Casa de les Noces o dels Nocs de la confraria dels blanquers

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

La Casa de les Noces o dels Nocs[1], de la confraria dels blanquers, es trobava entre el carrer de la Fusina i el carrer d’Antic ses Arenes, després dit del sant Esperit. Els blanquers eren aquells menestrals que tenien l'ofici de fer les operacions preliminars per adobar les pells.

“Al marge de les adoberies pròpiament dites, aquesta zona de l'entorn del rec Comtal s'havia configurat al llarg dels segles com el nucli principal de les instal·lacions relacionades amb l'ofici de blanquer. La casa gremial estava situada prop del Portal Nou de la muralla, on existien també les anomenades basses de Sant Pere; l'església i el convent de Sant Agustí Vell era la seu de la confraria dels blanquers, i contenia la capella i el seu magnífic retaule gòtic, fet l'any 1453 pel retaulista Macià Bonafé i el pintor Jaume Huguet, actualment conservat al Museu d’Art de Catalunya; en el mateix entorn del rec hi havia instal·lat el magatzem dels productes tanis  utilitzats per adobar els cuiros, especialment el roldor, substància que arriba a donar nom a un dels carrers de la zona i, finalment, en el tram on el rec desembocava ja al mar, hi havia instal·lat l'escorxador municipal, que esdevingué el principal proveïdor de les primeres matèries utilitzades pels blanquers”[2].

L’edifici fou enderrocat arran de la construcció de la Ciutadella.

 

[1] Noc o nau eren els termes emprats per anomenar la bassa de blanqueria on es posaven les pells a adobar (Garcia Espuche, A.; 2015, pàg. 29)

[2] Torras i Ribé, J. M.; 1994, pàg. 17



Bibliografia

Garcia Espuche, A.; 2015, “L’aigua fa la ciutat... i la millora“, dins “La revolució de l’aigua a Barcelona. De la ciutat preindustrial a la metròpoli moderna, 1867-1967”, Manuel Guàrdia (editor), MUHBA, Districte de Sant Andreu, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, pàg. 26-33

Torras i Ribé, J. M.; 1994, “Els Oficis de blanquer i assaonador a Catalunya durant els segles moderns (conferència inaugural del curs 1992-93)”, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, pàg. 11-28 http://hdl.handle.net/2445/22688