Nadal i Oller, J.; 1983, “Els Bonaplata: Tres generacions d’industrials catalans a l’Espanya del segle XIX”, Anuari de la Societat Catalana d’Economia, pàg. 6-19
Nadal Roma, E.; Vilardell Fernández, A.; 2010, “Drassanes Reials”, Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona, Ajuntament de Cultura-Institut de Cultura, pàg. 37-39
Nadal Roma, E.; 2014, “La Drassana Reial de Barcelona. Evolució d'una edificació cabdal del litoral barceloní”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 21 (“Barcelona i el mar. Homenatge a Antoni de Capmany”), pàg. 95-107
Narváez Cases, C.; 2000, “El Tracista fra Josep de la Concepció i l'arquitectura carmelitana a Catalunya”, Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Departament d'Art i de Musicologia), http://hdl.handle.net/10803/5187 http://ddd.uab.cat/record/36625
Nasarre i Solans, M.; 2010, “Passeig de Picasso, 24bis-26-28-30 Carrer de la Fusina, 8”, Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2009, Museu d’Història de Barcelona, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pàg. 102-105
Narváez Cases, C.; 1994, “Josep Dalmau, promotor dels convents de carmelites descalços de Barcelona”, Analecta Sacra Tarraconensia, Vol. 67, Núm. 1, pàg. 589-598
Nolla Enfedaque, M.; 2019, “Carrer de l’Hospital, 101”, Anuari d’Arqueologia i patrimoni de Barcelona 2017, Ajuntament de Barcelona, pàg. 80-81
Oliva, V.; 1926, “El Casal Social II: La Sala d'actes del Casal del Foment. Treballs de restauració i habilitació generals”, Anuari del Foment de les Arts Decoratives, 1924- 1925, Barcelona 1926, pàg. 19-24
Oller i Castelló, T.; 1985, “La atención institucional de la marginación en la Cataluña moderna: la Casa dels Infants Orfes y una aproximación a la criminalidad”, Pedralbes: Revista d’Història Moderna, Núm. 5, pàg. 81-96
Orengo, H.A.; Cortés, A.; 2014, “The Augustan Temple and Forum of the Colony of Barcino: A 90 Degree Turn”, Oxford Journal of Archaeology, Volume 33, Issue 1, pàg. 89–107
Orengo, H. A.; Miró i Alaix, C.; 2013, “Reconsidering the water system of Roman Barcino (Barcelona) from supply to discharge”, Water History, Springer, Vol. 5, Núm. 3, pàg. 243-266
Ortí Gost, P.; 1993, “L'explotació d'una renda reial : Els molins del rec comtal de Barcelona fins al segle XIII”, Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval (Anuario de Estudios Medievales, Anejo 27), Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, pàg. 243-273
Ortí Gost, P.; 2001, “El Consell de Cent durant l'Edat Mitjana”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 4, pàg. 21-48
Orti Gost, P.; 2011, “El Rec Comtal de la Barcelona medieval”, dins “La revolució de l’aigua a Barcelona. De la ciutat preindustrial a la metròpoli moderna, 1867-1967”, MUHBA, Districte de Sant Andreu, Institut de Cultura , Ajuntament de Barcelona
Ortoll i Martín, E.; 1996, “Algunas consideraciones sobre la iglesia de Santa Caterina de Barcelona”, Locus Amoenus, Núm. 2, pàg.48-63
Paricio Ansuategui, I., Rosell Colomina, J.; 1983, “Anàlisi tècnica í funcional del patrimoni immobiliari municipal, El Raval”, Vol. 1, Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC), Ajuntament de Barcelona
Parra Alé, I.; Iglesias Bonells, D.; 2016 , “Plaça del Duc de Medinaceli, 1-1b Carrer Nou de Sant Francesc, 29-31”, Anuari d’Arqueologia i patrimoni de Barcelona 2014, Ajuntament de Barcelona, pàg. 263-274
Pastor, I.; Busquets i Costa, F.; 2005, “Aportació a l'estudi de la trama urbana baixmedieval de l'actual Plaça Vila de Madrid (segles XIII-XV). Resultats de la recerca arqueològica i documental”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 1, pàg. 118-125
Paulí Meléndez, A.; 1942, “El monasterio de religiosas agustinas de Santa María Magdalena, vulgo "Arrepentidas" fundado y protegido por el municipio barcelonés”, Barcelona, Impremta Altés
Perarnau de Bruse, C.; 1951, “El Hostal de la Bona Sort”, Barcelona atracción: revista mensual ilustrada de informaciones a los turistas, Sociedad de Atracción de Forasteros; Núm. 330, Segon Trimestre 1951, pàg.57-61
Perelló, A. M.; 1995, “L'Aula d'Anatomies i la Casa de les Comèdies: dos establiments vinculats a l'Hospital de la Santa Creu (segle XVII)”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 1, pàg. 85-94
Perelló Ferrer, A. M.; 1996, “L'Arquitectura civil del segle XVII a Barcelona”, Barcelona, Publicacions Abadia de Montserrat
Pérez Latre, M.; 2015, “Nobleses i Generalitat: la classe dirigent i l’exercici del poder des de les institucions (segles XVI˗XVII)”, Acta Artis: Estudis d’Art Modern, Núm. 3, pàg. 27-39
Pérez Samper, M. de los Ángeles; 1995, “La Audiencia de Cataluña en la Edad Moderna”, Revista De Historia Moderna, Núm. 13-14, pàg. 51–71
Pérez Samper, M. A.; 2014, “La alimentación en la “Casa dels Infants Orfes” de Barcelona”, dins “La respuesta social a la pobreza en la Península Ibérica durante la Edad Moderna”, Jornadas Internacionales sobre Marginación y Asistencia Social en la Historia (5ª. 2013. León), Universidad de León, Facultad de Filosofia y Letras, María José Pérez Álvarez, María Marta Lobo de Araújo (coords.), Editor: Universidad de León, Servicio de Publicaciones, pàg. 175-207
Perich Roca, A.; 2014, “Arquitectura residencial urbana d’època tardoantiga a Hispania (segles IV-VIII dC)” , Tesis Doctoral, Universitat Rovira i Virgili, Departament d'Història i Història de l'Art http://hdl.handle.net/10803/293906
Permanyer, LL.; 1987, “Història i misteri del Palau Magarola”, Barcelona Metròpolis Mediterrània, Ajuntament de Barcelona , Núm. 6, pàg. 150-151
Permanyer, LL.; 1989, “Del convent mercedari a la Capitania General”, Barcelona Metròpolis Mediterrània, Ajuntament de Barcelona, Núm. 12, pàg. 147-149
Permanyer, LL.; 2011, “Història i transcendència urbanística del Palau Gomis”, Art Contemporani segle XXI, Col·lecció de la Fundació de les Arts i els Artistes“, Infiesta Editor
Petit Gil, J.; 2001, “Intervenció arqueològica C. Montjuïc del Bisbe 4-6 i Pl. Sant Felip Neri”, Codi MUHBA: 026/11, Antequem, S.L.
Pi y Arimon, A. A.; 1854, “Barcelona antigua y moderna. Descripción é Historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros días”, Imprenta y Librería Politécnica Tomas Gorchs
Pigrau Santeugini, X.; Calmell Ibáñez, A.; 2014, “El Patrimoni sacre municipal de la ciutat de Barcelona, la seva conservació”, XXXVII è Curset jornades internacionals sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic. "Patrimoni sacre: permanent innovació", Barcelona: AADIPA; COAC, pàg. 1-4
Plana i Borràs, J.; 1983, “Els Benet, una família de mercaders barcelonins (primera meitat del segle XIV)”, Acta historica et archaeologica mediaevalia, Vol. 1, Núm. 1, pàg. 53-65
Pons Casacuberta, X.; 2011, “La cristianització dels calls de Barcelona arran dels avalots de 1391 i la seva integració a la resta de la ciutat”, XII Congrés, Historiografia barcelonina, Historiografia Barcelonina. Del mite a la comprensió Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, 30 de novembre i 1 de desembre de 2011
Pons Casacuberta, X.; 2015, “La societat jueva conversa en la Barcelona Baixmedieval, 1391-1440”, Tesis Doctoral, Universitat de Barcelona, Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica http://hdl.handle.net/2445/147498
Porcel Bedmar, M.; 2001, “Reaprovechamiento de materiales de construcción en la Barcelona gótica”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 5, pàg. 9-18
Previ Febrer, M., 2012, “El llinatge dels Xifré i la seva contribució social i cultural (1777 – 1920)”, Tesis de màster: Màster Oficial en Estudis Avançats en Història de l'Art. Facultat de Geografia i Història de la UB, Any: 2011-2012, pàg. 50-55 http://hdl.handle.net/2445/33682
Puig i Cadafalch, J.; 1936, “Edificis de l'Hospital de la Santa Creu i de la Convalescència”, Anuari Institut d'Estudis Catalans (1927/31), pàg. 35-38
Puig i Verdaguer, F.; 2009, ” Barcino: continuitats i discontinuitats morfològiques: el procés urbanístic de la colònia entre la seva fundació i l'Antiguitat tardana”, XI Congrés d'Història de Barcelona (“La ciutat en xarxa”), 1 - 3 de desembre de 2009
Puiggarí, J.; 1874, “Novas Desconegudas sobre dos joyells del art catalá en lo XIVe segle”, La Renaxensa, Any IV, Núm. 9, Barcelona 31 de Mars de 1874, pàg. 110-111
Pujades i Bataller, R. J.; 2017, “La Ciutat medieval dins del Palau Reial”, MUHBA Butlletí Núm. 33
Pujades i Bataller, R. J. ; 2023, “Pedra i poder. El Palau Major de Barcelona”, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, Museu d’Història de Barcelona (MUHBA)
Quílez i Corella, F. M.; 1999, “Pau Rigalt i el fenomen de la pintura decorativa a la Catalunya de la primera meitat del s. XIX: El conjunt del Cercle Artístic de Sant Lluc i altres aportacions al catàleg del pintor”, Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Vol. 13, pàg. 127-72
Quesada, S.; 1993, “Utilitzar i ordenar la ciutat. Disposicions del Consell de Cent 1463-1639”; Pedralbes: revista d’història moderna, Núm. 13, pàg. 619-30
Rahola Aguadé, V.; Cortellaro, S.; 2007, “En construcció. L’aqüeducte romà de Ripoll 25, Barcelona”, Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme, Núm.255, pàg. 86-93
Ramon Dilla Martí, R.; Nasarre, A; 2024, “L’Estudi General de Barcelona i de la Rambla del coneixement”, ARTIS, Compàs d’amalgama, Núm. 10, setembre 2024 , Edicions de la Universitat de Barcelona https://doi.org/10.1344/Compas.2024.10.4
Renom Pulit, M.; 2016, “El patrimoni material del proveïment alimentari de Barcelona”, TECA: Tecnologia i Ciència dels Aliments, vol. 16, pàg. 31-38
Ribas, M.; Guardiola Pereira, E., Hervás i Puyal, C., Baños i Díez, J.E.; 2016, “Aproximació històrica a l’Hospital Militar del carrer Tallers de Barcelona”, Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, Vol. 65, pàg. 247-248
Riera i Fortiana, E.; 1988, “L’edifici de Cordelles: de col·legi a caserna militar”, Pedralbes: revista d’història moderna, Núm. 8, p. 151-159
Riera i Sans, J.; 2002, “La Sinagoga Major dels jueus de Barcelona en la tradició documental”, Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, Núm. XX, pàg. 7-73
Ripoll López, G.; 2001, “La transformació de Barcino durant la antiguitat tardana”, dins “De Barcino a Barcinona (segles I-VII), Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona”, MHCB, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura Barcelona, Barcelona
Riquer Morera, M. de, 1998, “Quinze generacions d'una família catalana”, Quaderns Crema. Barcelona
Riu i Barrera, E.; 1989, “Memòria d’excavació de la Capella Reial de Santa Àgata, I. Espai Urbà on esta ubicat”, Direcció General del Patrimoni Cultural, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, pàg.3-10
Riu i Barrera, E.; 1989, “Memòria d’excavació de la Capella Reial de Santa Àgata, II. Fases Constructives s. XV-XIX”, Direcció General del Patrimoni Cultural, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, pàg.11-15
Riu i Barrera, E.; 1989, “Memòria d’excavació de la Capella Reial de Santa Àgata, III. Estat Actual”, Direcció General del Patrimoni Cultural, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, pàg.16-41
Riu-Barrera, E.; 2012, “Barcelona entre els segles V i XII, de la desurbanització a la formació d’una capital”, Barcelona Quaderns d'Història nº 18, (“Presència i lligams territorials de Barcelona. Vint segles de vida urbana”), Arxiu Històric de la Ciutat, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pàg.113-145
Riu-Barrera, E.; 2012, “Barcelona entre els segles v i XII, de la desurbanització a la formació d’una capital”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 18 (“Presència i lligams territorials de Barcelona. Vint segles de vida urbana”), pàg.113-145
Riu Barrera, E.; 2015, “Els precedents romànics a la capella de Santa Àgata. Castells, palaus i casals sobre la muralla romanocomtal de Barcelona (segles X-XII)”, V Congrés d'Arqueologia medieval i moderna a Catalunya (Barcelona. 22-25 de maig de 2014), Vol. 1 (Monogràfic: La ciutat), pàg. 233-252
Riu Barrera, E., Torra, A., Pastor, M. A.; 1999,“La capilla de santa Águeda del Palacio Real de Barcelona. Historia y restauraciones”, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura
Roca i Albert, J. (dir), 2015, “BARCELONA A L’ANTIGUITAT TARDANA . El cristianisme, els visigots i la ciutat”, Organització i producció: MUHBA - Museu d’Història de Barcelona Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, MUHBA Llibrets de Sala, Núm.20
Roca Vilaregut, A,; 2012, “El Palau de la Generalitat de Catalunya. Resum de 600 anys d’art”, Departament de la Presidència , Generalitat de Catalunya
Rodà de Llanza, I.; 2020, “Spolia y reutilización. Elementos fe la antigüedad clásica y tardía en la Catedral de Barcelona”, dins “La Basílica de la Santa Creu i Santa Eulalia: la catedral abans de la catedral”, IV Jornada Basíliques Històriques de Barcelona, 2 i 3 de maig 2019, ), Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts, Facultat de Teologia de Catalunya, Ateneu Universitari Sant Pacià, Studia Historica Tarraconensia, Núm. 10, pàg. 37-41
Rodrigo y Alharilla, M.; 2007, “Indians a Catalunya: capitals cubans en l'economia catalana”, traducció de Tarragona i Castells, J., Barcelona, Fundació Noguera, Col·lecció Estudis, Núm. 36
Rodrigo y Alharilla, M.; 2009, “Una saga de banqueros: la familia Vidal-Quadras”, Historia Social, Núm. 64, pàg. 99-119
Rodríguez Muñoz, LL.; 2009, “A la sombra de los jesuïtes promoción artística del clero regular en la Barcelona del setecientos: el ejemplo de la orden de los agustinos calzados”, Congreso Internacional Imagen Apariencia, Universidad de Murcia, Servicio de Publicaciones
Rodríguez-Parada, C.; 2017, “Los orígenes de la Cofradía del Rosario del monasterio de Santa María de Montesión de Barcelona”, dins “Clarisas y dominicas. Modelos de implantación, filiación, promoción y devoción en la Península Ibérica, Cerdeña, Nápoles y Sicilia”, Firenze University Press, pàg. 409-428
Rogent i Albiol, J.; 2013,“Evolució dels sistemes defensius de la ciutat de Barcelona : el seu paper en la configuració de la ciutat i l'estat actual de la qüestió”, dins “Fortificaciones : intervenciones en el patrimonio defensivo”, Actas del XXXIV Curset. Jornadas Internacionales sobre la intervención en el patrimonio arquitectónico, Barcelona y Tortosa, del 15 al 18 de diciembre de 2011, Ministerio de Educación, Subdirección General de Información y Publicaciones, Cultura y Deporte, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA), pàg. 11-16
Roonthiva, V.; 2023, “Consideracions, revisions, reflexions al voltant del cadirat coral de Sant Miquel de Barcelona. Els documents versus les evidències materials”, dins “L'església desapareguda de Sant MIquel de Barcelona: VII Jornades de les basíliques històriques de la ciutat de Barcelona” (12 i 13 de maig de 2022), coord. per Julia Beltrán de Heredia Bercero, pàg. 147-162
Rosselló, M.; 1947, “La restauración de la iglesia de los Santos, Justo y Pastor”, Barcelona Atraccion, Any XXIX, Núm. 315, Segon Trimestre 1947, pàg. 202-206
Rosselló, M.; 1952, “Casa del Arcediano”, Barcelona atracción: revista mensual ilustrada de informaciones a los turistas, Sociedad de Atracción de Forasteros, Núm. 336, Quart Trimestre 1952, pàg. 170-174
Roselló i Chérigny, E.; 2016, “El Régimen jurídico de la desamortización y su práctica en Barcelona : el caso del convento de sant Josep mercat de la Boquería (1586-1853, )”, Tesis Doctoral, Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Departament de Dret http://hdl.handle.net/10803/373913
Rosselló i Nicolau, M. I.; 2005, “L'interior a Barcelona en el segle XIX”, Tesis doctorals, Departament de Composició Arquitectònica, Programa de doctorat Teoria i història de l'arquitectura, Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Departament de Composició Arquitectònica http://hdl.handle.net/10803/6088
Roselló i Nicolau, M.; 2007-2008, “Els interiors barcelonins de finals del segle XVIII i començaments del XIX”, Locus amoenus, Núm. 9, pàg. 277-305
Rovira i Marquès, M. del Mar; 2013, “L’Església de Sant Sever i Sant Carles Borromeu de Barcelona(1704-1999): Estat de la qüestió”, Treball Final de Màster, Màster d’Estudis Avançats en Història de l’Art, Línia de Recerca. Curs acadèmic 2012-2013, Universitat de Barcelona
Rovira i Marquès, M. Del Mar; 2019, “Casa de la Congregació de la Missió a Barcelona De l’església de sant Sever i sant Carles Borromeu dels paüls”, Facultat de Geografia i Història Departament d'Història de l'Art UB, Programa de Doctorat: Societat i Cultura. Història, Antropologia, Arts, Patrimoni i Gestió Cultural (HDK17), Àmbit: Història i Teoria de les Arts, Línia de recerca: Història de l’art modern i contemporani (101321), http://hdl.handle.net/10803/667213
Rovira i Marquès, M. Del Mar; 2021 “Casa de la Congregació de la Missió a Barcelona. De l’església de Sant Sever i Sant Carles Borromeu dels paüls a la parròquia mercedària de Sant Pere Nolasc (1703-2017)”, Institut d'Estudis Catalans, Volum 149 de Arxius de les seccions de ciències
Rovira i Solà, M.; 2009 “Catàleg dels pergamins municipals de Barcelona. Anys 1441-1500 (Volum IV)”, Arxiu Municipal de Barcelona / Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona
Rovira y Trias, A.; 1838, “Baños que existían en Barcelona en la calle del mismo nombre”, El Museo de familia ó revista universal, Tomo I, Barcelona, Impremta de Antoni Bergnes, pàg. 95
Rovira y Trias, A.; 1846, “Arquitectura. Don Antonio Celles y Azcona”, Boletín Enciclopédico de Nobles Artes redactado por una reunión de arquitectos, tomo I, Núm. 9, Barcelona, 1 de agosto, de 1846, Imprenta de la Agencia General de Barcelona, pàg. 138-142
Rubió i Bellver, M.; 1930, “El Palacio de la Capitanía General de Cataluña”, Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros, Núm. 21
Sáez García, M. A.; 2018 “Creure, somiar, lluitar: Barcelona en femení i l’aventura espiritual d’Isabel de Josa (1490-1564)”, Tesis Doctoral, Departament d'Història Moderna i Contemporània, Universitat Autònoma de Barcelona http://hdl.handle.net/10803/666734
Sáez García, M. Á.; 2018, “Las casas de arrepentidas y la clausura postridentina: la rebeldía femenina como forma de expresión disidente”, Revista de Historia Moderna, Núm. 36, Universidad de Alicante, Departamento de Historia Medieval, Historia Moderna y Ciencias y Técnicas Historiográficas, pàg. 377-409
Salas, X. de; 1945, “La documentación del palacio Sessa o Larrard en la calle Ancha de Barcelona”, Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, Vol. III, Núm. 2, pàg. 111-167
Sales i Favà, Ll.; 2021, “La ciutat de Barcelona segons el fogatjament de 1496”, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura ,MUHBA Documents Núm. 14
Sánchez, À.; 2011, “Barcelona i la indústria de les indianes. Una presentació”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 9-29
Sánchez, À. ; 2011, “Els fabricants d’indianes: orígens de la burgesia industrial barcelonina”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, , Ajuntament de Barcelona, pàg. 197-219
Sánchez, A.; 2013 “Les indianes i els orígens de la Barcelona industrial, 1736-1847”, Datatèxtil, Núm. 28, Circuit de Museus Tèxtils i de Moda a Catalunya, Diputació de Barcelona, pàg. 1-6
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona
Sánchez Boira, I.; 1994, “Notes sobre l'escultura de l'antic convent de Montsió”, Lambard: Estudis d'art medieval, Núm. 6, 1991-1993, pàg. 291-323
Sánchez Martínez, M.(ed.); 1993, “L'explotació d'una renda reial: els molins del Rec Comtal de Barcelona fins al segle XIII”, Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona, pàg. 243-275
Sánchez Suárez, A.; 1984, “Los orígenes sociales de los fabricantes de indianes la familia Rull”, Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya: [Barcelona, del 17 al 21 de desembre de 1984, Actes, Vol. 1,pàg. 779-788
Santanach i Suñol, L.; 2006, “Memòria de la intervenció arqueològica al carrer de l’Argenteria, núm. 2, 15-17; Via Laietana, núm. 20; i plaça de l’Àngel, núm. 5”, Codi MHCB 009/06, ATICS
Santacana, J., Llonch, N., Pujol, M.; 2009, “Un noble català a la Guerra de Successió. Exhumació de la tomba del baró de Cervelló”, Editorial Llibres de Matrícula- Edicions Universitàries, Calafell
Sanjust i Latorre, C.; 2021, “"La promoció de capelles a la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor als segles XIV i XV", dins “Bisbes, màrtirs, menestrals i comerciants a la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor”. V Jornades de les basíliques històriques de Barcelona (7 i 8 de novembre de 2019), pàg. 133-155
Sargatal Bataller, M.A.; 2011, “La construcción del convento de San Agustín (1728-ca.1800): ingenieros, maestros de obra e impacto en el Raval de Barcelona”, Scripta Nova: revista electrónica de geografía y ciencias sociales, Vol. 16, Universitat de Barcelona http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-401.htm
Saurí, M., Matas, J.; 1849, “Manual Histórico-Topográfico Estadístico y Administrativo o sea Guía general de Barcelona”, Barcelona, Imprenta y Liberia de D. Manuel Saurí, pàg. 122
Seguí Cantos, J.; 2014, “La casa de arrepentidas. Notas acerca de la acción caritativa y social en la Valencia de mediados del siglo XVI”, Saitabi: revista de la Facultat de Geografia i Història, Núm. 64-65, pàg. 127-150
Segura Soriano, I.; 1996, “Espais de confinament: Bordells i convents”, Lectora: revista de dones i textualitat, Núm. 2, pàg. 77-81 (publicat inicialment a Guia de Dones de Barcelona, Ajuntament de Barcelona 1995)
Serra i Boldú, V.; 1933, “El Palacio del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro”, Barcelona Atracción, Barcelona, Any XXIII, Núm. 261 (mar. 1933), pàg. 73-77
Serra i Puig, E.; 1975, “Evolució d'un patrimoni nobiliari català durant els segles XVII i XVIII. El patrimoni nobiliari dels Sentmenat”, Recerques: història, economia, cultura, Núm. 5, p. 33-71
Serra i Puig, E.; 1984, “Els Gualbes ciutadans de Barcelona de la fallida bancària del XV a l'enllaç nobiliari del XVII”, Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya (Barcelona, del 17 al 21 de desembre de 1984), Actes], Vol. 1, pàg. 479-496
Servei d’Arqueologia de Barcelona, 2013, “Trobades restes d’un llit funerari a les Reials Drassanes de Barcelona” http://arqueologiabarcelona.bcn.cat/intervencionsarqueo/trobades-restes-dun-llit-funerari-a-les-reials-drassanes-de-barcelona/
Servei d’Arqueologia de Barcelona, 2014, “Descobert un nou tram de l’aqüeducte romà de Bàrcino al carrer de les Magdalenes, 13-15” (noticia) Ajuntament Barcelona 24 juliol 2014 http://arqueologiabarcelona.bcn.cat/descobert-un-nou-tram-de-laqueducte-roma-de-barcino-al-carrer-de-les-magdalenes-13-15/
Servei d’Arqueologia de Barcelona, 2014, “Redescobrint la via sepulcral romana a l’Eixample barceloní” http://arqueologiabarcelona.bcn.cat/redescobrint-la-via-sepulcral-romana-leixample-barceloni/
Servei d’Arqueologia de Barcelona, 2018 “El cementiri de l’antic priorat de Santa Maria de Natzaret (S. XIV-XVII)” https://ajuntament.barcelona.cat/arqueologiabarcelona/el-cementiri-de-lantic-priorat-de-santa-maria-de-natzaret-s-xiv-xvii/
Soberón Rodríguez, M.; 2005, “Memòria de la intervenció arqueològica al carrer dels Comtes, 2-4, Baixada de Santa Clara, 1-3 / pl. del Rei, 1-6 / pl. Sant Iu, 2 (Palau del Lloctinent). Barcelona”, Codi MHCB 287/04, CODEX, Arqueologia i Patrimoni SCCL.
Soberón Rodríguez, M.; 2010, “El port baixmedieval de la ciutat de Barcelona: una visió des de l'arqueologia. L'Escullera de 1477 i la troballa d'un vaixell tinglat”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 6, pàg. 134-163
Soberón Rodríguez, M.; 2012, "Que en ell stara segura la maior nau del mon. Tràfic i evolució del port de Barcelona al segle XV”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 8, pàg. 54-78
Soberón, M.; 2014, “Caixes i pontons. Els aspectes tècnics en la construcció del primer port medieval de Barcelona, 1439-1455”, Barcelona Quaderns d'Història Vol. 21 , pàg. 125-138
Soberón, M.; 2014, “El sector central de la Muralla de Mar de Barcelona. Cambios y permanencias (siglos XVI-XIX)”, Actas I Jornadas de Patrimonio Defensivo de Época Moderna, Ministerio de Defensa, pàg. 93-104
Soberón, M., Fernàndez, A.; 2015, “El tram final del Rec Comtal condicionants i aprofitaments poliorcètics”, Actes V CAMMC, Barcelona, pàg. 271-280
Soberón, M.; 2016, “La confraria de pescadors de Barcelona, 1575-1650” dins Mercè Renom, editora, “Proveir Barcelona: el municipi i l’alimentació de la ciutat 1329-1930”, MUHBA , Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Sobrino Gozález, M.; 2013, “Palacios catedralicios, catedrales palatinas”, Anales de Historia del Arte, Vol. 23, pàg. 551-567 http://dx.doi.org/10.5209/rev_ANHA.2013.v23.42854
Solá, A.; 1974, “La desamortització del trienni a Barcelona i el seu pla”, Estudios históricos y documentos de los archivos de protocolos, Núm. 4,pàg. 365-394
Solà Morales, I.; 1992; “El Pati Llimona, un centre cívic amb segles d'història”, Barcelona Metròpolis Mediterrània, Núm. 21, pàg. 27-30
Solà i Parera, M. A.; 1982, “Aspectos del crecimiento urbano de Barcelona en 1830-1860”, Urbanismo e historia urbana en el mundo hispano: segundo simposio, Vol. 2, pàg. 1029-1054
Subirana Rebull, R. M.; Triadó, J.R.; 2008, “Art, història i ideologia. Programes de les cases i palaus barcelonins al segle XVIII”, Pedralbes: Revista d'Història Moderna, Núm. 28, Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya: "La Catalunya diversa", Universitat de Barcelona, pàg. 503-550
Subirana i Rebull R. Mª, Vallugera A.; 2013, “Erasme de Gònima. De fabricant d’indianes a l’estatus nobiliari. Preservació patrimonial”, Actes del VII Congrés d'Història Moderna de Catalunya: "Catalunya, entre la guerra i la pau, 1713-1813", Barcelona, 17-20 desembre 2013, pàg. 609-628
Sureda i Jubany, M.; 2020, “Cercant les arrels: historiografia de la seu romànica de Barcelona”, dins “La Basílica de la Santa Creu i Santa Eulalia: la catedral abans de la catedral”, IV Jornada Basíliques Històriques de Barcelona, 2 i 3 de maig 2019, ), Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts, Facultat de Teologia de Catalunya, Ateneu Universitari Sant Pacià, Studia Historica Tarraconensia, Núm. 10, pàg. 153-174
Támaro, E.; 1882, “La portalada que fou de l’antiga Casa dels Grallas”, La Ilustració Catalana, Any III, Núm. 59, Barcelona, 15 de Mars de 1882, pàg. 83
Tarragó Cid, S.; 1973, “El Pla de Palau”, Cuadernos de arquitectura y urbanismo, Núm. 95, pàg.41-46
Terradas i Muntañola, R.; 2008, “Les Drassanes de Barcelona. La geometria, la traça i l'estructura com a garants de la identitat de l'edifici”, Tesis Doctoral, Universitat Ramon Llull, EALS - Enginyeria i Arquitectura La Salle, Barcelona http://hdl.handle.net/10803/9131
Torras i Ribé, J. M.; 1942 (Data de publicació: 1994), “Els oficis de blanquer i assaonador a Catalunya durant els segles moderns”, Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, Vol. V, pàg. 11-28, http://hdl.handle.net/2445/22688
Torre y del Cerro, Antonio de la.; Rubió i Balaguer, J.; 1971, “Documentos para la Historia de la Universidad de Barcelona I, preliminares (1289-1451)”, Universitat de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, 1971
Torres Rodríguez, D.; 2006, “Memòria del seguiment realitzat a la Rambla 54 de Barcelona”, Codi MHCB 028/04, Tea Arqueólogos S.L.
Travesset i Queraltó, M.; 2005, “Origen del rec comtal i del subministrament d'aigua a la Barcelona de l'època romana”, Finestrelles, Núm. 13, pàg. 41-71
Trepat, A.; 2015, “Casa-palau Sessa. Consideracions entorn del programa pictòric de Manuel Tramulles”, Imatges del poder a la Barcelona del Set-cents. Actes digitals, 2015
Torras i Ribé, J. M.; 1994, “Els Oficis de blanquer i assaonador a Catalunya durant els segles moderns (conferència inaugural del curs 1992-93)”, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, pàg. 11-28 http://hdl.handle.net/2445/22688
Torras Tilló, S.; 1997, “Els ducs de Cardona; art i poder (1575-1690). Una proposta d'estudi i d'aproximació a la historia, art i cultura a retorn de la casa ducal en època moderna”, Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Departament d’Història de l'Art, https://ddd.uab.cat/record/214259
Triay Olives, V.; 2011 “Carrer de les Basses de Sant Pere, 3”, dins Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2010, Principals Intervencions , Ajuntament de Barcelona
Triay i Olives, V.; 2012, “L'ocupació altmedieval de la Vilanova dels Arcs Vells”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 8, pàg. 112-129
Udina Martorell, F.; 1960, “Orígenes de la Casa Padellás, sede central del museo y sucesivos poseedores”, Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, Núm. 1, pàg. 107-167
Urbano Lorente, J.; 2014, “Noves aportacions sobre la façana i el pati de la Casa Gralla”, Matèria. Revista internacional d'Art, Núm. 8, pàg. 157-68
Urbano Lorente, J., 2016, “La casa Gralla. El periple d’un monument”, MUHBA Llibrets de sala Núm. 23, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, Museu d’Història de Barcelona
Valero Molina, J.; 2021, “El bisbe Arnau de Gurb i la capella de les Verges”, dins “La catedral romànica de Barcelona. Protagonistes, context urbà i edificacions monumentals”, Girona : Documenta Universitaria
Vallugera, A.; 2015, “El mercat artístic a Barcelona (1770-1808). Producció, consum i comerç d’art”, Tesis Doctoral, Departament d’Història de l’Art Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona http://hdl.handle.net/10803/398758
Vallugera Fuster, A.; 2015, “El linaje Despujol en el programa pictórico del palau Palmerola: Arte, poder y legitimación social en la Barcelona del setecientos”, IMAGO Revista de Emblemática y Cultura Visual, Núm. 7, pàg. 43-57 http://dx.doi.org/10.7203/imago.7.4233
Vargas González, A.; 1984, “La beneficencia infantil en la Barcelona del siglo XVIII (El Hospital de Nostra Senyora dels Nens Orfens)”, Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya: [Barcelona, del 17 al 21 de desembre de 1984 : actes], Vol. 1, pàg. 627-634
Velasco, A.; 2012, “Plaça de la Gardunya”, Anuari d’Arqueologia i patrimoni de Barcelona 2011, Ajuntament de Barcelona, pàg. 68-70
Vergés Trias M., Vinyoles Vidal T.Mª.; 2000, “De la Seu de Frodoí a la Catedral romànica de Barcelona”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Núm. 47, pàg. 9-49
Vergés Trias M., Vinyoles Vidal T.Mª.; 2002, “El portal de Sant Iu de la catedral de Barcelona”, Finestrelles, Núm. 12, pàg. 173-190
Vidal Franquet, J.; Duran Duelt, D.; 2021, “Dues hipòtesis i tres excursos sobre l’església gòtica dels sants Just i Bon Pastor de Barcelona” dins “Bisbes, màrtirs, menestrals i comerciants a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor”, V Jornades de les basíliques històriques de Barcelona (7 i 8 de novembre de 2019), Studia Historica Tarraconensia , Núm. 11, Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), Barcelona 2021, pàg. 159-178
Vila i Martin M.C., Puig Closa, A.; 2003, “Gremis i làpides al claustre de la Catedral de Barcelona”, Escola de Monitors Culturals Voluntaris, Edició de l’Arxiu Diocesà de Barcelona
Vilardell i Fernández, A.; 2008, “Les restes romanes del carrer Avinyó dins l'urbanisme de Barcino”. Ex novo: revista d'història i humanitats, Núm. 5, pàg. 59-79
Vinyoles i Vidal, T. M.; 1997, “Queixes dels pobres presos de la presó de Barcelona (1445)”, Acta historica et archaeologica mediaevalia, Núm. 18, pàg. 67-88
Vinyoles i Vidal, T.; 2003, “Els espais i la seva funció: la vida a la ciutat”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 8, pàg.125-140
Vinyoles i Vidal, T.; 2001, “Educació i socialització a Barcelona als darrers segles medievals”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 4, pàg. 224-236
Vinyoles i Vidal, T. M.; 2003, “Espais marginals a la Barcelona Baixmedieval”, El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta : XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, Actes, Vol. 2, pàg. 457-466
VVAA; 2008, “St. Pere de les Puel·les: història d’un monestir i d’una comunitat femenina”, Dossier premsa exposició “Sant Pere de les Puel·les, un monestir de dones”, Museu d’Història de Catalunya, Generalitat de Catalunya
VVAA; 2020“Trenta-cinc anys de restauració monumental: l'obra del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (1980-2015)”, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura
Waiman, D.; 2009, “La prostitución en la literatura medieval”, XII Jornadas Interescuelas/Departamentos de Historia, Departamento de Historia, Facultad de Humanidades y Centro Regional Universitario Bariloche, Universidad Nacional del Comahue, San Carlos de Bariloche http://www.aacademica.org/000-008/1002
Yeguas Gassó, J.; 2007, “Miquel Mai embajador en Roma (1528-1533): erasmismo y mecenazgo”, dins “Roma y España un crisol de la cultura europea en la Edad Moderna”, Actas del Congreso Internacional celebrado en la Real Academia de España en Roma del 8 al 12 de mayo de 2007), Vol. 1, pàg. 297-322
Yeguas Gassó, J. ; 2023, “El treball en pedra i en fusta al segle XVI a l'església de Sant Miquel de Barcelona”, dins “L'església desapareguda de Sant MIquel de Barcelona: VII Jornades de les basíliques històriques de la ciutat de Barcelona” (12 i 13 de maig de 2022), coord. per Julia Beltrán de Heredia Bercero, pàg. 163-188
Zaragoza Gómez, V.; 2011, “La permeabilitat de la clausura: el convent dels Àngels a la Barcelona del segle XVII i l’obra de Contesina Fontanella”, XII Congrés d’Història de Barcelona, “Historiografia Barcelonina. Del mite a la comprensió”, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, 30 de novembre i 1 de desembre de 2011