Bibliografia

Achón Casas, O.; Lages Tonet, A., 2010, “Monestir de Sant Pau del Camp”, Anuari d'Arqueologia i Patrimoni, Resum de les intervencions arqueològiques durant l'any 2010,  Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, Museu d'Història de la Ciutat, pàg. 55-59

Adroer i Tasis, A. M., 1982, “El palau Major de Barcelona i el convent de Santa Clara”, Medievalia, Núm.  3, pàg.  45-52

Aguelo, J.; Huertas, J.; Puig, F.,  2002, “El convent de Santa Caterina de Barcelona”, L’art gòtic a Catalunya, Vol. I, pàg. 211-218

Ajuntament de Barcelona, Carta Arqueològica de Barcelona, Intervenció: Muralles romanes de Barcino, Permalink  Http://cartaarqueologica.bcn.cat/736

Ajuntament de Barcelona, 2012, “El nou centre cívic Pati Llimona: prop de 800 m2 més d’espais per a l’ús ciutadà, i més patrimoni històric descobert”, Dossier de Premsa, 14 maig 2012

Ainaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P., 1947, “Catálogo monumental de España. la ciudad de Barcelona”. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid  

Alcaide González, R., 2005, “El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900”, Scripta Nova Vol. IX, Núm. 194 (65), Universitat de Barcelona

Alcubierre Gómez, D., 2010, “Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Sant Antoni Abat, 54”, COEX, Codi MHCB: 064/10

Artigues i Vidal, J., 2011, “Les fàbriques d'indianes com a model d'espai fabril”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 17 (La indústria de les indianes a Barcelona, 1730-1850), pàg. 253-279

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2015, “Fons privats Fons Familiars: AHCB3-386/5D107, Relació de contingut del Fons 5D107 Família de Janer (Casa Erasme de Gònima)”, Ajuntament de Barcelona http://w110.bcn.cat/ArxiuHistoric/Continguts/Documents/Fitxers/Familia%20de%20Janer%20(Casa%20Erasme%20de%20Gonima).pdf

ATICS Projectes, “La Domus romana del carrer de la Fruita de Barcelona” http://www.atics.org/fitxaprojecte.php?proj_ID=24&lang=ca

Badia i Puig, C., 2014, “Entrevista al Dr. Hèctor A. Orengo (University of Notthingham) i la Dra. Ada Cortés (Grup de recerca UAB, ICAC, URV)”, a la web de l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica) http://icac.cat/es/que-es-el-icac/presentacion

Balaguer, V.,  1865, “Las calles de Barcelona”, Tomo II, Editorial de Salvador Manero, Barcelona

Banks, P., 1992, “L’estructura urbana de Barcelona, 714-1300”, a Història de Barcelona, Vol.2,  “La formació de la ciutat medieval”, dirigit per Sobrequés i Callicó, J., Enciclopèdia Catalana i Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pàg. 27-71

Banks, P., 2003, “El creixement  físic de Barcelona, segles X-XIII”, Barcelona Quaderns d'Història  Núm. 8, pàg. 11-33 

Barral i Altet, X., 1992, “Arquitectura, art i cultura”, a Història de Barcelona, Vol.2, “La formació de la Barcelona medieval”, dirigit per Sobrequés i Callicó, J., Enciclopèdia Catalana i Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pàg. 309-321

Barraquer Roviralta, C., 1906, “Las casas de religiosos en Cataluña  durante el primer tercio del siglo XIX”, Editorial F.J. Altés y Alabart, Barcelona

Bassegoda i Nonell, J., 1988, “Restauracions a la Catedral de Barcelona”, Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Vol. 2, pàg. 7-22

Bellsolell Martínez, J., 2011, “Miquel Mai (c.1480-1546). Art i cultura a la cort de Carles V”, Universitat de Girona, Facultat de Lletres, Departament d’Història i Història de l’Art, Tesis Doctoral, http://hdl.handle.net/10803/41947

Belmonte Santisteban , C., 2008, “L'ocupació de l'extrem sud-oest del "suburbium" de Barcino" entre els segles I-IV DC les troballes del carrer d'Avinyó”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 4, pàg.  90-105

Beltrán de Heredia, J., 2001, “Fullonica i tinctoria. Teles, tints i bugades a l’antiga colònia romana”, a “De Barcino a Barcinona (segles I-VII). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona”, MHCB, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura Barcelona, Barcelona, pàg. 48-55

Beltrán de Heredia, J., 2001, “Uma factoria de garum i salaó de peix a Barcino”, a “De Barcino a Barcinona (segles I-VII). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona”, MHCB, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura Barcelona, Barcelona, pàg. 58-63

Beltrán de Heredia, J., 2001, “Raïm i vi a través de les restes arqueològiques: la producció de vi a Barcino”, a “De Barcino a Barcinona (segles I-VII). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona”, MHCB, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura Barcelona, Barcelona, pàg. 66-71

Beltrán de Heredia, J., 2007, “La "via sepulchralis" de la plaza Vila de Madrid. Un ejemplo del ritual funerario durante el Alto Imperio en la necrópolis occidental de "Barcino", Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 3, pàg. 12-63

Beltrán de Heredia, J., 2009, ” Arquitectura y sistemas de construcción en "Barcino" durante la Antigüedad tardía. Materiales, técnicas y morteros: un fósil director del yacimiento de la Plaza del Rey”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 5, pàg. 142-169

Beltrán de Heredia, J., 2009, “La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII”,  XI Congrés d'Història de Barcelona (“ La ciutat en xarxa”), 1 - 3 de desembre de 2009 http://w110.bcn.cat/ArxiuHistoric/Continguts/Documents/Fitxers/XI%20CONGRES_beltranac.pdf

Beltrán de Heredia, J., 2010, “La cristianización del suburbium de Barcino”, a Monografías de Arqueología Cordobesa, Núm. 8, “Áreas suburbanas en la ciudad histórica: topografía, usos y función”, Universidad de Córdoba ,Núm. 8, pàg. 363-396

Beltrán de Heredia Bercero, J., 2011, “Santa Maria del Mar: un enclave cultual de la Antigüedad tardía en el 'suburbium' de 'Barcino'”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 7,pàg. 102-143

Beltrán de Heredia, J., 2013, “Barcino, de colònia romana a sede regia visigoda, medina Islàmica i ciutat comtal: una urbs en transformació”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 9, pag. 16-118

Beltrán de Heredia, J., 2014, “Barcelona, colonia en la Hispania romana y sede regia en la Hispania visigoda”, Monografías de Arqueología Cordobesa, Núm. 20, “Ciudad y territorio: transformaciones materiales e ideológicas entre la época clásica y el Altomedioevo”, Universidad de Córdoba, pàg. 325-338

Beltrán de Heredia, J., 2014, “Pla Barcino. La Basílica del Sants Màrtirs Just i Pastor: la ciutat cristiana i visigoda”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona,  Núm. 10, pàg. 207-208

Beltrán de Heredia, J., 2015, “Novetats sobre el Fòrum de Barcino: la Cúria i altres edificis públics”, Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Època II, Núm. 11, pàg. 126-146.

Beltrán de Heredia, J.; Carreras Monfort, C. , 2011, “Barcino: gestión de sus residuos urbanos”, Reunión Científica “La gestión de los residuos urbanos en Hispania”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, CSIC, Instituto de Arqueología de Mérida, pàg. 233-254

Beltrán de Heredia, J.; Lorés Otzet, I., 2005, “La catedral romànica de Barcelona: revisió de les dades arqueològiques i de l'escultura”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 1, pàg. 100-117

Beltran de Heredia, J.; Revilla Cubero, E., “Carta arqueològica: Intervenció: Pia Almoina”, Carta Arqueològica de Barcelona, Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web http://w10.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=1164&id.districte=01

Beltrán de Heredia, J.; Revilla, E., 2009, “Metrologia i modulació dels edificis del segle VI del grup episcopal de Barcelona”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 5, pàg. 171-183

Beltran de Heredia, J.; Roca i Aber, A. “La porta de Mar i les Termes Portuàries de Barcino”, Centre Cívic Pati Llimona, Districte de Ciutat Vella, Ajuntament de Barcelona (tríptic) http://museuhistoria.bcn.cat/ca/node/596     

Bernaus i Vidal, M., 2003, “Els espais arquitectònics de la indústria i el comerç”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 8, pàg.99-140

Bernaus i Vidal, M., “Santa Maria del Pi”, a “L’art gòtic a Catalunya”, Vol I, “La plenitud del gòtic (segona part) Esglésies seculars i regulars als segles XIV i XV”.  

Bernaus i Vidal, M.; Caballé i Crivillés, G., 2003, “De llotja de mercaders a caserna militar: La Llotja de Barcelona a l'època moderna”, Pedralbes: Revista d'Història Moderna, Núm.: 23, pàg. 781-796

Bonet Costa, C., 2012, “Conseqüències de l’enderrocament del Palau Reial Menor de Barcelona. Anàlisi des d’una perspectiva patrimonial, històrica i urbanística”,  Setembre, 2011- Juny, 2012, Treball de Final de Carrera Llicenciatura d’Humanitats, Universitat Oberta de Catalunya http://hdl.handle.net/10609/14787

Bonnet, C.; Beltrán de Heredia, J., 2000, “El primer grupo episcopal de Barcelona”, Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Vol. 25 (Sedes regiae ann. 400-800), pàg. 467-490

Bonnet, C.; Beltrán de Heredia, J., 2001, “Origen i evolució del conjunt episcopal de Barcino: dels primers temps cristians a l’època visigòtica”, a “De Barcino a Barcinona (segles I-VII). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona”, MHCB, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura Barcelona, Barcelona, pàg. 74-93

Borau, C., 2003, “Els promotors de capelles i retaules a la Barcelona del segle XIV”, Fundació Noguera, Col·lecció: Estudis, Núm. 29

Borràs i Feliu, A., 1993, “La fundació del Col·legi de Betlem de la Companya de Jesús de Barcelona”, Pedralbes: Revista d'Història Moderna, Núm. 13, pàg. 203-211

Brú Turull, R.,  2004, “La font de Santa Anna del portal de l'Àngel”, Matèria 4, Fragments, pàg.  77-94

Busquets i Costa, C.; Pastor i Batalla, I., 2003, “Una transformació de l’espai urbà a la Barcelona de finals del segle XVI. La construcció del convent de carmelites descalces”, II Congrés d’arqueologia medieval i moderna a Catalunya (Els conjunts monàstics, intervencions arqueològiques, 1998-2002), Actes, I, Ajuntament de Sant Cugat, pàg. 147-153

Caballé, F.; Gonzàlez, R.; Pérez, N., 1999, “Estudio documental de la finca de la c/Princesa, 16-18;c/Barra de Ferro, 5-5bis de la ciudad de Barcelona”, S.C.P., Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic i arqueològic

Caballé, F.; Gonzàlez, R., 2002, “Estudi històrico-arquitectònic de la finca núm. 25 del carrer Ripoll de Barcelona”, VECLUS, S.L, Barcelona

Cabestany i Fort, J. F., 1994, “La capella de Santa Llúcia”, Lambard (Estudis d’Art Medieval), Vol. VI, pàg. 161-177

Carbonell i Buades, M., 1995, “Obres al convent de Sant Agustí Vell de Barcelona, segles XVI-XVII”, Locus Amoenus , Núm. 1, pàg. 127-138

Carreras Candi, F., 1913-1914, “Les obres de la Catedral de Barcelona. 1298-1445”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras, Núm. 49 (1913) pàg. 22-30; Núm.50 (1913), pàg. 128-136; Núm. 53 (1914), pàg.302-317 i Núm. 56 (1914), p.510-515

Casayas i Guillem, F., 1986, “El desaparegut convent de Sant Josep dels carmelites descalços a Barcelona. Obres i transformacions arquitectòniques”, D'art, Núm. 12 , pàg. 299-305

Castejón Domènech, N., 2007, “Aproximació a l'estudi de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona : repertori documental del segle XV”, Fundació Noguera, Col·lecció Estudis, Núm. 39  http://www.fundacionoguera.com/libros/SANTA CREU 2007.pdf

Cócola Gant, A., 2010, “De ruina a monumento histórico. Reconstrucciones del Palau Requesens durante el siglo XX”, Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona,  Vol. 52, pàg. 375-406

Cócola Gant, A., 2010, “El Barrio Gótico de Barcelona. Planificación del pasado e imagen de marca”, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona, Departament d'Història de l'Art, http://hdl.handle.net/10803/2027

Comas Solá, M.;  Juan-Tresserras, J.;  Gurri Costa, E.; Beltrán de Heredia, J.,  2006, “Noves aportacions sobre la producció de vi a la Laietània romana: instal.lacions vinícoles i anàlisis de residus”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 2, pàg. 92-107

Conejo da Pena, A., 2002, “Assistència i hospitalitat a l'edat mitjana. L'arquitectura dels hospitals catalans: del gòtic al primer renaixement”, Tesis Doctoral, Facultat d’ Història de l’Art, Universitat de Barcelona,  http://hdl.handle.net/2445/35588

Cordomí, X., 2015, “El barri perdut. La plaça Nova i el barri de la Catedral”, Associació de Festes de la Plaça Nova i Ajuntament de Barcelona 

Cortés Vicente, A., 2009, “L'Arquitectura domèstica de les ciutats romanes de Catalunya : època tardorepublicana i altimperial´”, Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana  http://hdl.handle.net/10803/5559

Cortés Vicente, A., 2011, ”L'arquitectura domèstica de la ciutat romana de 'Barcino'”.  Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 7, pàg. 16-66

Costa Trost, M.,  2007, “La rehabilitació com actitud projectual: el cas del Regomir”, Tesis doctoral, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Departament de Projectes Arquitectònics, http://hdl.handle.net/10803/22680

Cruells Castellet, J.; Hernández i Gasch, J.; Nadal Roma, E.; Sadurní Puigbó, N., 2010, “Arquitectura civil i emfiteusi a la Barcelona tardomedieval i moderna: de sis cases al carrer Baix de Sant Pere al palau de la família dels Alós (marquesos de Puertonuevo)”,  Actes IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya Tarragona, del 10 al 13 de juny de 2010, Ajuntament de Tarragona/ Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), Col·lecció: TAU-Treballs d’Arqueologia Urbana, Núm. 3, pàg.  299-310

Cubeles i Bonet, A., 2001, “L'evolució de les actuacions del Consell de Cent en matèria d'urbanisme al segle XIV”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 4, pàg. 128-145

Cubeles i Bonet, A., 2003, “Poder públic i llançament urbanístic en el segle XIV”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 8, pàg. 35-64

Dalmases, D., 1989-1991, “Bibliografia sobre Sant Pau del Camp de Barcelona. Aproximació a la seva fundació”, Lambard, Estudis d’Art Medieval Núm. V, pàg. 89-111

de Fluvià i Escorsa, A.; González Virós, I.; Vivas, P., 2002, “El Palau Centelles: Seu del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya”, Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya

Dorico i Alujas, C., 1997, “El retaule major de Sant Sever i la darrera estada de Pere Costa a Barcelona (1754-1757)”, Locus Amoenus, Núm. 3, pàg. 123-145

Duran  i Sanpere, A., 1928, “La casa del Arcediano y el Archivo Histórico de la Ciudad”, Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros, Barcelona

Duran i Sanpere, A., 1934, “El ejemplo de la casa Gralla”, La Vanguardia, 20 maig 1934

Duran i Sanpere, A., 1934, “La Reforma interior y la calle de la Corribia”, La Vanguardia, 24 juny 1934

Duran i Sanpere, A., 1960, “Miquel May, col·leccionista d’art (1548)”, a “Per a la Història de l’Art a Barcelona: Glosses a documents dispersos”, Institut d’estudis Catalans, pàg. 93-116

Duran i Sanpere, A., 1961, “L ‘església de Sant ]oan de ]erusalem de Barcelona”, Analecta Sacra Tarraconensia, Vol. XXXIV, 1er trimestre, pàg. 141-196

Duran i Sanpere, A., 1972, “Barcelona i la seva Història”, Vol. I “La formació d’una gran ciutat”, Ed. Curial

Espejo Blanco, J.M., 2008, “Memòria arqueològica al c/ Cardenal Casañas 11-21, Plaça del Pi 7; c/ de la Palla 19-27”, codi MHCB: 073/08, ATICS, S.L. 

Espejo Blanco, J. M., 2009, “Memòria de la intervenció arqueològica a l’Avinguda del Portal de l’Àngel, 11-13, de Barcelona”, Codi MHCB: 080/07, ATICS, S.L.  

Fonoyet  Catot, L., 2005-2006, “La confraria de sant Marc de Barcelona (segles XIII a XV)”, Locus Amoenus, Núm. 8, pàg. 29-46

Fontova, R., 2006, “El Palau del Lloctinent, una rehabilitació històrica al Gòtic”, Barcelona Metròpolis Mediterrània, Núm. 68, pàg. 76-79

Fuguet i Sans, J., 2003-2004 “La casa del Palau del Temple, de Barcelona”, Locus Amoenus,  Núm. 7, pàg. 99-109

García, Andrea A., 1997, “Els museus d’art de Barcelona: Antecedents, gènesi i desenvolupament fins l’any 1915”, MNAC i Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona

García Espuche, A.; Guàrdia Bassols, M., 1992, “La consolidació d'una estructura urbana 1300-1516”, a “Història de Barcelona”, Vol. 3 (La ciutat consolidada), Enciclopèdia Catalana-Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pàg. 37-84

Garcia Espuche, A., 2003, “ Els Vilana Perlas i la casa del Regomir del notariat al poder”, Estudis històrics i documents dels arxius de protocols, Núm. 21, pàg. 267-320

Garcia i Espuche, A., 2007, “Espais urbans de la gent de mar : Barcelona segles XIV al XVIII”, Drassana: Revista del Museu Marítim, Núm. 15, pàg. 38-50

Garcia Espuche, A., 2009, “La ciutat del Born: Economia i vida quotidiana a Barcelona (segles XIV a XVIII)”,  Editorial: Ajuntament de Barcelona

Garcia Gargallo, M., 2002, “L'Ensenyament de l'Església a la ciutat de Barcelona: directori estadístic”, Tesis Doctorals, Departament d’Història Contemporània, Universitat de Barcelona, http://hdl.handle.net/2445/35525

Garriga, J., 1989, "Relleus renaixentistes amb bustos de Cèsars i de Virtuts de la col·lecció de Miquel Mai", D'Art,  Núm. 15, pàg. 135-166

Garriga, J., 2004, “La peripècia de la casa Gralla i un quadern d'Elies Rogent de 1856”, Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Vol. 18, pàg. 211-231

Gea, M.; Santanach, L., 2010, “Poliorcètica defensiva: la ciutadella de Barcelona, contextualització i característiques bàsiques”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 6, pàg. 178-195

Gea i Bullich, M. ; Hernández-Gasch, J., 2012, “Memòria conjunta de les antigues intervencions arqueològiques al Sector del de Regomir i Correu Vell”, ACTIUM

Georgescu Paquin, A., 2010, “De la rehabilitación a la actualización, El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)”, Perspectivas Contemporáneas y Nuevas Dimensiones del Patrimonio (Actes du Xe congrès international sur la réhabilitation du patrimoine architectural et bâti, CICOP Chile,  3-5 novembre 2010)

Giné Torres, A. M. , 1998, “El convent de Sant Francesc de Barcelona. Reconstrucció hipotètica”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, Núm. 9, pàg. 221-241

Granados, O., 1991, “Estructura urbana de la ciutat romana”,  a “Història de Barcelona”,  Vol.1,  “La ciutat antiga”, Enciclopèdia Catalana i Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pàg. 139-201

Granados, J. O., 1994, “Memòria de la intervenció arqueològica a la Pia Almoina, Barcelona”, Centre d’informació i Documentació del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya, pàg. 12-24

Granados, O., 2002, “Evolució de l'entorn urbà de la catedral al llarg de a història del segle V al segle XX”,  Finestrelles, Vol. 12, pàg. 155-171

Grau i Fernández, R.; Lòpez Guallar, M., 1985, “L'urbanisme de la Il·lustració a Barcelona: el memorial de Francesc Canals (4 de maig de 1786)”, Pedralbes: Revista d'Història Moderna, Núm. 5, pàg. 59-79

Griñó Márquez, D., 2005, “Memòria de la intervenció arqueològica del solar del carrer Magdalenes 25. Barcelona (Ciutat Vella)”, Codi MHCB: 046/04-039/05, Associació de Tècnics d’Investigacions Culturals i Socials (ATICS, S.L.)

Guàrdia Bassols, M, Garcia Espuche, A., 1992, “Estructura urbana. La transformació callada: 1516-1714”, a “Història de Barcelona”, Vol.4, “Barcelona dins la Catalunya moderna (segles XVI i XVII)”, Enciclopèdia Catalana i Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pàg. 45-101

Guàrdia i Bassols, M.; 1995, “Estructura urbana”,  a “Història de Barcelona”, Vol.6, “La ciutat industrial (1833-1897”, Enciclopèdia Catalana i Ajuntament de Barcelona, pàg. 49-92

Gurt J. Mª.; Godoy, C., 2000, “Barcino, de sede imperial a urbs regia en época visigoda”, Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Vol. 25, “ Sedes regiae ann. 400-800”, pàg. 425-466

Hernández-Cros, J. E.; Mora,  G.; Pouplana i Solé, X., 1977, “La Construcción de la ciudad de Barcelona 1716-1977”, Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, Núm. 122, “Guía de arquitectura de Barcelona : 1716-1977 : 1ª parte”

Hernández Gasch, J., 2006, “El castellum de Barcino, espai públic  monumentalitzat en el segle I dC: les excavacions de Regomir 6”, Tribuna d’Arqueologia (2004-2005), Generalitat de Catalunya, pàg. 245-270.

Hernández Gasch, J., 2006, “The Castellum of Barcino: from its early roman empire origins as a monumental public place to the late antiquity fortress”, Quarhis: Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 2, pàg. 74-91

Huertas Arroyo, J., 2009, “La sala capitular del convent de Santa Caterina de Barcelona”, XI Congrés d’Història de Barcelona, “La ciutat en xarxa”, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, 1-3 de desembre de 2009

Huertas Arroyo, J.; Puig i Verdaguer, F.; Aguelo i Mas, J., 2002, “El convent de Santa Caterina de Barcelona”, L’art gòtic a Catalunya, Vol. I, pàg. 211-218

Huertas Arroyo, J.; Puig i Verdaguer, F.;  Aguelo i Mas, J., 2005, “Santa Caterina de Barcelona: assaig d'ocupació i evolució”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 1, pàg.11-43

Huertas Arroyo, J,; Soberón Rodríguez, M.; Fernández i Espinosa, A., 2011, “Urbanisme i artesanat al quarter de Sant Pere de la Barcelona medieval”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 7, pàg. 166-191

Járrega Domínguez, R., 2011,  “El port romà de Barcino (Barcelona) i el praefectus orae maritimae Laeetanae. un possible portus comercial”, Butlletí Arqueològic, Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Època V, Núm. 33, pàg. 81-119 http://hdl.handle.net/2072/240718

Jaspert, N., 2001, “El Consell de Cent i les institucions eclesiàstiques: cap a una visió comprensiva”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 4, pàg. 108-127

Jornet i Benito, N., 2005, “Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona: origen d’un monestir i configuració d’un arxiu monàstic (1236-1327)”, Tesis Doctoral, Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, Universitat de Barcelona  http://hdl.handle.net/2445/45243

Jornet Benito, N., 2014, “Un monestir a la cruïlla. Els inventaris de sagristia del monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona (1389-1461)”, Anuario de Estudios Medievales, Vol. 44, Núm. 1, pàg. 277-308

Lacuesta Contreras, R., 1992, “La Casa municipal de Misericordia de Barcelona. Historia de su evolución arquitectónica”, Espacio, Tiempo y Forma, Serie VII, Hist. del Arte, Núm. 5, Universidad Nacional de Educación a Distancia, UNED, Facultad de Geografía e Historia , pàg. 97-158

Llopart, P., 1977, “Un monumento del barroco barcelonés: la iglesia de San Severo”, D’Art, Revista del Departament d’Història de l'Art, Universitat de Barcelona, Núm. 3-4, pàg. 31-41

Lopez, A.; Beltran de Heredia, J., 1991-1993, “Resultats de l’excavació arqueològica a l’església i a l’Hospital de Sant Llàtzer”, Lambard, Estudis d’Art Medieval, VI, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, pàg.  51-71

López Guallar, M.; Grau i Fernández, R., 1971, “Barcelona entre el urbanismo barroco y la revolución industrial”, Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo , Núm. 80, pàg. 28-40

López Guallar, M., 2011, “Abans de l’eixample: les reformes urbanes a Barcelona (1771-1858)”, XII Congrés d’Història de Barcelona, “Historiografia Barcelonina. Del mite a la comprensió”, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona,  30 de novembre i 1 de desembre de 2011

López-Mullor, A.; Fierro-Macía, X.; Caixal Mata, A., 1985, “L’excavació arqueològica al Pati Manning de la Casa de la Caritat de Barcelona (Barcelonès)”, Servei d’Arqueologia i Paleontologia Biblioteca del Patrimoni Cultural, Direcció General del Patrimoni Cultural, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya

López Torrijos, R.; García Ciruelos, R.; 2012; “El palacio real menor de Barcelona y su capilla. Reformas del siglo XVI”; Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte 24,  Universidad Autónoma de Madrid. Departamento de Historia y Teoría del Arte, pàg.33-47 http://hdl.handle.net/10486/13880

Maese i Fidalgo, X.,  2003, “Memòria d’intervenció del control arqueològic al carrer Elisabets 2-4 i al carrer Doctor Dou 19 Barri del Raval (BARCELONA)”, Associació de Tècnics d’Investigacions Culturals i Socials (ATICS, S.L.)

Mar, R.; Garrido, A.; Beltrán-Caballero, J.A.,  2012, “Barcino y el urbanismo provincial romano”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 18 (“Presència i lligams territorials de Barcelona. Vint segles de vida urbana”), pàg. 63-112

Mària i Serrano, M.; Minguell i Font, J.C., 2009-2010, “El Palau Episcopal de Barcelona : cronologia arquitectònica d’un edifici de vint segles d’història”, Locus Amoenus, Núm. 10, pàg. 63-86 

Marín Silvestre, M. I., 2009, “El Cercle Artístic. 50 anys al Palau Pignatelli i a la Casa Bassols”, Butlletí del Reial Cercle Artístic, Època III, pàg. 4-7

Martín Pascual, M., 1999, “Breu història d'una infrastructura hidràulica mil·lenària del Pla de Barcelona: el rec Comtal, segle X-segle XX”, Finestrelles, Núm. 10, pàg. 139-141

Martínez-Vidal, À., Pardo-Tomás, J., 1996, “El primitivo teatro anatómico de Barcelona”, Medicina & Historia: Revista de estudios históricos de las ciencias médicas, Núm. 65, pàg. 1-16

Martínez-Vidal, À.; Pardo-Tomás, J., 2006, “La Medicina Universitària a Barcelona (1559-1714)”, Institut d'Estudis Catalans, Actes de la VIII Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, pàg. 179-186

Martorell, J., 1925, “La casa gòtica del carrer Mercaders”, La Casa & la Ciutat Revista d’Arquitectura i Arts, Núm.1 

Martorell, J., 1929 , “La casa gòtica del carrer de Mercaders”, Gaseta de les Arts, Barcelona, Any II, Segona Època, Núm. 7, pàg. 52-54

Medina Guerrero, E., 2013, “Memòria de la intervenció arqueològica a la Plaça del Pedró (Districte de Ciutat Vella, Barcelona)”, Codi ICUB: 061/11, Associació de Tècnics d’Investigacions Culturals i Socials (ATICS, S.L.)

Medina, E.; Santach, L., 2011, "La intervenció Arqueològica efectuada a l'estació del Liceu de la línia 3 dels FMB. Muralla i Desenvolupament Urbà a l'exterior del primer Recinte Fortificat medieval de Barcelona", IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, Ajuntament de Tarragona, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pàg. 385-392

Menéndez Serra, P., 2012, “Església, claustre i sala capitular de Santa Anna”, Bachelor thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II http://hdl.handle.net/2099.1/15775

Millan Rubio, J.; Martínez Delgado, P., 2008, “El Palau de Capitania General de Barcelona”, Direcció General de Relacions Institucionals, Generalitat de Barcelona

Miró, N., 2005, “Noves dades sobre la muralla romana de "Barcino": el pas de ronda conservat al carrer de l'Arc de Sant Ramon de Call”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 1,pàg. 58-67

Miró i Alaix, C;  Orengo, H. A., 2010, “El cicle de l'aigua a "Barcino". Una reflexió entorn de les noves dades arqueològiques”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 6, pàg. 108-133

Miró i Alaix, C., 2011, “Els 'balnea' de les 'domus' de 'Barcino”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 7, pàg. 68-83

Miró i Alaix, C.; Ramos Ruiz, J., 2013, “Un exemple d'explotació de la carta arqueològica de Barcelona: les vil·les i els petits assentaments agrícoles. Una primera radiografia del territorium”. Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 9, pàg. 138-155

Mora, V., 1992, “Un recorregut per la història de l'antic call jueu de Barcelona”, Finestrelles Núm. 4, pàg. 89-93

Mora, V., “El call: el barri jueu de Barcelona”, Museu d’Història de Barcelona- Ajuntament Barcelona 

Museu d’Història de Barcelona, 2010, “Anuari  d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2010”, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pàg. 21-23

Museu d’Història de Catalunya, 2008, “Sant Pere de les Puel·les, un monestir de dones”, Dossier premsa Exposició, Museu d’Història de Catalunya, Generalitat de Catalunya http://www.en.mhcat.cat/mhc/premsa_i_comunicacio/dossiers_de_premsa/2008/st_pere_de_les_puel_les_historia_d_un_monestir_i_d_una_comunitat_femenina

Mutgé Vives, J., 1998, “El convento de agustinos de Barcelona en el siglo XIV”, X Congreso Internacional de Historia de la Orden de San Agustín, Conventos Agustinos, Editor Institutum Historicum Augustinianum (Rome, Italia), pàg. 497-528 http://hdl.handle.net/10261/47003

Mutgé Vives, J., 2005, “Algunos ejemplos de actuaciones urbanísticas y de vida ciudadana en la Barcelona del siglo XIV”, Sociedad y memoria en la Edad Media, Estudios en homenaje de Nilda Guglielmi, CSIC, Centro de Ciencias Humanas y Sociales, pàg. 253-262 http://hdl.handle.net/10261/49726

Muntgé i Vives, J., 2008, “El monasterio benedictino de Sant Pau del Camp de Barcelona a través de la documentación de cancillería real del Archivo de la Corona de Aragón (1287-1510)”, Fundació Noguera,  Colección Textos y Documentos Núm. 42

Nadal  Roma, E.; Vilardell Fernández, A., 2010, “Drassanes Reials”, Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona, Ajuntament de Cultura-Institut de Cultura, pàg. 37-39 http://arqueologiabarcelona.bcn.cat/wp-content/uploads/Anuari+2010.pdf

Nadal Roma, E., 2014, “La Drassana Reial de Barcelona. Evolució d'una edificació cabdal del litoral barceloní”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 21 (“Barcelona i el mar. Homenatge a Antoni de Capmany”), pàg. 95-107

Narváez Cases, C., 2000, “El Tracista fra Josep de la Concepció i l'arquitectura carmelitana a Catalunya”, Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Departament d'Art i de Musicologia), http://hdl.handle.net/10803/5187 http://ddd.uab.cat/record/36625

Orengo, H.A.; Cortés, A.,  2014, “The Augustan Temple and Forum of the Colony of Barcino: A 90 Degree Turn”,  Oxford Journal of Archaeology, Volume 33, Issue 1, pàg. 89–107

Orengo, H. A.; Miró i Alaix, C., 2013, “Reconsidering the water system of Roman Barcino (Barcelona) from supply to discharge”. Water History. [s.l.]: Springer, Vol. 5, Núm. 3, pàg. 243-266

Ortí Gost, P., 2001, “El Consell de Cent durant l'Edat Mitjana”, Barcelona Quaderns d'Història,  Núm.  4, pàg. 21-48

Ortoll i Martín, E., 1996, “Algunas consideraciones sobre la iglesia de Santa Caterina de Barcelona”, Locus Amoenus, Núm. 2, pàg.48-63

Pastor, I.; Busquets i Costa, F., 2005, “Aportació a l'estudi de la trama urbana baixmedieval de l'actual Plaça Vila de Madrid (segles XIII-XV). Resultats de la recerca arqueològica i documental”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 1, pàg. 118-125

Perelló, A. M., 1995, “L'Aula d'Anatomies i la Casa de les Comèdies: dos establiments vinculats a l'Hospital de la Santa Creu (segle XVII)”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 1, pàg. 85-94

Perich Roca, A., 2014, “Arquitectura residencial urbana d’època tardoantiga a Hispania (segles IV-VIII dC)” , Tesis Doctoral, Universitat Rovira i Virgili, Departament d'Història i Història de l'Art http://hdl.handle.net/10803/293906

Permanyer, LL., 1987, “Història i misteri del Palau Magarola”, Barcelona Metròpolis Mediterrània, Núm. 6, pàg. 150-151, Ajuntament de Barcelona

Permanyer, LL., 1989, “Del convent mercedari a la Capitania General”, Barcelona Metròpolis Mediterrània, Núm. 12, pàg. 147-149

Permanyer, LL., 2011, “Història i transcendència urbanística del Palau Gomis”, Art Contemporani segle XXI, Col·lecció de la Fundació de les Arts i els Artistes“, Infiesta Editor

Petit Gil, J., 2001, “Intervenció arqueològica C. Montjuïc del Bisbe 4-6 i Pl. Sant Felip Neri”, Codi MUHBA: 026/11, Antequem, S.L.

Porcel Bedmar, M., 2001, “Reaprovechamiento de materiales de construcción en la Barcelona gótica”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 5, pàg. 9-18

Previ Febrer, M., 2012, “El llinatge dels Xifré i la seva contribució social i cultural (1777 – 1920)”, Tesis de màster: Màster Oficial en Estudis Avançats en Història de l'Art. Facultat de Geografia i Història de la UB, Any: 2011-2012, pàg. 50-55  http://hdl.handle.net/2445/33682

Puig i Verdaguer, F., 2009, ”Barcino: continuitats i discontinuitats morfològiques: el procés urbanístic de la colònia entre la seva fundació i l'Antiguitat tardana”,  XI Congrés d'Història de Barcelona (“La ciutat en xarxa”), 1 - 3 de desembre de 2009 http://w110.bcn.cat/ArxiuHistoric/Continguts/Documents/Fitxers/XI%20CONGRES_puigverdc1.pdf

Rahola Aguadé, V.; Cortellaro, S., 2007, “En construcció. L’aqüeducte romà de Ripoll 25, Barcelona”, Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme, Núm.255, pàg. 86-93

Riu-Barrera, E., 2012, “Barcelona entre els segles v i XII, de la desurbanització a la formació d’una capital”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 18 (“Presència i lligams territorials de Barcelona. Vint segles de vida urbana”), pàg.113-145

Ripoll López, G., 2001, “La transformació de Barcino durant la antiguitat tardana”, dins “De Barcino a Barcinona (segles I-VII), Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona”, MHCB, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura Barcelona, Barcelona

Riu i Barrera, E., 1989, “Memòria d’excavació de la Capella Reial de Santa Àgata, I. Espai Urbà on esta ubicat”, Direcció General del Patrimoni Cultural, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, pàg.3-10

Riu i Barrera, E., 1989, “Memòria d’excavació de la Capella Reial de Santa Àgata, II. Fases Constructives s. XV-XIX”, Direcció General del Patrimoni Cultural, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, pàg.11-15

Riu i Barrera, E., 1989, “Memòria d’excavació de la Capella Reial de Santa Àgata, III. Estat Actual”, Direcció General del Patrimoni Cultural, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, pàg.16-41

Riu-Barrera, E., 2012, “Barcelona entre els segles V i XII, de la desurbanització a la formació d’una capital”, Barcelona Quaderns d'Història nº 18, (“Presència i lligams territorials de Barcelona. Vint segles de vida urbana”), Arxiu Històric de la Ciutat, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pàg.113-145

Roca i Albert, J. (dir), 2015, “BARCELONA A L’ANTIGUITAT TARDANA . El cristianisme, els visigots i la ciutat”, Organització i producció: MUHBA - Museu d’Història de Barcelona Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, MUHBA Llibrets de Sala, Núm.20

Roca Vilaregut, A, 2012, “El Palau de la Generalitat de Catalunya. Resum de 600 anys d’art”, Departament de la Presidència , Generalitat de Catalunya

Rodrigo y Alharilla, M., 2007, “Indians a Catalunya: capitals cubans en l'economia catalana”, traducció de Tarragona i Castells, J., Barcelona, Fundació Noguera, Col·lecció Estudis, Núm. 36

Rodríguez Muñoz, LL., 2009, “A la sombra de los jesuïtes promoción artística del clero regular en la Barcelona del setecientos: el ejemplo de la orden de los agustinos calzados”, Congreso Internacional Imagen Apariencia, Universidad de Murcia, Servicio de Publicaciones

Rony José Castillo Gómez, R. J., 2011, “La Seca”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2010, MUHBA, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pàg. 77

Rosselló i Nicolau, M. I., 2005, “L'interior a Barcelona en el segle XIX”, Tesis doctorals, Departament de Composició Arquitectònica, Programa de doctorat Teoria i història de l'arquitectura, Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Departament de Composició Arquitectònica http://hdl.handle.net/10803/6088

Rovira i Marquès, M. del Mar, 2013, “L’Església de Sant Sever i Sant Carles Borromeu de Barcelona(1704-1999): Estat de la qüestió”, Treball Final de Màster, Màster d’Estudis Avançats en Història de l’Art, Línia de Recerca. Curs acadèmic 2012-2013, Universitat de Barcelona

Sargatal Bataller, M.A.,  2011, “La construcción del convento de San Agustín (1728-ca.1800): ingenieros, maestros de obra e impacto en el Raval de Barcelona”, Scripta Nova: revista electrónica de geografía y ciencias sociales, Vol. 16,  Universitat de Barcelona http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-401.htm

Salas, X. de, 1945, “La documentación del palacio Sessa o Larrard en la calle Ancha de Barcelona”, Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona,  Vol. III, Núm. 2, pàg. 111-167

Santanach i Suñol, L., 2006, “Memòria de la intervenció arqueològica al carrer de l’Argenteria, núm. 2, 15-17; Via Laietana, núm. 20; i plaça de l’Àngel, núm. 5”, Codi MHCB 009/06, ATICS

Servei d’Arqueologia de Barcelona, 2013, “Trobades restes d’un llit funerari a les Reials Drassanes de Barcelonahttp://arqueologiabarcelona.bcn.cat/intervencionsarqueo/trobades-restes-dun-llit-funerari-a-les-reials-drassanes-de-barcelona/

Servei d’Arqueologia de Barcelona “Descobert un nou tram de l’aqüeducte romà de Bàrcino al carrer de les Magdalenes, 13-15” (noticia) Ajuntament Barcelona 24 juliol 2014 http://arqueologiabarcelona.bcn.cat/descobert-un-nou-tram-de-laqueducte-roma-de-barcino-al-carrer-de-les-magdalenes-13-15/

Servei d’Arqueologia de Barcelona, 2014, “Redescobrint la via sepulcral romana a l’Eixample barceloníhttp://arqueologiabarcelona.bcn.cat/redescobrint-la-via-sepulcral-romana-leixample-barceloni/

Soberón Rodríguez, M., 2005, “Santa Clara, "Memòria de la intervenció arqueològica al carrer dels Comtes, 2-4, Baixada de Santa Clara 1-3/ pl. del Rei, 1-6 / pl. Sant Iu, 2 (Palau del Lloctinent). Barcelona”, Codi MHCB 287/04, CODEX, Arqueologia i Patrimoni SCCL. 

Soberón Rodríguez, M., 2010, “El port baixmedieval de la ciutat de Barcelona: una visió des de l'arqueologia. L'Escullera de 1477 i la troballa d'un vaixell tinglat”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 6, pàg. 134-163

Soberón Rodríguez, M., 2012, "Que en ell stara segura la maior nau del mon. Tràfic i evolució del port de Barcelona al segle XV”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 8, pàg. 54-78

Sobrino Gozález, M., 2013, “Palacios catedralicios, catedrales palatinas”, Anales de Historia del Arte, Vol. 23, Núm. Especial (II),pàg.  551-567 http://dx.doi.org/10.5209/rev_ANHA.2013.v23.42854

Subirana Rebull, R. M..; Triadó, J.R.,  2008, “Art, història i ideologia. Programes de les cases i palaus barcelonins al segle XVIII”, Pedralbes: Revista d'Història Moderna, Núm. 28, Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya: "La Catalunya diversa", Universitat de Barcelona, pàg. 503-550

Tarragó Cid, S., 1973, “El Pla de Palau”, Cuadernos de arquitectura y urbanismo, Núm. 95, pàg.41-46

Terradas i Muntañola, R., 2008, “Les Drassanes de Barcelona. La geometria, la traça i l'estructura com a garants de la identitat de l'edifici”, Tesis Doctoral, Universitat Ramon Llull,  EALS - Enginyeria i Arquitectura La Salle, Barcelona, http://hdl.handle.net/10803/9131

Torras i Ribé, J. M., 1942 (Data de publicació: 1994), “Els oficis de blanquer i assaonador a Catalunya durant els segles moderns”, Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, Vol. V, pàg. 11-28, http://hdl.handle.net/2445/22688

Torres Rodríguez, D., 2006, “Memòria del seguiment realitzat a la Rambla 54 de Barcelona”, Codi MHCB 028/04, Tea Arqueólogos S.L.

Travesset i Queraltó, M., 2005, “Origen del rec comtal i del subministrament d'aigua a la Barcelona de l'època romana”, Finestrelles, Núm. 13, pàg. 41-71

Triay i Olives, V., 2012, “L'ocupació altmedieval de la Vilanova dels Arcs Vells”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 8, pàg. 112-129

Udina Martorell, F., 1960, “Orígenes de la Casa Padellás, sede central del museo y sucesivos poseedores”, Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad,  Núm. 1, pàg. 107-167

Vallugera Fuster, A., 2015, “El linaje Despujol en el programa pictórico del palau Palmerola: Arte, poder y legitimación social en la Barcelona del setecientos”, IMAGO Revista de Emblemática y Cultura Visual, Núm. 7, pàg. 43-57  http://dx.doi.org/10.7203/imago.7.4233

Vilardell i Fernández, A., 2008, “Les restes romanes del carrer Avinyó dins l'urbanisme de Barcino”. Ex novo: revista d'història i humanitats, Núm. 5, pàg. 59-79

Vinyoles i Vidal, T. M., 1997, “Queixes dels pobres presos de la presó de Barcelona (1445)”,  Acta historica et archaeologica mediaevalia, Núm. 18, pàg. 67-88

Vinyoles i Vidal, T., 2003, “Els espais i la seva funció: la vida a la ciutat”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 8, pàg.125-140

Vinyoles i Vidal, T. M., 2003, “Espais marginals a la Barcelona Baixmedieval”, El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta : XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, Actes, Vol. 2, pàg. 457-466

Web Ajuntament Barcelona, 2013, “Fonts històriques de la Barcelona gòtica” http://w1.bcn.cat/barcelonablog/ajuntament/fonts-historiques-de-la-barcelona-gotica

Web Ajuntament de Barcelona: Arxiu Municipal de Barcelona: L’Antic Convent dels Àngels http://w110.bcn.cat/portal/site/ArxiuMunicipal/menuitem.a09d14181a8397aaca63ca63a2ef8a0c/?vgnextoid=c1274c1d22b20310VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextchannel=6ad044458885f210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextfmt=formatDetall&lang=ca_ES

Web Associació d’Amics dels Gegants del Pi http://www.gegantsdelpi.cat/les-figures/els-gegants-del-pi/

Web Casa Llotja de Mar: Història: http://www.casallotja.com/historia

Web Capella de Sant Llàtzer http://www.capellasantllatzer.cat/?p=14

Web Centre Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB):http://www.cccb.org/ca/sobre-nosaltres/que-fem

Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament de Barcelona http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/home.do

Web Col·legi de l'Art Major de la Seda http://www.colegiodelasedabcn.org/patrimoni.htm

Web Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona: Intervencions arqueològiques  http://www.mmb.cat/visita.php?idm=1&pagina=3&codi_subseccio=76&codi_plana=547&estic=2

Web “D BÀRCINO A BCN”, Ajuntament de Barcelona  http://www.bcn.cat/historia/pag/capitols_ca.htm

Web Enciclopèdia Catalana  http://www.enciclopedia.cat/

Web Generalitat de Catalunya: Història de la Generalitat http://web.gencat.cat/ca/generalitat/historia/

Web Generalitat de Catalunya: La presidència: El Palau de la Generalitat, seu de la Presidència: http://www.president.cat/pres_gov/AppJava/president/presidencia/palau-generalitat/index.html

Web GuiaBCN: http://guia.barcelona.cat/ca/detall/antiga-capella-de-la-casa-dels-infants-orfes_99400319038.html

Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/CercaBasica

Web Institut d’Estudis Catalans http://dlc.iec.cat/    

Web “La muralla medieval de Barcelona i els portals”, Museu d’Història de Barcelona, http://museuhistoria.bcn.cat/ca/node/555                     

Web Monestirs de Catalunya http://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn02barc.htm

Web Nomenclàtor dels Carrers, Ajuntament de Barcelona  http://www.bcn.cat/nomenclator/

Web Parlament de Catalunya   http://www.parlament.cat/web/parlament/coneixer-parlament/palau/index.html

Web “Pla Bàrcino”, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura (ICUB), Servei d’Arqueologia de Barcelona,  Departament de Sistemes d’Informació  http://arqueologiabarcelona.bcn.cat/pla-barcino/barcino3d/

Web Museu Picasso http://www.bcn.cat/museupicasso/es/museo/palacio-mauri.html

Web Viquipèdia: Gremi de Tenders Revenedors: https://ca.wikipedia.org/wiki/Gremi_de_Tenders_Revenedors