Banys Vells

La Barcelona dels Burgs ( tornar al mapa)

Es creu que van ser construïts en data anterior a 1160, ja que és en aquella data que s’edifiquen dels que seran anomenats Banys Nous.

El desenvolupament del carrer dels Banys vells va ser anterior al de Montcada i, per tant els elements allà aixecats es van construir abans que els d’aquesta via.

Els Banys Vells formaven part d’una casa, la Casa Dalmau, del carrer de Montcada, que avui observem unificada, però que aleshores eren dos habitatges “que obrien al carrer Montcada i que, fins al segle XVI, van tenir propietats diferents. El primer, més gran, amb dues crugies, quedava al sud de la Casa Casas; el segon més petit, amb una sola crugia, quedava al sud de l’anterior. Aquest segon va estar relacionada amb una casa que donava al carrer de Banys Vells, contigua i vinculada als banys que van donar nom al carrer”[1]. “Dues línies de propietats es dividien la possessió i els drets dels banys vells: una meitat la tenien els Grony, i l’altra, els Massot i els Mataró, abans dels Sabater”[2].

“El 23 de maig de 1207 Estela i el seu fill Joan Sunnari van vendre a Guillem (I) Grony la meitat d’uns banys situats al burg de Barcelona, i sota domini de la Seu, és a dir els banys (“vells”) que van donar nom al carrer dels Banys Vells”[3].

La propietat dels Banys Vells al final del segle XIII Bonanant (I) Sabater, anava del carrer dels Banys Vells al carrer Montcada. El seu fill, Jaume (I) Sabater i Mataró probablement ocupava la casa de Banys Vells i Montcada.

La següent propietària va ser Ferrerona Sabater, casada amb el cavaller Pere d’Avinyó. “El fill de Ferrerona i de Pere d’Avinyó, Jaume (III) Sabater, cavaller i senyor del mas de Pontons, es va canviar l’ordre dels cognoms i consta com a Jaume sabater, àlies d’Avinyó. En el fogatge de 1363 figura a l’illa dels banys vells, a la banda del carrer Montcada, a la casa que analitzem i ho fa com a “Jaume sabater dels banys”. La seva propietat comprenia la casa del carrer dels anys Vells vinculada als banys, els banys pròpiament dits i la casa del carrer Montcada”[4].

L’any 1412 els banys són venuts a Isabel Despuig i Sapila (filla de Simó de Puig, lloctinent de mestre racional de la cúria reial), dona de Pere (I) de Sitges. La venda incloïa els banys vells i la casa contigua del carrer dels Banys Vells. En aquell moment li devia vendre també l’habitatge del carrer Montcada.

Al fogatge de 1497 consta que viu a la casa Ambrogio Fatinati, destacat mercader genovès. El següent propietari conegut dels banys, de la casa dels banys del carrer Banys Vells i de la casa del carrer Montcada és Anna Beneta Bruçot de Sitges.

El 1545 pertanyien a Anna Benet Buçot de Sitges. L’any 1568, Anna Beneta Bruçot de Sitges com a propietària, “i Joan Benet de Salbà i Navés, com a usufructuari van establir els banys vells, la casa contigua del carrer Banys Vells, l’hort i la sínia de Francesc Benet Codina, a cens de 18 lliures anuals. És possible que en aquest moment li establissin també la “segona” casa del carrer Montcada, si és que no era ja dels Coddina”[5].

“Segons el cronista Jeroni Pujades, els banys vells van desaparèixer al segle XVI, però el 1568 encara se’n parlava. Potser ja no tenien la utilitat pública que havien tingut”[6].

 

[1] Garcia Espuche , A.; 2020, pàg. 463

[2] Garcia Espuche , A.; 2020, pàg. 484

[3] Garcia Espuche , A.; 2020, pàg. 484

[4] Garcia Espuche , A.; 2020, pàg. 470

[5] Garcia Espuche , A.; 2020, pàg. 471

[6] Garcia Espuche , A.; 2020, pàg. 487



Bibliografia

Garcia Espuche , A.; 2020,“La gent del carrer Montcada. Una història de Barcelona (segles XIII a XVIII)”, Volum 2, Ajuntament de Barcelona

Nomenclàtor Barcelona: http://w10.bcn.cat/APPS/nomenclator/frcontent.jsp?idioma=0

Pi y Arimon, Andres Avelino, 1854, “Barcelona antigua y moderna. Descripción é Historia de esta ciudad desde su fundacion hasta nuestros días”, Imprenta y Librería Politécnica Tomas Gorchs, pàg. 218