García, Andrea A.; 1997, “Els museus d’art de Barcelona: Antecedents, gènesi i desenvolupament fins l’any 1915”, MNAC i Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona
García i Domènech, R. Mª.; Casanovas i Esclusa, L.; 1983, “Les pintures de la casa de Convalescència”, D’art, Núm. 8, pàg. 209-219
García Espuche, A.; Guàrdia Bassols, M., 1992, “La consolidació d'una estructura urbana 1300-1516”, a “Història de Barcelona”, Vol. 3, Enciclopèdia Catalana-Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pàg. 37-84
Garcia Espuche, A.; 2003, “ Els Vilana Perlas i la casa del Regomir del notariat al poder”, Estudis històrics i documents dels arxius de protocols, Núm. 21, pàg. 267-320
Garcia i Espuche, A.; 2007, “Espais urbans de la gent de mar : Barcelona segles XIV al XVIII”, Drassana: Revista del Museu Marítim, Núm. 15, pàg. 38-50
Garcia Espuche, A.; 2009, “La ciutat del Born: Economia i vida quotidiana a Barcelona (segles XIV a XVIII)”, Ajuntament de Barcelona
Garcia Espuche, A.; 2015, “L’aigua fa la ciutat... i la millora“, dins “La revolució de l’aigua a Barcelona. De la ciutat preindustrial a la metròpoli moderna, 1867-1967”, Manuel Guàrdia (editor), MUHBA, Districte de Sant Andreu, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, pàg. 26-33
Garcia Espuche , A.; 2020,“La gent del carrer Montcada. Una història de Barcelona (segles XIII a XVIII)”, 2 Volums, Ajuntament de Barcelona
Garcia Gargallo, M.; 2002, “L'Ensenyament de l'Església a la ciutat de Barcelona: directori estadístic”, Tesis Doctorals, Departament d’Història Contemporània, Universitat de Barcelona, http://hdl.handle.net/2445/35525
García-Oses, I.; 2018,“Les relacions urbanes i interurbanes dels ceramistes de Barcelona. La confraria de Sant Hipòlit,1531–1813”, Tesis Doctoral, Universitat de Barcelona, Departament d'Història i Arqueologia http://hdl.handle.net/10803/666264
García Panadés, T.; 1983 “Los bienes de Ferrer de Gualbes, ciudadano de Barcelona (hacia 1350-1423)”, Acta historica et archaeologica mediaevalia, Núm. 4, pàg. 149-04
García Sánchez, L.; 2015, “La plaça de Palau i el Portal del Mar: un projecte de l’urbanisme neoclàssic”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 22, pàg. 49-54
García Sánchez, L., 2017, “El palacio de la Aduana de Barcelona, testimonio artístico e histórico de la vida de la ciudad”, Arte y Patrimonio, Núm. 2, Asociación para la Investigación de la Hª del Arte y del Patrimonio Cultural "Hurtado Izquierdo", pàg. 59-83
Garganté Llanes, M.; 2015“La Sala Nova del consistori. Un espai per a la representació del poder” dins Carbonell i Buades, M.; (dir.), “El Palau de la Generalitat de Catalunya. Art i Arquitectura”, Volum 2, Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència
Garriga i Roca, M.; 1899, “Monografía del monasterio de Santa María de Junqueras de Barcelona”, Anuario de la Asociación de Arquitectos de Cataluña, Barcelona, pàg. 45-75
Garriga, J.; 1989, "Relleus renaixentistes amb bustos de Cèsars i de Virtuts de la col·lecció de Miquel Mai", D'Art, Núm. 15, pàg. 135-166
Garriga, J.; 2004, “La peripècia de la casa Gralla i un quadern d'Elies Rogent de 1856”, Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Vol. 18, pàg. 211-231
Garrut, M.; 1964, “Notas para la Crónica del Museo: Campañas arqueológicas: Excavaciones en la plaza de San Cugat del Rech”, Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, Núm. VI, Ayuntamiento de Barcelona, Museo de Historia de la Ciudad, pàg. 124-125
Gea M., Santanach L., Soberón Rodríguez M., Puig F.; 2008-2009, “Noves dades arqueològiques sobre les fortificacions de Barcelona”, Tribuna d' arqueologia, Núm. 2008-2009, pàg. 147-171
Gea, M.; Santanach, L.; 2010, “Poliorcètica defensiva: la ciutadella de Barcelona, contextualització i característiques bàsiques”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 6, pàg. 178-195
Gea i Bullich, M.; Hernández-Gasch, J.; 2012, “Memòria conjunta de les antigues intervencions arqueològiques al Sector del de Regomir i Correu Vell”, ACTIUM
Gelaberto Vilagran, M., 1994, “Ritual funerario y contrarreforma: El Monasterio de Nuestra Señora de Junqueras (siglos XVI-XVII)”, Analecta Sacra Tarraconensia, Barcelona, Núm. 67, parte II, pàg. 333-343
Georgescu Paquin, A.; 2010, “De la rehabilitación a la actualización, El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)”, Perspectivas Contemporáneas y Nuevas Dimensiones del Patrimonio (Actes du Xe congrès international sur la réhabilitation du patrimoine architectural et bâti, CICOP Chile, 3-5 novembre 2010)
Giné Torres, A. M.; 1998, “El convent de Sant Francesc de Barcelona. Reconstrucció hipotètica”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, Núm. 9, pàg. 221-241
Gomis Fletcher, C.; 2011, “Principals materials del jaciment de la Via Sepulcral romana de la plaça Vila de Madrid”, Màster en Gestió del Patrimoni Cultural, 2010‐2011, Universitat de Barcelona
González, R. ; 2010 “La construcció a la Barcelona Romànica”, Quaderns del Seminari d’Història de Barcelona, Núm.24, Arxiu Històric de Barcelona
González, R.; Francesc Caballé Esteve, F.; 2018, “La Casa de l'Ardiaca de Barcelona. Dos mil anys d'història”, Ajuntament de Barcelona
Gordi i Serrat, J.; 2020, “El paper dels arbres en l’evolució urbana de Barcelona (1050-1992)”, Treballs de la Societat Catalana de Geografia, Núm. 90, pàg. 9-38
Granados García, J.O.; Rodà de Llanza, I.; 1980, “Restos de una casa romana en el patio del palacio arzobispal de Barcelona”, Noticiario arqueológico hispánico, Núm. 9, pàg. 449-464
Granados, O.; 1991, “Estructura urbana de la ciutat romana”, a “Història de Barcelona”, Vol.1, “La ciutat antiga”, Enciclopèdia Catalana i Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pàg. 139-201
Granados, J. O.; 1994, “Memòria de la intervenció arqueològica a la Pia Almoina, Barcelona”, Centre d’informació i Documentació del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya, pàg. 12-24
Granados, O.; 2002, “Evolució de l'entorn urbà de la catedral al llarg de a història del segle V al segle XX”, Finestrelles, Vol. 12, pàg. 155-171
Grau i Fernández, R.; Lòpez Guallar, M.; 1985, “L'urbanisme de la Il·lustració a Barcelona: el memorial de Francesc Canals (4 de maig de 1786)”, Pedralbes: Revista d'Història Moderna, Núm. 5, pàg. 59-79
Graupera Graupera, J.; 2011, “L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona”, Tesis Doctoral, Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història, Departament d’Història de l’Art http://hdl.handle.net/10803/80834
Griñó Márquez, D.; 2005, “Memòria de la intervenció arqueològica del solar del carrer Magdalenes 25. Barcelona (Ciutat Vella)”, Codi MHCB: 046/04-039/05, Associació de Tècnics d’Investigacions Culturals i Socials (ATICS, S.L.)
Guàrdia Bassols, M, Garcia Espuche, A.; 1992, “Estructura urbana. La transformació callada: 1516-1714”, a “Història de Barcelona”, Vol. 4, “Barcelona dins la Catalunya moderna (segles XVI i XVII)”, Enciclopèdia Catalana i Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pàg. 45-101
Guàrdia i Bassols, M.; 1995, “Estructura urbana”, a “Història de Barcelona”, Vol. 6, “La ciutat industrial (1833-1897”, Enciclopèdia Catalana i Ajuntament de Barcelona, pàg. 49-92
Gudayol Torelló, A., 2014, “Un Recorregut particular per la història de la cultura a Catalunya: els papers de la família Alòs-Moner», Estudis Romànics, pàg. 439-446
Gurt J. Mª.; Godoy, C., 2000, “Barcino, de sede imperial a urbs regia en época visigoda”, Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Vol. 25, “ Sedes regiae ann. 400-800”, pàg. 425-466
Gutiérrez Medina, M. L.; 2008, “Los jardines del Laberinto de Horta, algo más que un jardín neoclásico”, Pedralbes: revista d’història moderna, Núm. 28, pàg. 677-690
Hernández Cabrera, M.; 2002, “La celda del convento, una habitación propia. La vivència de la clausura en la comunidad de dominicas de Montesión”, DUODA: Estudis de la diferència sexual, Centre de Dones, Universitat de Barcelona, Núm. 22, pàg. 19-40
Hernàndez Cardona, F. X.; R. Casals, J. R.; Pongiluppi, G. H.; 2014, “Born 1714. Memòria de Barcelona”, Angle Editorial, Ajuntament de Barcelona
Hernández-Cros, J. E.; Mora, G.; Pouplana i Solé, X.; 1977, “La Construcción de la ciudad de Barcelona 1716-1977”, Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, Núm. 122, “Guía de arquitectura de Barcelona : 1716-1977 : 1ª parte”
Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona
Hernández Gasch, J.; 2006, “El castellum de Barcino, espai públic monumentalitzat en el segle I dC: les excavacions de Regomir 6”, Tribuna d’Arqueologia (2004-2005), Generalitat de Catalunya, pàg. 245-270.
Hernández Gasch, J.; 2006, “The Castellum of Barcino: from its early roman empire origins as a monumental public place to the late antiquity fortress”, Quarhis: Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 2, pàg. 74-91
Hinojo, E.; 2010, “Carrer de la Palla, 19-21”, Anuari d’Arqueologia I Patrimoni de Barcelona 2008, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, pàg. 47-50
Hinojo García, E., Ribas Seix, C.; 2017, “Intervencions arqueològiques al mercat de Sant Antoni: noves dades sobre la xarxa viària, l'ocupació i l'estructuració del pla de Barcelona des d'època romana i de la fortificació abaluardada del segle XVII”, Tribuna d'Arqueologia 2014-2015, Generalitat de Catalunya, , Departament de Cultura pàg. 401-423
Hinojo García, E.; 2020, “La Rambla, 129”, Anuari d’Arqueologia i patrimoni de Barcelona 2018, Ajuntament de Barcelona, pàg. 183-184
Hurtado, V., 2005, “Simoneta de Mitjavila (c. 1361-1385) filla de mercaders i dona del Batlle Reial de Barcelona”, Acta historica et archaeologica mediaevalia, Núm. 26, pàg. 551-562
Huertas Arroyo, J.; 2009, “La sala capitular del convent de Santa Caterina de Barcelona”, XI Congrés d’Història de Barcelona, “La ciutat en xarxa”, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, 1-3 de desembre de 2009
Huertas Arroyo, J.; Puig i Verdaguer, F.; Aguelo i Mas, J.; 2002, “El convent de Santa Caterina de Barcelona”, L’art gòtic a Catalunya, Vol. I, pàg. 211-218
Huertas Arroyo, J.; Puig i Verdaguer, F.; Aguelo i Mas, J.; 2005, “Santa Caterina de Barcelona: assaig d'ocupació i evolució”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 1, pàg.11-43
Huertas Arroyo, J,; Soberón Rodríguez, M.; Fernández i Espinosa, A.; 2011, “Urbanisme i artesanat al quarter de Sant Pere de la Barcelona medieval”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 7, pàg. 166-191
Iranzo, U.; 1903, “El claustro del monasterio de San Pedro de las Puellas”, Anuario de la Asociación de Arquitectos de Cataluña, Barcelona”, pàg. 69-122
Járrega Domínguez, R.; 2011, “El port romà de Barcino (Barcelona) i el praefectus orae maritimae Laeetanae. un possible portus comercial”, Butlletí Arqueològic, Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Època V, Núm. 33, pàg. 81-119
Jaspert, N.; 2001, “El Consell de Cent i les institucions eclesiàstiques: cap a una visió comprensiva”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 4, pàg. 108-127
Jornet i Benito, N.; 2005, “Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona: origen d’un monestir i configuració d’un arxiu monàstic (1236-1327)”, Tesis Doctoral, Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, Universitat de Barcelona, http://hdl.handle.net/2445/45243
Jornet Benito, N.; 2014, “Un monestir a la cruïlla. Els inventaris de sagristia del monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona (1389-1461)”, Anuario de Estudios Medievales, Vol. 44, Núm. 1, pàg. 277-308
Julia Viñamata, J.R.; 1992, “La Enfiteusis como factor transformador del paisaje en la Barcelona de siglo XIV”, Universitas Tarraconensis. Revista de Geografia, Història i Filosofia, Núm. 10, Publicacions Universitat Rovira i Virgili, pàg. 129-150
Lacuesta Contreras, R.; 1992, “La Casa municipal de Misericordia de Barcelona. Historia de su evolución arquitectónica”, Espacio, Tiempo y Forma, Serie VII, Hist. del Arte, Núm. 5, Universidad Nacional de Educación a Distancia, UNED, Facultad de Geografía e Historia , pàg. 97-158
Lages Tonet, A.; 2011, “Casa de la Confraria de la Puríssima Sang”, dins “Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2010”, Museu d’Història de Barcelona, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pàg. 21-23
Llopart, P.; 1977, “Un monumento del barroco barcelonés: la iglesia de San Severo”, D’Art, Revista del Departament d’Història de l'Art, Universitat de Barcelona, Núm. 3-4, pàg. 31-41
Lopez, A.; Beltran de Heredia, J.; 1991-1993, “Resultats de l’excavació arqueològica a l’església i a l’Hospital de Sant Llàtzer”, Lambard, Estudis d’Art Medieval, VI, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, pàg. 51-71
López Guallar, M.; Grau i Fernández, R.; 1971, “Barcelona entre el urbanismo barroco y la revolución industrial”, Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo , Núm. 80, pàg. 28-40
López Guallart, P.; 1984, “Les transformacions de l’hàbitat: la casa i la vivenda a Barcelona entre 1693 i 1859”, Primer Congrés d’Història Moderna de Catalunya, Barcelona, pàg. 111-118
López, M.; 2010, “La política urbanística barcelonina. Una dècada decisiva, 1851-1860 dins Cerdà i Barcelona La primera metròpoli, 1853 – 1897”, Museu d’Història de Barcelona, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, pàg. 15-25
López Guallar, M.; 2011, “Abans de l’eixample: les reformes urbanes a Barcelona (1771-1858)”, XII Congrés d’Història de Barcelona, “Historiografia Barcelonina. Del mite a la comprensió”, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, 30 de novembre i 1 de desembre de 2011
López-Mullor, A.; Fierro-Macía, X.; Caixal Mata, A.; 1985, “L’excavació arqueològica al Pati Manning de la Casa de la Caritat de Barcelona (Barcelonès)”, Servei d’Arqueologia i Paleontologia Biblioteca del Patrimoni Cultural, Direcció General del Patrimoni Cultural, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya
López Pizcueta, T.; 1997, “L’origen del patrimoni de la Pia Almoina en el territori de Barcelona, a la primera meitat del segle XIV”, Estudis d’història agrària, Núm. 11, pàg. 153-181
López Pizcueta, T.; 1997, “Estudio de un patrimonio urbano: la Pia Almoina de Barcelona en los siglos XIII-XIV”, Acta historica et archaeologica mediaevalia, Núm. 18, pàg. 427-450
López Torrijos, R.; García Ciruelos, R.; 2012; “El palacio real menor de Barcelona y su capilla. Reformas del siglo XVI”; Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte 24, Universidad Autónoma de Madrid. Departamento de Historia y Teoría del Arte, pàg.33-47, http://hdl.handle.net/10486/13880
Madurell i Marimón, J. M.; 1936, “El Palau Reial Major de Barcelona. Recull de notes històriques”, Analecta Sacra Tarraconensia, Núm. 12, pàg. 491-518
Madurell i Marimón, J. M.; 1941, “Las antiguas dependencias del Palacio Real Mayor de Barcelona”, Analecta Sacra Tarraconensia, Núm. 14, pàg. 129-154
Maese i Fidalgo, X.; 2003, “Memòria d’intervenció del control arqueològic al carrer Elisabets 2-4 i al carrer Doctor Dou 19 Barri del Raval (BARCELONA)”, Associació de Tècnics d’Investigacions Culturals i Socials (ATICS, S.L.)
Mar, R.; Garrido, A.; Beltrán-Caballero, J.A.; 2012, “Barcino y el urbanismo provincial romano”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 18 (“Presència i lligams territorials de Barcelona. Vint segles de vida urbana”), pàg. 63-112
March, E. H.; 2016, “El Rec Comtal. 1.000 anys d'història”, Ajuntament de Barcelona- Viena Edicions
March, E.H.; 2016, “Barcelona, ciutat de vestigis. Passejades per les petjades de la història”, Ajuntament de Barcelona
Mària i Serrano, M.; Minguell i Font, J.C.; 2009-2010, “El Palau Episcopal de Barcelona : cronologia arquitectònica d’un edifici de vint segles d’història”, Locus Amoenus, Núm. 10, pàg. 63-86
Marías, F.; 2019, “«[…] perquè ací tenen en molt lo qui à feta la trassa». Una planta del Palacio Real Menor de Barcelona entre tejidos viarios y personales”, Locus amoenus, Núm. 17, pàg. 27-43
Marín Silvestre, M. I.; 2009, “El Cercle Artístic. 50 anys al Palau Pignatelli i a la Casa Bassols”, Butlletí del Reial Cercle Artístic, Època III, pàg. 4-7
Marquès Balagué, M.; 2015, “Carrer de Lledó, 7. Recuperació d'un fragment policrom de l'enteixinat renaixentista”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2013, Ajuntament Barcelona, pàg. 155-156
Márquez Castañé, F.; Rodríguez Alegre, D.; 2009, “La Casa dels Quatre Rius: història i arquitectura”, Projecte/Treball Final de Carrera, Arquitectura Tècnica, Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya http://hdl.handle.net/2099.1/7797
Martín Pascual, M.; 1999, “Breu història d'una infrastructura hidràulica mil·lenària del Pla de Barcelona: el rec Comtal, segle X-segle XX”, Finestrelles, Núm. 10, pàg. 139-141
Martinell i Brunet, C.; 1960, “Arquitectura Mercedaria”, Ayuntamiento de Barcelona, Museo de Historia de la Ciudad, Seminario de Investigación
Martinell, C.; 1960, “La Plaza real. I Su prehistoria accidentada”, revista Destino, Núm. 1178, pàg. 18-20
Martínez Bedmar, A-J.; 2018, ”La fundación del Hospital de la Santa Creu de Barcelona: el Manual Primero del notario Joan Torró”, Treballs Finals de Grau en Història, Facultat de Geografia i Història, Universitat Barcelona http://hdl.handle.net/2445/127712
Martínez Ferrando J. E. ; 1953-1954, “La Cámara Real en el reinado de Jaime II (1291-1327) : relaciones de entradas, y salidas de objetos artísticos”, Ayuntamiento de Barcelona, Anales y Boletin de los Museos de Arte de Barcelona , Vol. XI, pàg. 8-19
Martínez Latorre, D.; 2004, “La Fortificación de Barcelona a mediados del siglo XVI : el baluarte de las Atarazanas y la Puerta de Mar de Giovan Battista Calvi”, Drassana: revista del Museu Marítim, Núm. 12, pàg. 82-92
Martínez Rigol, S.; 2000“El retorn al centre de la ciutat. La reestructuració del Raval entre la renovació i la gentrificació”, Tesis Doctoral, Universitat de Barcelona, Departament de Geografia Humana http://hdl.handle.net/10803/31847
Martínez Rodríguez, A.A.; 2010, “La mitjana noblesa catalana a la darreria de l’etapa foral”, Barcelona, Fundació Noguera, Estudis Núm. 55, Pagès Editors S.L
Martínez Urbán, E.; Vallés Alonso, Mª.; 2009, “Estado actual, diagnosis y cambio de uso parcial del convento de Sant Felip Neri de Barcelona”, Projecte/Treball Final de Carrera, Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - Arquitectura Tècnica, Universitat Politècnica de Catalunya http://hdl.handle.net/2099.1/10013
Martínez-Vidal, À., Pardo-Tomás, J.; 1996, “El primitivo teatro anatómico de Barcelona”, Medicina & Historia: Revista de estudios históricos de las ciencias médicas, Núm. 65, pàg. 1-16
Martínez-Vidal, À.; Pardo-Tomás, J.; 2006, “La Medicina Universitària a Barcelona (1559-1714)”, Institut d'Estudis Catalans, Actes de la VIII Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, pàg. 179-186
Martorell, G.; 1915, “Art barroc barceloní. La Casa de la Convalescència”, Vell i Nou (revista d'art), Any I, Núm. 2, 1 juny 1915, pàg. 8-13
Martorell, J.; 1925, “La casa gòtica del carrer Mercaders”, La Casa & la Ciutat Revista d’Arquitectura i Arts, Núm. 1, Gener 1925, pàg. 3-7
Martorell, J.; 1926, “El Casal Social I: Les cases dels Canonges i la residència del Foment de les Arts Decoratives”, Anuari del Foment de les Arts Decoratives, 1924- 1925, Barcelona 1926, pàg. 9-18
Martorell, J.; 1929 , “La casa gòtica del carrer de Mercaders”, Gaseta de les Arts, Barcelona, Any II, Segona Època, Núm. 7, pàg. 52-54
Mata de la Cruz, S.; 1993, “Una tabla inédita de Isaac Hermes perteneciente al desaparecido retablo del Palau Reial Menor de Barcelona”, Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar, Núm. 54, pàg. 49-60
Medina, E.; Santach, L.; 2011, "La intervenció Arqueològica efectuada a l'estació del Liceu de la línia 3 dels FMB. Muralla i Desenvolupament Urbà a l'exterior del primer Recinte Fortificat medieval de Barcelona", IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, Ajuntament de Tarragona, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pàg. 385-392
Medina Guerrero, E., Plans Canal, J.; 2012, “Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Dagueria, 13, Barcelona. (Districte de Ciutat Vella, Barcelona)”, Codi Servei d'Arqueologia de Barcelona: 079/10, Dates de la intervenció / NOM Expedient DGPC: 11- 20 d'agost de 2010 / 5935, 27 de setembre — 1 d'octubre de 2010 / 6108, 13 — 24 de desembre de 2010 / 6474, 31 de desembre de 2010 - 14 de gener de 2011/ 6588, ATICS (Associació de Tècnics d’Investigacions Culturals i Socials, S.L.)
Medina Guerrero, E.; 2013, “Memòria de la intervenció arqueològica a la Plaça del Pedró (Districte de Ciutat Vella, Barcelona)”, Codi ICUB: 061/11, Associació de Tècnics d’Investigacions Culturals i Socials (ATICS, S.L.)
Menéndez Serra, P.; 2012, “Església, claustre i sala capitular de Santa Anna”, Bachelor thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II http://hdl.handle.net/2099.1/15775
Mercader Saavedra, S.; 2006, “El retaule barroc de Sant Bernardí de la catedral de Barcelona: noves dades a l’entorn de D. Jeroni de Magarola”, Matèria: Revista d’Art, Núm. 6, pàg. 101-124
Millan Rubio, J.; Martínez Delgado, P.; 2008, “El Palau de Capitania General de Barcelona”, Direcció General de Relacions Institucionals, Generalitat de Barcelona
Miró, N., 2005, “Noves dades sobre la muralla romana de "Barcino": el pas de ronda conservat al carrer de l'Arc de Sant Ramon de Call”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 1, pàg. 58-67
Miró i Alaix, C; Orengo, H. A.; 2010, “El cicle de l'aigua a "Barcino". Una reflexió entorn de les noves dades arqueològiques”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 6, pàg. 108-133
Miró i Alaix, C.; 2011, “Els 'balnea' de les 'domus' de 'Barcino”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 7, pàg. 68-83
Miró i Alaix, C.; Ramos Ruiz, J.; 2013, “Un exemple d'explotació de la carta arqueològica de Barcelona: les vil·les i els petits assentaments agrícoles. Una primera radiografia del territorium”. Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 9, pàg. 138-155
Miró i Alaix, C., Orengo Romeu, H. A., Ejarque, A.; 2015, “El Rec Comtal com l'aigua dibuixa la ciutat”, V Congrés d'Arqueologia medieval i moderna a Catalunya, Barcelona. 22-25 de maig de 2014, Vol. 1: Monogràfic: La ciutat, Ajuntament de Barcelona- Associació Catalana Recerca Arqueologia Medieval (ACRAM), pàg. 21-38
Mitjà, M.; 1953, “La enseñanza en Barcelona durante la Edad Media”, Divulgación histórica de Barcelona, Tomo 10, Boletín Núm. 440, 28 de marzo de 1953, Publicaciones Instituto Municipal de Historia, Ayuntamiento de Barcelona, pàg. 179-184
Mitjana de Las Doblas i Alegrín, E.; 1932, “Montserrat en el segle XV”, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLII, gener 1932, Núm. 440, pàg. 14-19
Molas Ribalta, P.; 1991, “La Reial Audiència i les Corts de Catalunya", a “Les Corts a Catalunya”, Actes del Congrés d'Història institucional, Barcelona, pàg. 192-197
Molas Ribalta, P.; 1999, “Compte de Darnius, Marquès de Villel, Duc d’Almenara”, Alta. Discurs llegit el dia 11 de març de 1999 en l’acte de recepció pública de Pere Molas Ribalta a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i contestació de l’Acadèmic numerari Dr. Jesús Lalinde Abadia, Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Molas i Ribalta, P.; 2000, “Els comtes de Darnius (segles XVII-XVIII)”, Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, Núm. XVIII, pàg. 313-324
Molas Ribalta, P.; 2001, “Noblesa absentista i retòrica catalana”, Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, Núm. 12, pàg. 27-44
Molas Ribalta, P.; 2003, “Com es rebia un "grande" a Barcelona”, Revista Pedralbes, Núm. 23, pàg. 375-394
Molas Ribalta, P., 2019, “Ascens social mes enllà de les guerres”, Actes del Vuitè Congrés d’Història Moderna de Catalunya: Catalunya i la Mediterrània, Barcelona, 17-20 desembre 2018, pàg. 760-779
Molet Petit, J.; 2019, “La casa del Caballero Caetano Dou, crónica de un palacio inconcluso”, Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Vol. 33, pàg. 71-92
Monjo, M.; 2005 “Noves aportacions a l'arbre genealògic de la família Montcada, senyors de la Baronia d'Aitona”, Acta historica et archaeologica mediaevalia, Núm. 26, pàg. 327-343
Mora, V.; 1992, “Un recorregut per la història de l'antic call jueu de Barcelona”, Finestrelles Núm. 4, pàg. 89-93
Mora, V.; “El call: el barri jueu de Barcelona”, Museu d’Història de Barcelona- Ajuntament Barcelona
Mora i Pons, V.; 1994, “Els Banys Nous de Barcelona” Lambard, Estudis d'art medieval, Volum VI - 1991-1993, Institut d'Estudis Catalans, pàg. 27-41
Morales Roca, F.J.; 1981, “Historia de la ilustre Casa de Fivaller”, Estudis històrics i documents dels arxius de protocols, Núm. 9, pàg. 305-346
Morales Roca, F.J.; 2002, “Comerciantes de matrícula de Barcelona su acceso a las dignidades nobiliarias del Principado de Cataluña”, Hidalguía: la revista de genealogía, nobleza y armas, Núm. 292-293, pàg. 561-596
Moreno Expósito, I. (ATICS, S.L.); 2018,“Memòria Arqueològica de la intervenció efectuada al carrer de Cartagena, 157-159.X, carrer Dos de Maig 187.II 180 Districtes de l’Eixample i Sant Martí-Barcelona”, Desembre 2017 – Març 2016, Codi Servei d’Arqueologia de Barcelona 120/15
Moreno Expósito, I., Pujol i Hamelink, M; 2015“Arqueologia a la Drassana: l’evolució de l’edifici quan s’hi construïen galeres”, Tribuna d'Arqueologia 2012-2013, pàg. 181-198
Moreno Expósito, I.; Nadal i Roma, E.; 2015, “La Reial drassana de Barcelona de l'apogeu medieval al fals declivi en època moderna”, V Congrés d'Arqueologia medieval i moderna a Catalunya, Barcelona. 22-25 de maig de 2014, Vol. 1, pàg. 575-588
Motterle, L.; 2016, “Cuerpos para la redención. Violencia de género, control y explotación en el convento de las Egipcíaques en Barcelona”, dins “Cuerpos y agencia en la arena social”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), Biblioteca de Dialectología y Tradiciones, Madrid, pàg. 151-167
Museu d’Història de Catalunya, 2008, “Sant Pere de les Puel·les, un monestir de dones”, Dossier premsa Exposició, Museu d’Història de Catalunya, Generalitat de Catalunya http://www.en.mhcat.cat/mhc/premsa_i_comunicacio/dossiers_de_premsa/2008/st_pere_de_les_puel_les_historia_d_un_monestir_i_d_una_comunitat_femenina
Mutge i Vives, J.; 1992, “Notícies i documents sobre les Muralles de Barcelona a l'època de Pere el Ceremoniós”, Universitas Tarraconensis: Revista de Geografia, Història i Filosofia, Publicacions Universitat Rovira i Virgili, Núm. 10, pàg. 151-161
Mutgé Vives, J.; 1998, “El convento de agustinos de Barcelona en el siglo XIV”, X Congreso Internacional de Historia de la Orden de San Agustín, Conventos Agustinos, Editor Institutum Historicum Augustinianum (Rome, Italia), pàg. 497-528 http://hdl.handle.net/10261/47003
Mutgé Vives, J.; 2005, “Algunos ejemplos de actuaciones urbanísticas y de vida ciudadana en la Barcelona del siglo XIV”, Sociedad y memoria en la Edad Media, Estudios en homenaje de Nilda Guglielmi, CSIC (Centro de Ciencias Humanas y Sociales), pàg. 253-262
Muntgé i Vives, J.; 2008, “El monasterio benedictino de Sant Pau del Camp de Barcelona a través de la documentación de cancillería real del Archivo de la Corona de Aragón (1287-1510)”, Fundació Noguera, Colección Textos y Documentos Núm. 42