25 23/C MILANS 1 2 3 4 5 7 9/C GIGNÀS 3/C CERVANTES 6/PL VERÒNICA 2/C TEMPLARIS 2-4/C ATAÜLF 14) http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?id.districte=01&reqCode=inspect&id.identificador=438&