Els Ferrer formaven part de l’oligarquia barcelonina emergent en el segle XIV, documentats com “a mercaders amb negocis importants a la mediterrània occidental (Alexandria, Rodes, Beirut, ...)”[1].
Bernat Ferrer, ciutadà de Barcelona, tenia casa a la plaça de sant Nicolau o de Framenors, just davant del convent de sant Francesc, on rebé sepultura, igual que d’altres membres de la seva família. “Bernat Ferrer casat amb Beatriu, realitzarà una política matrimonial basada en el casament dels seus fills amb membres de les principals famílies de mercaders i ciutadans honrats barcelonins. També aconseguirà promocionar-los en càrrecs militars, eclesiàstics o com a funcionaris reials i escrivans”[2].
Fill seu fou l’abat de Montserrat Antoni Pere Ferrer; diplomàtic i guerrer, el càrrec de bibliotecari reial, i fou amic personal dels papes Nicolau V i Calixt III (Alfons de Borja); l’any 1461 assolí la presidència de la Generalitat de Catalunya.
Un altre fill fou Bartomeu Ferrer, casat amb Maria de Tàrrega, senyora de Bellvei. També era fill seu Antic Ferrer, que entre els anys en 1460 i 1463, fou diputat militar. El 1471 fou confinat a Marsella amb el seu germà l'abat Ferrer; després fou agutzil reial. Un fill seu, Galceran Ferrer i Gualbes, serà regent de la Batllia general de Catalunya.
Un darrer fill conegut fou, Pere Joan Ferrer, que “va esdevenir militar gràcies a la compra per part del seu pare de la castlania del castell de Burriac en una data no coneguda. Sabem que es va casar amb Maria Destorrent i Bertran, filla d’una poderosa família mercantil barcelonina i neta dels Bertran, senyors de Gelida”[3]. El seu fill fou Pere-Joan Ferrer i Des-Torrent (o Destorrent), qui a l’iniciar-se la Guerra Civil catalana, inicialment “va donar suport a la Generalitat sent nomenat General dels exèrcits i Governador del Rosselló i la Cerdanya amb l’objectiu de defensar-la de l’atac francès”[4]. A mitjan guerra, però, va canviar de bàndol, possiblement arran del “seu casament amb Elionor Sarriera[5], integrant-se des d’aquell moment en la nissaga gironina dels Sarriera en un moment en el qual la victòria de la guerra ja s’atribuïa al bàndol reialista. Aquest canvi de bàndol li va atorgar una sèrie de privilegis per part del rei: el 20 d’agost de 1471 es convertiria en Baró del Maresme[6], a banda de ser nomenat conseller reial i capità entre altres privilegis”[7].
Al fogatge de 1496, consta vivint a la casa de la plaça de Framenors mossèn Pere Ferrer[8][9].
[1] Graupera Graupera, J.; 2011, pàg. 51
[2] Graupera Graupera, J.; 2011, pàg. 51
[3] Graupera Graupera, J.; 2011, pàg. 51
[4] Graupera Graupera, J.; 2011, pàg. 51
[5] germana del batlle general de Catalunya Joan Sarriera i Coloma
[6] els castells de Burriac i de Vilassar foren cedits per la corona a Pere Joan Ferrer, cavaller, el 1472, es recuperaren el 1480, que passaren a la Corona
[7] Graupera Graupera, J.; 2011, pàg. 51
[8] Sales i Favà, Ll.; 2021
[9] Segons el Diccionari.cat d’Enciclopèdia Catalana, mossèn tant vol voler dir “Tractament que hom dóna actualment als sacerdots”, com “Tractament que hom donava als cavallers, als ciutadans o burgesos honrats i a altres membres de la mà major” http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0091793
Bibliografia
Albert i Corp, E.; 1980, “Pere Joan Ferrer, darrer senyor feudal de Mataró”, Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, Núm. 7, pàg. 14-18
Carreras i Candi, F.; 1892, “Pere Joan Ferrer, militar y senyor del maresme”, Imp. La Renaixensa
Chorén Tosar, J.; 2015, “Noves dades sobre l'origen i evolució del barri de la Mercè de Barcelona”, V Congrés d’Arqueologia medieval i moderna a Catalunya (Barcelona 22-25 de maig de 20149, Vol. 1 (Monogràfic: La ciutat), pàg. 219-232
Graupera Graupera, J.; 2011, “L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona”, Tesis Doctoral, Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història, Departament d’Història de l’Art http://hdl.handle.net/10803/80834
Mitjana de Las Doblas i Alegrín, E.; 1932, “Montserrat en el segle XV”, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLII, gener 1932, Núm. 440, pàg. 14-19
Sales i Favà, Ll.; 2021, “La ciutat de Barcelona segons el fogatjament de 1496”, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura ,MUHBA Documents Núm. 14