Achón Casas, O.; Lages Tonet, A., 2010, “Monestir de Sant Pau del Camp”, Anuari d'Arqueologia i Patrimoni, Resum de les intervencions arqueològiques durant l'any 2010, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, Museu d'Història de la Ciutat, pàg. 55-59
Adell, J-A.; 2010 “Les esglésies romàniques de Barcelona”, Quaderns del Seminari d’Història de Barcelona, Núm.23, Arxiu Històric de Barcelona
Adroer Tasis, A. Mª.; 1965, “Últimos hallazgos en la Basílica paleocristiana de Barcelona”, Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, Núm. 8, pàg. 47-58
Adroer i Tasis, A. Mª.; 1978, “El palau Reial Major de Barcelona”, Barcelona: Imprenta Fidel
Adroer i Tasis, A. M., 1982, “El palau Major de Barcelona i el convent de Santa Clara”, Medievalia, Núm. 3, pàg. 45-52
Adroer i Tasis, A. Mª; 1988, “Animals exòtics als palaus reials de Barcelona”, Medievalia, Núm. 8, pàg. 9-22
Adroer i Tasis, A. Mª.; 1989, “Un Palau Reial frustrat”, Historia urbana del Pla de Barcelona, Actes del II Congrés d’Història del Pla de Barcelona celebrat a l'Institut Municipal d’Història els dies 6 i 7 de desembre de 1985, pàg. 135-143
Aguelo, J.; Huertas, J.; Puig, F.; 2002, “El convent de Santa Caterina de Barcelona”, L’art gòtic a Catalunya, Vol. I, pàg. 211-218
Aguelo, J.; Huertos, J., Puig. F.; 2003, “El convent de Santa Caterina de Barcelona. L'aportació de l'arqueologia”, II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Sant Cugat del Vallès, del 18 al 21 d'abril de 2002, Actes, Vol. I, pàg. 78-86
Aguelo Mas, J.; Huertas, J.; 2020, “El convent de Santa Caterina a partir de les fonts arqueològiques (segles X-XIV)” dins “El convent i l’església de Santa Caterina de Barcelona. Un patrimoni enderrocat”, III Jornades de les Basíliques Històriques de Barcelona (15-16 de novembre de 2018), Studia Historica Tarraconensia, Núm.9, pàg. 15-40
Ainaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P.; 1947, “Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid
Ajuntament de Barcelona, Carta Arqueològica de Barcelona, Intervenció: Muralles romanes de Barcino, Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/736
Ajuntament de Barcelona, 2012, “El nou centre cívic Pati Llimona: prop de 800 m2 més d’espais per a l’ús ciutadà, i més patrimoni històric descobert”, Dossier de Premsa, 14 maig 2012
Ajuntament de Barcelona, 2020, “La gent del carrer Montcada. Una història de Barcelona (segles XIII a XVIII)”, Nota de Premsa
Ajuntament de Barcelona, 2014, “Restes arqueològiques documentades al subsòl del Mercat de Sant Antoni”, Dossier de Premsa , Ajuntament de Barcelona, , 26-06-2014
Albert i Corp, E.; 1980, “Pere Joan Ferrer, darrer senyor feudal de Mataró”, Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, Núm. 7, pàg. 14-18
Alcaide González, R.; 2005, “El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900”, Scripta Nova, Vol. IX, Núm. 194 (65), Universitat de Barcelona
Alcubierre Gómez, D.; 2010, “Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Sant Antoni Abat, 54”, COEX, Codi MHCB: 064/10
Alcolea, S.; 1987, “El Palau Moja. Una contribució destacada a l'arquitectura catalana del segle XVIII”, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura
Alexandre, O.; 2002, “Arquitectura i arquitectes a la Barcelona del final del segle XVIII”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 7, pàg. 265-72
Alhussin, R.; 2017, “Barcelona en Reconstrucción: Espacios Públicos de Postguerra. Apertura de la Av. de la Catedral (1939-1958)”, Tesis Doctoral, Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona http://hdl.handle.net/10803/405899
Aliberch, R.; 1944, “Las casas señoriales de Barcelona”, Barcelona, Llibreria Dalmau
Alier, R.; 1974, “La fàbrica d’indianes de la família Canals”, Recerques: història, economia, cultura, Núm. 4, pàg. 59-91
Amer Giró, J.; 2014, “L’exaltació d’una monarquia. Les residències dels reis a la Corona d’Aragó durant els segles XIV i XV”, Grau en Història de l’Art, Facultat de Lletres, Universitat de Girona
Anglada i Mas, A. Mª.; 2017, “Unes àpoques del noble Felip Mercader i Saleta entre 1791 i 1801: noves aportacions al Casal Desclapers de Malgrat”, Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, Núm. 11, pàg. 207-16
Arran i Herrero , M.; 1987, “El Palau Marc: els March de Reus i el seu palau a la rambla de Barcelona”, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Arranz, M.; 1983, “De la casa artesana a la casa capitalista. L’habitatge a la Barcelona del segle XVIII”, Estudis Baleàrics, Menorca, pàg. 245-254
Arranz Herrero, M.; 2016, “L’arquitectura religiosa a Barcelona en el segle XVIII: característiques generals i actuacions significatives”, Barchinona.cat
Arranz, M., Solsona i Piña, C.M., Fuguet i Sans, J.; 1987, “El Palau Marc: els March de Reus i el seu palau a la rambla de Barcelona”, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Artigues, P. L.; 1992, “Capella del Peu de la Creu. Convent dels Àngels”, Memòria, Col·leccions Memòries d’Intervenció Arqueològica; Núm. 1203, Servei d’Arqueologia i Paleontologia, Direcció General del Patrimoni Cultural, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d'indianes com a model d'espai fabril”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 17 (La indústria de les indianes a Barcelona, 1730-1850), pàg. 253-279
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Artigues i Vidal, J., Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013, “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues Conesa, P. L. i Fernández Espinosa, A.; 2014 “El jaciment arqueològic de l’antic mercat del Born. La seva darrera fase d’ús (1700-1717)”, Quarhis Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona, Número 10, pàg. 30-55
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2015, “Fons privats Fons Familiars: AHCB3-386/5D107, Relació de contingut del Fons 5D107 Família de Janer (Casa Erasme de Gònima)”, Ajuntament de Barcelona http://w110.bcn.cat/ArxiuHistoric/Continguts/Documents/Fitxers/Familia%20de%20Janer%20(Casa%20Erasme%20de%20Gonima).pdf
ATICS Projectes, “La Domus romana del carrer de la Fruita de Barcelona” http://www.atics.org/fitxaprojecte.php?proj_ID=24&lang=ca
Badia i Puig, C.; 2014, “Entrevista al Dr. Hèctor A. Orengo (University of Notthingham) i la Dra. Ada Cortés (Grup de recerca UAB, ICAC, URV)”, a la web de l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica) http://icac.cat/es/que-es-el-icac/presentacion
Badosa Coll, E.; 2012, “La Barcelona del Barroc a través d'una família de comerciants: els Amat”, Fundació Noguera. Estudis Núm. 64
Bajet Royo, M.; 1998, “Aspectes del comerç a Catalunya en el segle XVI segons els llibres dels mostassas”, Tesis Doctoral, Universitat de Lleida, Departament de Dret Públic http://hdl.handle.net/10803/8131
Balaguer, V.; 1865, “Las calles de Barcelona”, Tomo II, Editorial de Salvador Manero, Barcelona
Banegas López, R. A., 2008, “L’aprovisionament de carn a la ciutat de Barcelona (Segles XIV i XV)”, Tesis Doctoral, Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, Universitat de Barcelona http://hdl.handle.net/10803/2070
Banegas López R. A.; 2016, “Abastar de carn la ciutat a finals de l’edat mitjana”, dins “Proveir Barcelona: el municipi i l’alimentació de la ciutat 1329-1930”, MUHBA , Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Banks, P. J.; 1977, “North-Western gate of the city of Barcelona in the 11th. and 12th. Centuries”, Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, Núm. 17, pàg. 117-127
Banks, P. J.; 1980, “The Origins of the "Gremi de Sabaters" of Barcelona”, Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat, Núm. 18, pàg. 109-118
Banks, P.; 1992, “L’estructura urbana de Barcelona, 714-1300”, dins ”Història de Barcelona”, Vol.2, “La formació de la ciutat medieval”, Enciclopèdia Catalana i Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pàg. 27-71
Banks, P.; 2003, “El creixement físic de Barcelona, segles X-XIII”, Barcelona Quaderns d'Història Núm. 8, pàg. 11-33
Banks, P.; 2021 “La topografia dels voltants de la catedral romànica Continuïtat i canvi”, dins “La catedral romànica de Barcelona. Protagonistes, context urbà i edificacions monumentals”, Girona : Documenta Universitaria
Barral i Altet, X.; 1992, “Arquitectura, art i cultura”, dins “Història de Barcelona, Vol. 2, “La formació de la Barcelona medieval”, Enciclopèdia Catalana i Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pàg. 309-321
Barraquer Roviralta, C.; 1906, “Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX”, Editorial F.J. Altés y Alabart, Barcelona
Bassa Garrido, V. ; Vives, R.; 2020, “Recerca històrica del jardí del claustre de la catedral de Barcelona. Primera fase del projecte de restauració ”, dins “La Basílica de la Santa Creu i Santa Eulalia: la catedral abans de la catedral”, IV Jornada Basíliques Històriques de Barcelona, 2 i 3 de maig 2019, ), Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts, Facultat de Teologia de Catalunya, Ateneu Universitari Sant Pacià, Studia Historica Tarraconensia, Núm. 10, pàg. 195-212
Bassegoda y Amigo, B.; 1895, “La real capilla de Santa Águeda del palacio de los Reyes de Aragón, en Barcelona; notas histórico-críticas por d. Buenaventura Bassegoda. Leídas en la excursión verificada á la capilla en 21 de octubre do 1894 “, Barcelona, Tipografía F. Giró
Bassegoda, B.; 1936, “La edificación barcelonesa en el siglo XVIII, capítulo I”, Barcelona atracción: revista mensual ilustrada de informaciones a los turistas, Sociedad de Atracción de Forasteros, Núm. 296, Febrer 1936, pàg.56-59
Bassegoda, B.; 1936, “La edificación barcelonesa en el siglo XVIII, capítulo II”, Barcelona atracción: revista mensual ilustrada de informaciones a los turistas, Sociedad de Atracción de Forasteros, Núm. 297, Març 1936, pàg.78-82
Bassegoda, B.; 1936, “La edificación barcelonesa en el siglo XVIII, capítulo III”, Barcelona atracción: revista mensual ilustrada de informaciones a los turistas, Sociedad de Atracción de Forasteros, Núm. 298, Abril 1936, pàg. 104-108
Bassegoda, B.; 1936, “La edificación barcelonesa en el siglo XVIII, capítulo IV”, Barcelona atracción: revista mensual ilustrada de informaciones a los turistas, Sociedad de Atracción de Forasteros, Núm. 299, Maig 1936, pàg. 148-150
Bassegoda, B.; 1936, “La edificación barcelonesa en el siglo XVIII, capítulo V”, Barcelona atracción: revista mensual ilustrada de informaciones a los turistas, Sociedad de Atracción de Forasteros, Núm. 300, Juny 1936, pàg. 174-179
Bassegoda i Nonell, J.; 1983, “Arquitectura neoclásica de Barcelona. El pórtico del convento de Carmelitas”, Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Núm. 56, pàg. 82-88
Bassegoda i Nonell, J.; 1986, “El teatro de Capuchinos. Una obra irrealizada”, Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Núm. 1, 1986, pàg. 45-67
Bassegoda i Nonell, J.; 1993, “Traslado de la puerta gótica del convento del Carmen de Barcelona”, Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Núm. 77, pàg. 144-161
Bassegoda i Nonell, Joan, 1993, “Nous documents sobre Santa Maria de Jonqueres de Barcelona”, Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona, Núm. 1, pàg. 275-280
Bassegoda i Nonell, J.; 1998, “Els Gremis i l'Obra de Santa Maria de la Mar”, Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Núm. 12, pàg. 191-198
Bassegoda i Nonell, J.; 1988, “Restauracions a la Catedral de Barcelona”, Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Vol. 2, pàg. 7-22
Batlle i Gallart, C; 1983, “La casa burguesa en la Barcelona del siglo XIII”, Acta historica et archaeologica mediaevalia, Vol. 1, Núm. 1, pàg. 9-51
Batlle i Gallart, C.; 1985, “La casa barcelonina en el segle XIII l'exemple de la família Durfort”, España Medieval, Núm. 7, pàg. 1347-1360
Batlle i Gallart, C.; 1988, “La casa i els bens de Bernat Durfort, ciutadà de Barcelona, a la fi del segle XIII”, Acta historica et archaeologica mediaevalia, Núm. 9, pàg. 9-51
Bellsolell Martínez, J.; 2009-2010, “Notícies sobre Miquel Mai, el seu retrat i la decoració artística del seu casal barceloní”, Locus Amoenus, Núm. 10, pàg. 103-11
Bellsolell Martínez, J.; 2010, “Miguel Mai y Antonio Sebastiano Minturno en la corte de Carlos V”, Studia aurea: revista de literatura española y teoría literaria del Renacimiento y Siglo de Oro, Núm. 4, pàg. 139-78
Bellsolell Martínez, J.; 2011, “Miquel Mai (c.1480-1546). Art i cultura a la cort de Carles V”, Tesis Doctoral, Universitat de Girona, Facultat de Lletres, Departament d’Història i Història de l’Art, http://hdl.handle.net/10803/41947
Belmonte Santisteban, C.; 2008, “L'ocupació de l'extrem sud-oest del "suburbium" de Barcino" entre els segles I-IV DC les troballes del carrer d'Avinyó”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 4, pàg. 90-105
Beltrán de Heredia, J.; 2001, “Fullonica i tinctoria. Teles, tints i bugades a l’antiga colònia romana”, dins “De Barcino a Barcinona (segles I-VII). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona”, MHCB, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura Barcelona, Barcelona, pàg. 48-55
Beltrán de Heredia, J.; 2001, “Uma factoria de garum i salaó de peix a Barcino”, dins “De Barcino a Barcinona (segles I-VII). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona”, MHCB, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura Barcelona, Barcelona, pàg. 58-63
Beltrán de Heredia, J.; 2001, “Raïm i vi a través de les restes arqueològiques: la producció de vi a Barcino”, dins “De Barcino a Barcinona (segles I-VII). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona”, MHCB, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura Barcelona, Barcelona, pàg. 66-71
Beltrán de Heredia, J.; 2007, “La "via sepulchralis" de la plaza Vila de Madrid. Un ejemplo del ritual funerario durante el Alto Imperio en la necrópolis occidental de "Barcino", Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 3, pàg. 12-63
Beltrán de Heredia, J.; 2009, ” Arquitectura y sistemas de construcción en "Barcino" durante la Antigüedad tardía. Materiales, técnicas y morteros: un fósil director del yacimiento de la Plaza del Rey”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 5, pàg. 142-169
Beltrán de Heredia, J.; 2009, “La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII”, XI Congrés d'Història de Barcelona (“ La ciutat en xarxa”), 1 - 3 de desembre de 2009 http://w110.bcn.cat/ArxiuHistoric/Continguts/Documents/Fitxers/XI%20CONGRES_beltranac.pdf
Beltrán de Heredia, J.; 2010, “La cristianización del suburbium de Barcino”, Monografías de Arqueología Cordobesa, Universidad de Córdoba , Núm. 8, pàg. 363-396
Beltrán de Heredia Bercero, J.; 2011, “Santa Maria del Mar: un enclave cultual de la Antigüedad tardía en el 'suburbium' de 'Barcino'”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 7,pàg. 102-143
Beltrán de Heredia, J.; 2013, “Barcino, de colònia romana a sede regia visigoda, medina Islàmica i ciutat comtal: una urbs en transformació”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 9, pag. 16-118
Beltrán de Heredia Bercero, J.; 2013, “Topografía de los grupos episcopales urbanos: Barcelona”, XV Congreso Internacional de Arqueología Cristiana, episcopus, ciutas, territorium, Toledo, septiembre 2008, pàg. 649-664
Beltrán de Heredia, J.; 2014, “Barcelona, colonia en la Hispania romana y sede regia en la Hispania visigoda”, Monografías de Arqueología Cordobesa, Núm. 20, “Ciudad y territorio: transformaciones materiales e ideológicas entre la época clásica y el Altomedioevo”, Universidad de Córdoba, pàg. 325-338
Beltrán de Heredia, J.; 2014, “Pla Barcino. La Basílica del Sants Màrtirs Just i Pastor: la ciutat cristiana i visigoda”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 10, pàg. 207-208
Beltrán de Heredia, J.; 2015, “Novetats sobre el Fòrum de Barcino: la Cúria i altres edificis públics”, Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Època II, Núm. 11, pàg. 126-146
Beltrán de Heredia Bercero, J.; 2015, "Barcino", la topografía de una fundación augustea trama urbana y edificios públicos”, August i les províncies occidentals. 2000 aniversari de la mort d'August: Tarraco Biennal, Actes. 2on Congrés Internacional d'Arqueologia i Món Antic. Tarragona, 26-29 de noviembre de 2014, Vol. 1, , ICAC- Institut Català d'Arqueologia Clàssica, pàg.. 207-216
Beltrán de Heredia Bercero, J.; 2016, “Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Sagristia”, Anuari d’Arqueologia i patrimoni de Barcelona 2014, Ajuntament de Barcelona, pàg. 55-56
Beltrán de Heredia Bercero, J.; 2018, “Barcelona, la topografía de un centro de poder visigodo católicos y arrianos a través de la arqueología”, dins “Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía”, Jornadas “Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas” Madrid, 2015, Colección: MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura), Núm. 1, pàg. 79-125
Beltrán de Heredia Bercero, J.; 2019, “Origen y antigüedad de la basílica de sant Just i Pastor de Barcelona: el complejo cristiano del siglo VI y su precedente pagano”, dins “Patrimoni, Arqueologia i Art a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor (II Jornada Basíliques Històriques de Barcelona) Studia Historica Tarraconensia, Núm. 8, & Ateneu Universitari Sant Pacià, 15 i 16 març 2018, Facultat Antoni Gaudí d'Història, Arqueologia i Arts Cristianes, Barcelona, pàg. 15-28
Beltrán de Heredia Bercero, J.; 2020, “Història de les excavacions arqueològiques i descobertes a la Catedral de Barcelona”, dins “La Basílica de la Santa Creu i Santa Eulalia: la catedral abans de la catedral”, IV Jornada Basíliques Històriques de Barcelona, 2 i 3 de maig 2019, ), Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts, Facultat de Teologia de Catalunya, Ateneu Universitari Sant Pacià, Studia Historica Tarraconensia, Núm. 10, pàg. 17-28
Beltrán de Heredia Bercero, J.; 2020, “La ocupación, privatización y modificación del entramado viario en la "Barcino" tardoantigua”, dins “Ruptura y continuidad. El callejero de la ciudad clásica en el tránsito del Alto Imperio a la Antigüedad Tardía”, Museo Arqueológico de Alicante - Diputación de Alicante, pàg. 113-125
Beltrán de Heredia Bercero, J., 2021, “Apunts de topografia alt-medieval: la basílica romànica de sant Just i Pastor de Barcelona i les capelles de sant Celoni i Sant Felix”, dins “Bisbes, màrtirs, menestrals i comerciats a la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor”, (V Jornada Basíliques Històriques de Barcelona), Studia Historica Tarraconensia , Núm. 11, Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), Barcelona, 2021, pàg. 119-131
Beltrán de Heredia, J.; Carreras Monfort, C.; 2011, “Barcino: gestión de sus residuos urbanos”, Reunión Científica “La gestión de los residuos urbanos en Hispania”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), Instituto de Arqueología de Mérida, pàg. 233-254
Beltrán de Heredia, J.; Lorés Otzet, I.; 2005, “La catedral romànica de Barcelona: revisió de les dades arqueològiques i de l'escultura”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 1, pàg. 100-117
Beltran de Heredia, J.; Revilla Cubero, E.; “Carta arqueològica: Intervenció: Pia Almoina”, Carta Arqueològica de Barcelona, Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web http://w10.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=1164&id.districte=01
Beltrán de Heredia, J.; Revilla, E.; 2009, “Metrologia i modulació dels edificis del segle VI del grup episcopal de Barcelona”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 5, pàg. 171-183
Beltran de Heredia, J.; Roca i Aber, A; “La porta de Mar i les Termes Portuàries de Barcino”, Centre Cívic Pati Llimona, Districte de Ciutat Vella, Ajuntament de Barcelona (tríptic) http://museuhistoria.bcn.cat/ca/node/596
Beltrán de Heredia Bercero, J., Rodà de Llanza, I.; 2020, “Spolia y reutilización. Elementos fe la antiguedad clasica y tardìa en la Catedral de Barcelona”, dins “La Basílica de la Santa Creu i Santa Eulàlia: la catedral abans de la catedral”, IV Jornada Basíliques Històriques de Barcelona (Facultat Antoni Gaudí, 2 i 3 de maig de 2019), Ateneu Universitari Sant Pacia (AUSP), Studia Historica Tarraconensia , Núm. 10, Barcelona, pàg. 37-41
Benito Julià, R.; 2008, “La prostitución y la alcahuetería en la Barcelona bajomedieval (siglos XIV-XV)”, Miscelánea Medieval Murciana, Núm. XXXII, pàg. 9-21
Benito Julià, R., 2018, “La prostitució a la Barcelona Baixmedieval (segles XIV-XV)”, Tesis Doctoral, Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, Universitat de Barcelona http://hdl.handle.net/2445/130844
Benito Julià, R.; 2021, “Àvols fembres i alcavots: la prostitució a la Barcelona als segles XIV i XV”, Plecs d’Història Local, Núm. 180, febrer 2021
Bernaus i Vidal, M.; 2003, “Els espais arquitectònics de la indústria i el comerç”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 8, pàg.99-140
Bernaus i Vidal, M.; 2003, “Santa Maria del Pi, ”, a “L’art gòtic a Catalunya”, Vol. I, “La plenitud del gòtic (segona part) Esglésies seculars i regulars als segles XIV i XV”, Enciclopèdia Catalana
Bernaus i Vidal, M.; Caballé i Crivillés, G.; 2003, “De llotja de mercaders a caserna militar: La Llotja de Barcelona a l'època moderna”, Pedralbes: Revista d'Història Moderna, Núm. 23, pàg. 781-796
Bernaus Vidal, M.; 2016, “Les llotges i les seves funcions a les ciutats medievals. El cas de Barcelona”, Tesis Doctoral, Departament d'Història de l'Art, Universitat de Barcelona http://hdl.handle.net/10803/399642
Bofarull i de Brocà, A. de; 1847, “Guía-cicerone de Barcelona: o sea, Viajes por la ciudad: con el objeto de visitar y conocer todos los monumentos artísticos, enterarse de todos los recuerdos y hechos históricos y saber el orijen [sic] de todas las tradiciones más orijinales [sic] pertencientes a aquella”, Barcelona, Imprenta del Fomento
Bonet, Ll.; 1925, “La Casa Larrard del carrer Ample”, Revista La Ciutat & La Casa , Núm. 1, pàg. 11-14
Bonet i Armengol, J., 2001, “Les sepultures de la Basílica de la Mercè”, Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Vol. 15, pàg. 275-288
Bonet Costa, C.; 2012, “Conseqüències de l’enderrocament del Palau Reial Menor de Barcelona. Anàlisi des d’una perspectiva patrimonial, històrica i urbanística”, Setembre 2011- Juny 2012, Treball de Final de Carrera Llicenciatura d’Humanitats, Universitat Oberta de Catalunya http://hdl.handle.net/10609/14787
Bonet Garí, LL.; 1934, “La Casa de la Convalescència. Algunes notes referents a la seva construcció”, Arquitectura i Urbanisme, Núm. 2., juny 1934, Barcelona, pàg. 3-8
Bonnet, C.; Beltrán de Heredia, J.; 2000, “El primer grupo episcopal de Barcelona”, Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Vol. 25, pàg. 467-490
Bonnet, C.; Beltrán de Heredia, J.; 2001, “Origen i evolució del conjunt episcopal de Barcino: dels primers temps cristians a l’època visigòtica”, a “De Barcino a Barcinona (segles I-VII). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona”, MHCB, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura Barcelona, Barcelona, pàg. 74-93
Bonnet, C.; Beltrán de Heredia Bercero, J.; 2000, “Cristianismo y espacio urbano en la antigüedad tardía. El ejemplo de Barcino”, dins “Los orígenes del cristianismo en Valencia y su entorno”, Ajuntament de València, pàg. 219-225
Borau, C.; 2003, “Els promotors de capelles i retaules a la Barcelona del segle XIV”, Fundació Noguera, Col·lecció Estudis, Núm. 29
Borrás i Feliu, A.; 1964, “El Col·legi de Santa Maria i Sant Jaume, dit vulgarment de Cordelles, i la Companyia de Jesús”, Analecta sacra tarraconensia: Revista de ciències historicoeclesiàstiques, Núm. 37, pàg. 399-465
Borràs i Feliu, A.; 1993, “La fundació del Col·legi de Betlem de la Companya de Jesús de Barcelona”, Pedralbes: Revista d'Història Moderna, Núm. 13, pàg. 203-211
Bosarte, I.; 1786,“Baños públicos” dins “Disertación sobre los monumentos, la pintura, escultura y arquitectura que se hallan en la ciudad de Barcelona”, Madrid, pàg. 63-70
Bosch Planas, J.; 2014, “Els Desvalls: una família de l’alta noblesa catalana, un abans i un després de 1714”, Del Penedès, Núm. 30, pàg. 77-87
Boto, G.; Sureda, M.; 2021, “Una catedral i els seus protagonistes, de les ombres a la llum”, dins “La catedral romànica de Barcelona. Protagonistes, context urbà i edificacions monumentals”, Girona : Documenta Universitaria
Brangulí, J., Segarra y Torrents, G., Vidal Ventosa, J. (fotografías de), 1934, “Los Templos Modernos de Barcelona”, Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros de Barcelona, Volumen 29, Enero-Junio 1934, Imprenta Altés, Librería Francisco Puig
Brú Turull, R.; 2004, “La font de Santa Anna del portal de l'Àngel”, Matèria 4, Fragments, pàg. 77-94
Buenacasa Pérez, C.; 1997, “La decadencia y cristianización de los templos paganos a lo largo de la antigüedad tardía (313-423)”, Polis: revista de ideas y formas políticas de la Antigüedad, Núm. 9, pàg. 25-50
Burns, R. I.; 1998, “The Friars of the Sack in Barcelona financial and pastoral profile”, Anuario de Estudios Medievales, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Institución Milá y Fontanals de investigación en Humanidades, Núm. 28, pàg. 419-436
Busquets i Costa, C.; Pastor i Batalla, I.; 2003, “Una transformació de l’espai urbà a la Barcelona de finals del segle XVI. La construcció del convent de carmelites descalces”, II Congrés d’arqueologia medieval i moderna a Catalunya (Els conjunts monàstics, intervencions arqueològiques, 1998-2002), Actes, I, Ajuntament de Sant Cugat, pàg. 147-153
Buyreu Juan, J.; 2008, “Vida i mort a la comunitat religiosa dels agustinians calçats de Barcelona, 1665-1820”, Pedralbes: revista d’història moderna, Núm. 28, pàg. 857-70