Termes portuàries

La Barcelona Romana ( tornar al mapa)

Les termes romanes eren edificis de grans dimensions destinats als banys públics, que van esdevenir una institució fonamental en la societat romana, i que van esdevenir una de les manifestacions arquitectòniques més populars del món romà; per aquest motiu, estaven profusament decorades al seu interior, amb sales ornamentades amb frescos, mosaics i estàtues. Era un lloc de reunió molt concorregut, convertides en un espai d’oci, salut i negocis, les termes eren considerades pels romans com a espais de reunió, amb estances reservades a activitats gimnàstiques i lúdiques. 

El funcionament de les termes romanes es basava en un recorregut termal que consistia en una successió d’espais amb diferents característiques i temperatures; basats en el contrast entre la calor i el fred; per aquest motiu les sales estaven disposades de manera que el banyista seguís un determinat recorregut.

Normalment les termes constaven de les següents estances:

• Apodyterium:  Sala que es trobava a l’entrada de les termes i que servia com a vestuaris; d’allà en sorgien diverses portes que comunicaven bé amb la palestra o bé amb les sales de bany
• Caldarium: Sala de bany d’aigua calenta.
• Frigidarium: Sala dels banys d’aigua freda; en les termes molt grans la sala era enorme i podia tenir una gran piscina on practicar la natació; era l’última de les etapes dels banys públics, després d’haver passat pels banys tebis i calents.
• Palestra: Pati central on es podien practicar exercicis físics.
• Sudatorium: Banys de vapor que consistien en el laconicum (bany sec) i l'assa sudatio (bany humit).
• Tabernae: Tendes adossades a les sales de bany on es venien begudes i menjars.
• Tepidarium: Bany de temperatura tèbia que preparava al banyista pels banys d’aigua calenta.

De tota manera el sistema termal no es limitava als banys públics, sinó que les cases particulars més luxoses a la ciutat (domus) o al camp (villae urbanae) solien tenir també termes privades, anomenades balnea o balneum.

De la Barcino romana coneixem dos conjunts termals. El primer d’ells i de més antiguitat – construït entre mitjan segle I i principis del segle II- el trobem fora muralles, a banda i banda de la porta de mar, principal entrada a la ciutat, a l’actual carrer del Regomir. Van ser abandonades al segle IV en construir-se el segon recinte emmurallat.

Allí s’hi ha trobat dos conjunts termals, que els arqueòlegs identifiquen l’un destinat als homes i l’altre a les dones. Es creu que estaven relacionats amb l’activitat  portuària de la ciutat – darrerament s’han descobert en un solar del passeig de Colom  unes estructures que els arqueòlegs han identificat com un possible dic del port d’època romana-, i que en trobar-se tan a prop del mar és possible que tinguessin alguna piscina d’aigua salada.

De les restes arqueològiques que s’han conservat es pot identificar la piscina d’aigua freda i una sèrie d’habitacions. Es creu que origen tindrien una superfície de més de 1.500 m², la grandària de les quals mostrarien la importància que tenia el tràfic portuari i les activitats  lligades al port: els seus usuaris serien doncs, majoritàriament, mariners, comerciants i viatges.

Les altres termes conegudes són les que es van trobar en diferents actuacions arqueològiques al subsòl de la plaça sant Miquel.

Bibliografia