A la primera meitat del segle XII trobem setze molins, agrupats en cinc casals, que formaven part de la infraestructura molinera de la Ciutat Comtal. “El casal[1] dels Molins del Mar, que estava format per tres molins propietat del bisbe de Barcelona”[2]. N’era el propietari, però, no podia augmentar el nombre de molins sense permís dels comtes-reis.
Estava situat al costat del mar i del torrent Profund o Merdençà.
[1] El casal era l'edifici on hi havia un o més molins, entesos coma màquines compostes de roda i mola. A la documentació trobem el terme <<molins» com a sinònim de casal (casal de molins del Clot o Molins del Clot), i pera designar el molí també s'utilitzava el terme «roda» o, menys sovint, «mola». Ortí Gost, P.; 1993, pàg. 245
[2] Orti Gost, P.; 2011, pàg. 21
Bibliografia
Ortí Gost, P.; 1993, “L'explotació d'una renda reial : Els molins del rec comtal de Barcelona fins al segle XIII”, Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval (Anuario de Estudios Medievales, Anejo 27), Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, pàg. 243-273
Orti Gost, P.; 2011, “El Rec Comtal de la Barcelona medieval”, dins “La revolució de l’aigua a Barcelona. De la ciutat preindustrial a la metròpoli moderna, 1867-1967”, Manuel Guàrdia (editor), MUHBA, Districte de Sant Andreu, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, pàg. 21-25