Casa del Gremi dels Esteves o Confraria de sant Esteve dels Freners

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

Els esteves eren membres de la gran confraria de Sant Esteve dels freners de Barcelona, la qual, sota la direcció d’aquest ofici, reunia diferents gremis. La confraria era “d’esperit heterogeni i encabia oficis de per si modestos o que no tenien patronatge propi, fins que se n’independitzaven. Era integrat, originàriament, pels oficis relacionats amb les cavalcadures i entre ells, especialment, els que feien les motllures que s’aplicaven a la boca dels cavalls per tal de menar-los; d’aquestes motllures de ferro se’n deien frens i a l’escut gremial dels Esteves hi figurava una sella de muntar, i un fre. Per això el conjunt de la confraria era conegut, també, amb el nom de freners”[1]

La casa gremial, de planta baixa i tres pisos, era d’origen gòtic, però ha arribat molt reformada als nostres dies. “Conserva encara les volades d'origen gòtic sobre bigams de fusta i pilars octogonals de pedra, l’element més antic conserva juntament amb una finestreta lobulada a la façana a la baixada de santa Clara i una coronella -afegida en època moderna- a la banda de la Freneria. La resta de la construcció correspon a les transformacions de baixa qualitat efectuades, sobretot, al segle XVIII”[2].

Als baixos de l’edifici es trobarien els tallers o obradors. A les altres plantes es trobarien la sala de Juntes, l’arxiu, un arsenal, i un oratori o capella.

 

[1] Vila i Martin M.C.,  Puig Closa, A.; 2003, pàg. 15

[2] Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987, pàg. 191



Bibliografia

Ainaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P.; 1947, “Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, pàg. 313-316

Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona, pàg. 191

Vila i Martin M.C., Puig Closa, A.; 2003, “Gremis i làpides al claustre de la Catedral de Barcelona”, Escola de Monitors Culturals Voluntaris, Edició de l’Arxiu Diocesà de Barcelona