Caballé, F.; Gonzàlez, R.; Pérez, N.; 1999, “Estudio documental de la finca de la c/Princesa, 16-18;c/Barra de Ferro, 5-5bis de la ciudad de Barcelona”, S.C.P., Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic i arqueològic
Caballé, F.; Gonzàlez, R.; 2002, “Estudi històrico-arquitectònic de la finca núm. 25 del carrer Ripoll de Barcelona”, VECLUS, S.L, Barcelona
Caballé, F., González, R.; 2003, “Notes per a una definició de l’arquitectura civil baixmedieval a Barcelona”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 8, pàg. 85-98
Caballé, F., Gonzàlez, R., 2004, “Estudi Històrico-arquitectònic de la finca núm. 7 de carrer Lledó de Barcelona”, Volum II: Seqüència crono-estructural de la finca, Veclus S. L.
Caballé Crivillés, G.; 2007, “La intervenció arqueològica al passeig de Picasso, 24-30 de Barcelona: localització d’una església i una part del barri baix-medieval de la Ribera de Barcelona, desmuntat al segle XVIII”, III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Ajuntament de Sabadell, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, Generalitat de Catalunya (Departament de Cultura), Actes, Intervencions arqueològiques 2002-2006, Espais Urbans, Vol. I, pàg. 258-267
Cabestany i Fort, J. F.; 1977, “Una primera reforma urbana a Barcelona: la plaça del Blat (1351)”, Cuadernos de Arqueologia e Historia de la Ciudad, Vol. 17, pàg. 141-154
Cabestany i Fort, J. F.; 1994, “La capella de Santa Llúcia”, Lambard (Estudis d’Art Medieval), Vol. VI, pàg. 161-177
Cabré i Pairet, M.; 1989, “Les monges de Sant Pere de les Puel·les, propietàries al pla de Barcelona (segles X i XI)”, Ajuntament de Barcelona, Actes del II Congrés d’Història del la de Barcelona, Vol. 1, pàg. 37-44
Canalda i Llobet, S.; 2004, “Novetats i reflexions sobre els Passoles, una nissaga de ceramistes pintors del barroc català”, Matèria: Revista d’Art, Núm. 4, pàg. 147-160
Capdeferro J, Ribalta J.; 2015, “La casa de les Egipcíaques: presó o custòdia per a dones adúlteres?”, dins: “Dret, conflictes i justícia: Barcelona 1700”, Col·lecció La Ciutat del Born 1700, Barcelona: Ajuntament de Barcelona, pàg. 179-225
Capdevila, J.; 1931, “El “Institut d’Estudis Catalans” y el antiguo edificio del Hospital”, Barcelona Atracción, Núm. 239, maig 1931, pàg. 142-144
Capdevila i Soldevila, J.; 2009, “Treballs històrics: La pobresa i les institucions assistencials a la Barcelona medieval. Els hospitals medievals. L'Hospital d'en Guitard”, Catalunya Cristiana, Arquebisbat de Barcelona https://sites.google.com/site/capdevilasoldevila/llistat-de-treballs/la-pobresa-i-les-institucions-assistencials-a-la-barcelona-medieval---els-hospitals-medievals/l-hospital-d-en-guitard
Capmany i Farrés, A., 1931, “Lo que queda de los antiguos Gremios de Barcelona: Zapateros”, Barcelona atracción: revista mensual ilustrada de informaciones a los turistas, Sociedad de Atracción de Forasteros, Núm. 243, Setembre 1931, pàg. 277-282
Capmany i Farrés, A., 1931, “Lo que queda de los antiguos Gremios de Barcelona: Tenderos, Revendedores”, Barcelona atracción: revista mensual ilustrada de informaciones a los turistas, Sociedad de Atracción de Forasteros, Núm. 244, Octubre 1931, pàg. 307 -312
Capmany i Farrés, A., 1932, “Lo que queda de los antiguos Gremios de Barcelona: Faquines de la Aduana”, Barcelona atracción: revista mensual ilustrada de informaciones a los turistas, Sociedad de Atracción de Forasteros, Núm. 250, Abril 1932, pàg.120 -126
Capmany i Farrés, A., 1932, “Lo que queda de los antiguos Gremios de Barcelona: Tejedores de velos”, Barcelona atracción: revista mensual ilustrada de informaciones a los turistas, Sociedad de Atracción de Forasteros, Núm. 256, Octubre 1932, pàg.312-315
Capmany i Farrés, A., 1933, “Lo que queda de los antiguos Gremios de Barcelona: Carpinteros”, Barcelona atracción: revista mensual ilustrada de informaciones a los turistas, Sociedad de Atracción de Forasteros, Núm. 264, Juny 1933, pàg. 190-193
Capmany i Farrés, A., 1934, “Lo que queda de los antiguos Gremios de Barcelona: Plateros”, Barcelona atracción: revista mensual ilustrada de informaciones a los turistas, Sociedad de Atracción de Forasteros, Núm. 272, Febrer 1934, pàg. 49-54
Capmany i Farrés, A., 1934, “Lo que queda de los antiguos Gremios de Barcelona: Curtidores”, Barcelona atracción: revista mensual ilustrada de informaciones a los turistas, Sociedad de Atracción de Forasteros, Núm. 281, Novembre 1934, pàg. 331-335
Capmany i Farrés, A., 1935, “Lo que queda de los antiguos Gremios de Barcelona: Hosteleros y Taberneros”, Barcelona atracción: revista mensual ilustrada de informaciones a los turistas, Sociedad de Atracción de Forasteros; Núm. 291, Setembre 1935, pàg.282-286
Capmany i Farrés, A., 1935, “Lo que queda de los antiguos Gremios de Barcelona: Pesadores y Medidores”, Barcelona atracción: revista mensual ilustrada de informaciones a los turistas, Sociedad de Atracción de Forasteros, Núm. 292, Octubre 1935, pàg. 314-318
Carbonell i Buades, M., 1995, “Obres al convent de Sant Agustí Vell de Barcelona, segles XVI-XVII”, Locus Amoenus , Núm. 1, pàg. 127-138
Carbonell i Buades, M.; 2015, “Obra condecent e assats sumptuosa: la casa gòtica de la Diputació del General”, dins Carbonell i Buades, M.; (dir.), “El Palau de la Generalitat de Catalunya. Art i Arquitectura”, Volum 1, Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència
Carbonell i Buades, M.; 2015, “La irrupció del Renaixement. Per ampliació y decoració de la dita casa: l’expansió cap a tramuntana”, dins Carbonell i Buades, M.; (dir.), “El Palau de la Generalitat de Catalunya. Art i Arquitectura”, Volum 2, Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència
Carbonell i Buades, M.; 2015, “L’obra nova de Pere Blai, cèlebre architector”, dins capítol “Una església vestida de palau, tant insigne e singular y de tant gran cost y gasto”, dins Carbonell i Buades, M.; (dir.), “El Palau de la Generalitat de Catalunya. Art i Arquitectura”, Volum 2, Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència
Carbonell Buades, M.; 2021, “El palau Centelles de Barcelona en el marco del patrocinio arquitec- tónico y urbanístico de Lluís de centelles a inicios del siglo XVI”, LEXICON: Storie e Architettura in Sicilia, Núm. Extra 2, pàg. 163-172
Carbonell i Esteller, M.; 1984, “La beneficència a finals del segle XVII una aproximació: (La Casa i Hospital de Misericòrdia de Barcelona)”; Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya: [Barcelona, del 17 al 21 de desembre de 1984 : actes], Vol. 1, pàg. 789-797
Carrera Pujal, J.; 1951, “La Barcelona del segle XVIII”, Barcelona, Bosch editorial
Carreras Candi, F.; 1905,“Les aygues y banys de Barcelona”, Miscelanea histórica catalana, Sèrie I, pàg. 183-208
Carreras i Candi, F.; 1912 “Geografia General de Catalunya. Ciutat de Barcelona”, Establiment editorial de Albert Martín, Barcelona
Carreras Candi, F.; 1913-1914, “Les obres de la Catedral de Barcelona. 1298-1445”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras, Núm. 49 (1913) pàg. 22-30; Núm.50 (1913), pàg. 128-136; Núm. 53 (1914), pàg.302-317 i Núm. 56 (1914), pàg. 510-515
Carreras Candi, F., Comas, R. N.; 1913, “La Via Layetana subs·tituint als carrers de la Barcelona mitgeval ”, Editorial Martín-Ajuntament constitucional de Barcelona
Carreras i Candi, F.; 1916, “Excursió retrospectiva a la vella Barcelona”, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Núm. 262, Novembre 1916, Any XXVI, pàg. 282-292
Carreras i Bulbena, J. R.; 1922 “Mariana Josefa de Pignatelli y d'Aymerich”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Vol. 10, Núm. 70, pàg. 193-196
Casaña, L.; Herrero, M. A.; Egido Alcaide, L.; 2017, “Reial Monestir de Santa Maria de Montsió, Esplugues de Llobregat”, Revista Taüll, Núm. 47, Novembre 2017, Edita SICPAS (Secretariat Interdiocesà per a la Custòdia i Promoció de l’Art Sagrat de Catalunya), pàg. 15-18
Casassas i Simó, LL., Riba i Arderiu, O.; 1992, “Morfologia de la Rambla barcelonina”, Treballs de la Societat Catalana de Geografia, Núm. 33-34, pàg. 9-27
Casayas i Guillem, F.; 1986, “El desaparegut convent de Sant Josep dels carmelites descalços a Barcelona. Obres i transformacions arquitectòniques”, D'art, Núm. 12 , pàg. 299-305
Castañeda Peirón, L., Rodrigo y Alharilla, M.; 2004, “Los Vidal Quadras: familia y negocios, 1833-1871”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 11, pàg. 115-144
Castejón Domènech, N.; 2007, “Aproximació a l'estudi de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona : repertori documental del segle XV”, Fundació Noguera, Col·lecció Estudis, Núm. 39 http://www.fundacionoguera.com/libros/SANTA CREU 2007.pdf
Castillo Gómez, R. J.; 2011, “ La Seca”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2010, MUHBA, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pàg. 77
Català i Roca, P. (director); 1990, “Els castells catalans”, Vol. I., Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 2ª edició, pàg. 557-558
Cerro Nargánez, R., 2019, “Els governadors de la ciutadella de Barcelona durant el segle XVIII”, Revista de Dret Històric Català, Núm. 18, pàg. 145-177
Chamorro Esteban, A. ; 2013, “Ceremonial monárquico y rituales cívicos. Las visitas reales a Barcelona desde el siglo XV hasta el XVII”, Tesis Doctoral, Departament d’Història Moderna, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona http://hdl.handle.net/10803/130018
Chorén Tosar, J.; 2014, “Plaça del Duc de Medinaceli, 1-1b Carrer Nou de Sant Francesc, 29 i 31”, Anuari d’Arqueologia i patrimoni de Barcelona 2012, Ajuntament de Barcelona, pàg. 71-75
Chorén Tosar, J.; 2015, “Plaça del Duc de Medinacelli, 1-1b Carrer Nou de Sant Francesc, 29-31”, Anuari d’Arqueologia i patrimoni de Barcelona 2013, Ajuntament de Barcelona, pàg. 49-53
Chorén Tosar, J.; 2015, “Noves dades sobre l'origen i evolució del barri de la Mercè de Barcelona”, V Congrés d’Arqueologia medieval i moderna a Catalunya (Barcelona 22-25 de maig de 20149, Vol. 1 (Monogràfic: La ciutat), pàg. 219-232
Cilleruelo, M. A.; 1984, “La nobleza catalana en el siglo XVIII. 1700-1808”, Tesis Doctoral, Barcelona, Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història
Claramunt Rodríguez, S.; 1985, “El arrabal de las Ramblas en la Barcelona del siglo XV”, España Medieval, Núm. 7, pàg. 1407-1430
Cócola Gant, A.; 2010, “De ruina a monumento histórico. Reconstrucciones del Palau Requesens durante el siglo XX”, Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Vol. 52, pàg. 375-406
Cócola Gant, A.; 2010, “El Barrio Gótico de Barcelona. Planificación del pasado e imagen de marca”, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona, Departament d'Història de l'Art, http://hdl.handle.net/10803/2027
Comas Solá, M.; Juan-Tresserras, J.; Gurri Costa, E.; Beltrán de Heredia, J.; 2006, “Noves aportacions sobre la producció de vi a la Laietània romana: instal.lacions vinícoles i anàlisis de residus”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 2, pàg. 92-107
Comas Via M., Vinyoles Vidal T.; 2016, “La pesca i el proveïment de peix fresc”, dins “Proveir Barcelona: el municipi i l’alimentació de la ciutat 1329-1930”, MUHBA , Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Conde R., Tintó M.; 1980, “Projecte d'una casa per als Sentmenat fet per Josep de Xuriguera”, Quaderns d'arqueologia i història de la Ciutat, Barcelona, Núm. 18, pàg. 171-174
Conejo da Pena, A., 2002, “Assistència i hospitalitat a l'edat mitjana. L'arquitectura dels hospitals catalans: del gòtic al primer renaixement”, Tesis Doctoral, Universitat de Barcelona, Facultat d’ Història de l’Art http://hdl.handle.net/2445/35588
Cordomí, X.; 2015, “El barri perdut. La plaça Nova i el barri de la Catedral”, Associació de Festes de la Plaça Nova i Ajuntament de Barcelona
Cornudella, R., Macías, G., 2015, “L’escultura decorativa del segle XV”, dins Carbonell i Buades, M.; (dir.), “El Palau de la Generalitat de Catalunya. Art i Arquitectura”, Volum 1, Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència
Cortés Burón, A., 2018-2019, “Equipaments gòtics per a la parròquia del Pi: noves construccions durant el segle XV”, Lambard : estudis d'art medieval, Vol. XXVIII, pàg. 107-128
Cortés Vicente, A.; 2009, “L'Arquitectura domèstica de les ciutats romanes de Catalunya : època tardorepublicana i altimperial´”, Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana http://hdl.handle.net/10803/5559
Cortés Vicente, A.; 2011, ”L'arquitectura domèstica de la ciutat romana de 'Barcino'”. Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 7, pàg. 16-66
Costa i Paretas, M. M.; 1973, “El Monestir de Jonqueras. Història d’un edifici desaparegut”, Barcelona, Museu de Història de la Ciutat, Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, Núm. XV, pàg. 95-119
Costa Trost, M., 2007, “La rehabilitació com actitud projectual: el cas del Regomir”, Tesis Doctoral, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Departament de Projectes Arquitectònics http://hdl.handle.net/2117/94403
Costa Trost, M.; 2016, “Ramon Frederic Vilana-Perlas i Camarasa, Marquès de Rialp, i El Regomir de Barcelona”, Fundació Noguera, Col·lecció Estudis, Núm. 74, Pagès Editors, S.L.
Creixell, R. M.; 2013, “Noblesa obliga. L’art de la casa a Barcelona (1730-1760) ”, Presses universitaires de Perpignan, Collection Histoire de l’art
Creixell i Cabeza, R. Mª.; 2005, “Cases grans. Interiors nobles a Barcelona 1739-1761”, Tesis Doctoral, Universitat de Barcelona, Departament d'Història de l'Art, http://hdl.handle.net/10803/2021
Creixell R., i Sala T. M. ;2005, "Retrat de família: els secrets dels Gònima", Revista Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 12 (La ciutat i les revolucions, 1808-1868. III, La cultura a l'època romàntica ), Barcelona, pàg. 179-193
Crispí i Canton, M. 2020, “La iglesia del monasterio de Sant Pere de les Puel·les a través de la visita pastoral de la abadesa Violant d’Espés (1585-1587)”, Anuario de Estudios Medievales, Vol. 50, Núm. 1, pàg. 93-125
Cruells Castellet, J.; Hernández i Gasch, J.; Nadal Roma, E.; Sadurní Puigbó, N.; 2010, “Arquitectura civil i emfiteusi a la Barcelona tardomedieval i moderna: de sis cases al carrer Baix de Sant Pere al palau de la família dels Alós (marquesos de Puertonuevo)”, Actes IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya Tarragona, del 10 al 13 de juny de 2010, Ajuntament de Tarragona/ Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), Col·lecció: TAU-Treballs d’Arqueologia Urbana, Núm. 3, pàg. 299-310
Cruells Castellet, J., Gea Bullich, M., Varas Ranz, O.; 2016, “Resultats preliminars de la intervenció arqueològica realitzada a l’espai de la sabana africana al Parc Zoològic de Barcelona”, Tribuna d'Arqueologia 2015-2016, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura pàg. 315-331
Cuadrada Majó, C., , López González, M. D.; 1996 “L'organització de l'espai urbà Barcelona al segle XIII”, Anuario de estudios medievales, Núm. 26, pàg. 879-908
Cubeles i Bonet, A.; 2001, “L'evolució de les actuacions del Consell de Cent en matèria d'urbanisme al segle XIV”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 4, pàg. 128-145
Cubeles i Bonet, A.; 2003, “Poder públic i llançament urbanístic en el segle XIV”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 8, pàg. 35-64
Cubeles i Bonet, A.; 2014, “La Drassana de la Ciutat i la nova Drassana Reial als segles XIII i XIV”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 21, pàg. 79-94
Cubeles i Bonet, A., Puig Verdaguer, F.; 2002, “La Drassana i la gestació de la façana marítima de Barcelona”, Drassana: Revista del Museu Marítim, Núm. 11, pàg. 50-61
Curet Payrot, F.; 1952, “Visions barcelonines 1760-1860. La Rambla, passeigs i jardins”, Barcelona, Editorial Dalmau i Jover
Curet Payrot, F.; 1953, “Visions barcelonines 1760-1860. Els barris de la Ciutat I”, Barcelona, Editorial Dalmau i Jover
Curet Payrot, F.; 1954, “Visions barcelonines 1760-1860. Els barris de la Ciutat II”, Barcelona, Editorial Dalmau i Jover
Dalmases, D.; 1989-1991, “Bibliografia sobre Sant Pau del Camp de Barcelona. Aproximació a la seva fundació”, Lambard: Estudis d’Art Medieval, Núm. V, pàg. 89-111
Darna Galobart, L.; 2001, “Emblemas de gremios y cofradías en la ciudad de Barcelona”, Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, Núm. 6, 2000-2001, pàg. 7-28
Daví Carbonell, L.; 2018, “L’hospital de clergues pobres de Sant Sever i el retaule de Pere Nunyes”, dins “Imago civitatis: Hospitales y manicomios en Occidente”, Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili - Edicions de la Universitat de Barcelona, Colección Antropologia Mèdica, Núm. 27, pàg. 119-126
de Fluvià i Escorsa, A.; González Virós, I.; Vivas, P.; 2002, “El Palau Centelles: Seu del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya”, Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya
Díaz Ruiz, M. P.; 2016, “El palacio del lloctinent”, Treballs Finals de Grau d'Història de l'Art, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona http://hdl.handle.net/2445/109369
Dorico i Alujas, C.; 1997, “El retaule major de Sant Sever i la darrera estada de Pere Costa a Barcelona (1754-1757)”, Locus Amoenus, Núm. 3, pàg. 123-145
Duran i Pujol, M.; 2003, “Els Arrendaments dels drets de bolla: un indicador vàlid per mesurar la producció i el consum de teixits?”, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, pàg. 9-39
Duran i Sanpere, A.; 1928, “La casa del Arcediano y el Archivo Histórico de la Ciudad”, Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros, Barcelona
Duran i Sanpere, A.; 1928, “Les antigues cases dels canonges i els antics canonges de la Seu de Barcelona. Divagacions a propòsit de l’actualitat del barri”, Arts i Bels Oficis, Octubre 1928
Duran i Sanpere, A.; 1934, “El ejemplo de la casa Gralla”, La Vanguardia, 20 maig 1934
Duran i Sanpere, A.; 1934, “La Reforma interior y la calle de la Corribia”, La Vanguardia, 24 juny 1934
Duran i Sanpere, A.; 1934, “Una plaza política en el Pla de Palau”, La Vanguardia, 12 agosto 1934, pàg. 5
Duran i Sanpere, A.; 1935, “El Palacio de la Virreina”, La Vanguardia, 25-12-1935, pàg. 5
Duran i Sanpere, A.; 1960, “Miquel May, col·leccionista d’art (1548)”, a “Per a la Història de l’Art a Barcelona: Glosses a documents dispersos”, Institut d’estudis Catalans, pàg. 93-116
Duran i Sanpere, A.; 1961, “L ‘església de Sant ]oan de ]erusalem de Barcelona”, Analecta Sacra Tarraconensia, Vol. XXXIV, 1er trimestre, pàg. 141-196
Duran i Sanpere, A. 1963, “Una vía sepulcral romana en Barcelona”, Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, Núm. IV, Ayuntamiento de Barcelona, Museo de Historia de la Ciudad, pàg. 61-103
Duran i Sanpere, A.; 1972, “Barcelona i la seva Història”, Vol. I “La formació d’una gran ciutat”, Ed. Curial
Duran i Sanpere, Agustí, 1975, “Barcelona i la seva història. Vol II: La societat i l'organització del treball”, Barcelona , Curial Edicions Catalanes
Espejo Blanco, J.M.; 2008, “Memòria arqueològica al c/ Cardenal Casañas 11-21, Plaça del Pi 7; c/ de la Palla 19-27”, codi MHCB: 073/08, ATICS, S.L.
Espejo Blanco, J. M.; 2009, “Memòria de la intervenció arqueològica a l’Avinguda del Portal de l’Àngel, 11-13, de Barcelona”, Codi MHCB: 080/07, ATICS, S.L.
Estrada Rius, A,; 2012, “La Casa de la Moneda de Barcelona. Els col·legis d’obrers i de moneders de la Corona d’Aragó”, Universitat de Barcelona, Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, Tesis Doctoral http://hdl.handle.net/10803/94140
Fargas Peñarrocha M. A.; 1993, “Organització familiar i política de grup a l'època moderna els Fivaller de Barcelona”, Estudis: Revista de historia moderna, Núm. 19, pàg. 131-150
Fatjó Gómez, P.; 1984, “La beneficencia eclesiástica en la Barcelona del XVII: La Pia Almoina, 1655-1669”, Pedralbes: Revista d’Història Moderna, Núm. 4, pàg. 353-362
Feliu, LL. G.; 1934, “El Monestir dels Frares de la Penitència de Jesucrist de Barcelona (1260 - 1293)”, Analecta Sacra Tarraconensia, Vol. X, Barcelona: Biblioteca Balmes, pàg. 45-59
Feliu, G.; 2021, “La canònica de Barcelona. Fins a la consagració de la catedral romànica”, dins “La catedral romànica de Barcelona. Protagonistes, context urbà i edificacions monumentals”, Girona, Documenta Universitaria
Fernández Trabal, J.; 1999, “De Prohoms a ciudadanos honrados. Aproximación al estudio de las elites urbanas de la sociedad catalana bajomedieval (s. XIV-XV)”, Revista de Historia Medieval, Núm. 10, pàg. 331-370
Ferrer i Mallol, M. T., 2007, “Altres famílies i membres de l'oligarquia barcelonina”, dins “El "Llibre del Consell" de la ciutat de Barcelona. s. XIV: les eleccions municipals”, Barcelona, CSIC, Institució Milá i Fontanals, pàg. 269-346
Ferrer i Mallol, M. T.; 2007, “Una família de navegants: els Marquet”, dins “El "Llibre del consell" de la ciutat de Barcelona, segle XIV les eleccions municipals”, Barcelona, CSIC, Institució Milá i Fontanals, 2007, pàg. 135-267
Ferrer Pastor, F., 2008, “La família Carròs i Violant Carròs i de Centelles”, Cabdells: revista d’investigació de l’Associació Cultural Centelles i Riusech, Núm. 5, pàg. 171-196
Florensa i Ferrer, A., 1954, “La última puerta fortificada de la ciudad”, Gaceta Municipal, Año XLI, Suplemento Núm. 6, marzo 1954 pàg. 16-20
Florensa i Ferrer, A.; 1961, “El Palacio de la Virreina del Perú en Barcelona”, Ayuntamiento Barcelona, Mayo 1961, Barcelona: Talleres Comercial y Artes Gráficas
Florensa i Ferrer, A.; 1962, “Evolución de la ciudad en la Baja Edad Media”, Ayuntamiento de Barcelona, Museo de Historia de la Ciudad, Seminario de Investigación, Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, pàg. 113-128
Florensa i Ferrer, A.; 1963, “¿Se inició en Barcelona una catedral entre la románica y la gótica?” Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, Núm. IV, Ayuntamiento de Barcelona, Museo de Historia de la Ciudad, pàg. 105-112
Folch i Torres, J.; 1926, “Una obra de Damià Campeny, l'escultor neoclàssic, pel Gremi de Revenedors de Barcelona”, Gaseta de les Arts, Any III, Núm. 56, pàg. 1-4
Folch i Torres, J. M.; 1932 “La sala d´El Viguetà a l’antiga casa del Marquès de Monistrol”, Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona II, 8 de gener de 1932, pàg. 19-23
Fonoyet Catot, L.; 2005-2006, “La confraria de sant Marc de Barcelona (segles XIII a XV)”, Locus Amoenus, Núm. 8, pàg. 29-46
Fons Confraria sant Miquel dels Revenedors, Arxiu Parroquial de santa Maria del Pi (CAT APSMP 9 104) http://www.apsmp.cat/wp-content/uploads/Cataleg_Fons_Revenedors.pdf
Fons Magarola, Arxiu Biblioteca de Catalunya, 2009, Codi de referència: CATBC Fons Magarola https://docplayer.es/71197599-Fons-magarola-arxiu-biblioteca-de-catalunya-novembre-2009.html
Fontova, R.; 2006, “El Palau del Lloctinent, una rehabilitació històrica al Gòtic”, Barcelona Metròpolis Mediterrània, Núm. 68, pàg. 76-79
Fort i Bufill, F.-X.; 1957, “Valldaura i la Procura de Santes Creus a Barcelona”, Santes Creus, Boletín del Archivo Bibliográfico de Santes Creus, Fascicle 2n, Núm. 5, pàg. 221-224
Fuguet i Sans, J.; 2003-2004 “La casa del Palau del Temple, de Barcelona”, Locus Amoenus, Núm. 7, pàg. 99-109
Fuguet Sans, J., Plaza Arqué, C.; 2021, “El linaje catalán Queralt-Timor y su relación con la Orden del Temple (siglos XII-XIV)”, Instituto de Estudos Medievais. Universidade Nova de Lisboa, Medievalista, Núm. 30, pàg. 119-161
Fuster, A.; 2007, “La construcción civil de la Barcelona moderna”, Actas del Quinto Congreso Nacional de Historia de la Construcción: Burgos, 7-9 junio de 2007, Vol. 1, pàg. 325-334