L’any 1401 s’unificaren hospitals de la ciutat en un de sol, l’Hospital de la santa Creu. Al mateix recinte, l’any 1409[1] el cartoixà Francesc de Valldemosa fundà, en l’aleshores anomenat carrer d’en Canyet, avui en dia carrer de les Egipcíaques, un altre centre de reclusió exclusivament per a dones sota l’advocació de santa Maria Egipcíaca: la Casa de les Egipcíaques[2].
“El mes de març de 1410, la Casa de les Egipciaques rebé la butlla del Papa Benet XIII confirmant que el monestir era un centre de recollida de dones públiques que es volien penedir del seu passat. Es concedia llicència per a celebrar missa i que a la Casa hi visqués un prevere qualificat perquè oís les confessions i administrés els sagraments a les dones públiques que hi vivien”[3]. Tot i la possible fundació pel cartoixà Valldemosa, el Consell de Cent era qui la dirigia.
A la Casa o Convent de les Egipcíaques “no estaven recloses només les treballadores sexuals, sinó també totes aquelles dones mal inclinades, és a dir que escapaven de normes de conducta acceptades i naturalitzades per la societat (dones que vivien soles, dones maltractades, òrfenes)”[4]. Entre els seus objectius hi havia el de casar les dones públiques[5].
“La Casa de les Egipcíaques no seguia cap regla monàstica, però funcionava com un monestir, ja que hi havia una encarregada anomenada majoral i també una prioressa anomenada la mare. Aquesta depenia directament del Consell de Cent i dels Consellers”[6].
La seva funció primigènia d’acollir prostitutes, quedarà relegada el 1567 a la de protecció, reforma i conversió d'adúlteres sentenciades pel tribunal civil. El Consell de Cent decidirà endur-se les prostitutes al convent de Nostra Senyora de la Victòria. “Aquestes Cases també van ser el recurs que moltes dones van trobar a la situació de desemparament i pobresa. L'única solució al seu abast per a la supervivència pel que la mateixa condició de marginalitat es constitueix alhora amb motiu de reclusió obligada. Enfront de les vocacions forçades induïdes pel patriarcalisme social i familiar freqüents en els convents femenins, a les cases de penedides i en les de recollides, el factor determinant és el pecat. Assistim amb això a una doble culpabilització: la moral i la criminal. L'horitzó obert per la possibilitat de reinserció social continuava sent fosc”[7].
L’any 1680 la Casa o Convent de les Egipcíaques es traslladà al carrer sant Pau: allà serà conegut com a Convent d'Agustines Penedides .
[1] Les Rúbriques de Bruniquer mencionen per primer cop una Casa d'Egipcíaques a Barcelona l'any 1409, amb motiu de la seva construcció
[2] “El nom d'aquesta presó disfressada de convent provenia de Maria Egipcíaca, la cèlebre pecadora d'Alexandria que es retira en el desert després d'haver exercit tota la vida la prostitució. Aquesta casa d'acolliment obria misericordiosament les portes a totes aquelles prostitutes que volien deixar la professió, les quals havien de passar un any d'expiació abans de reintegrar-se a la vida quotidiana de la ciutat. També les que no volien deixar la seva professió eren obligades a passar un temps dins dels murs de la casa. De fet, la pràctica de la prostitució estava prohibida per Setmana Santa, així que les prostitutes durant aquest temps quedaven confinades en convents, sota estreta vigilància”, Motterle, L.; 2016, pàg. 159. També era conegut amb els noms de Monestir de les Donzelles o Casa de Dones Penedides
[3] Benito Julià, R.: 2018, pàg. 244
[4] Motterle, L.; 2016, pàg. 159
[5] “Al llarg de tota l'edat mitjana tant l'Església com els poders laics van intentar controlar tot allò que per la seva pròpia naturalesa podia constituir un perill per a l'ordre establert. El món de la marginació i, per tant, de la prostitució, va ser una preocupació constant per a les elits poderoses”, Waiman, D.; 2009, pàg. 6-7
[6] Benito Julià, R.: 2018, pàg. 246
[7] Sáez García, M. Á.; 2018, pàg. 402
Bibliografia
Capdeferro J, Ribalta J.; 2015, “La casa de les Egipcíaques: presó o custòdia per a dones adúlteres?”, dins: “Dret, conflictes i justícia: Barcelona 1700”, Col·lecció La Ciutat del Born 1700, Barcelona: Ajuntament de Barcelona, pàg. 179-225
Benito Julià, R.: 2018, “La prostitució a la Barcelona Baixmedieval (segles XIV-XV)”, Tesis Doctoral, Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, Universitat de Barcelona, http://hdl.handle.net/2445/130844
Motterle, L.; 2016, “Cuerpos para la redención. Violencia de género, control y explotación en el convento de las Egipcíaques en Barcelona”, dins “Cuerpos y agencia en la arena social”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), Biblioteca de Dialectología y Tradiciones, Madrid, pàg. 151-167
Sáez García, M. Á.; 2018, “Las casas de arrepentidas y la clausura postridentina: la rebeldía femenina como forma de expresión disidente”, Revista de Historia Moderna, Núm. 36, Universidad de Alicante, Departamento de Historia Medieval, Historia Moderna y Ciencias y Técnicas Historiográficas, pàg. 377-409
Segura Soriano, I.; “Espais de confinament: Bordells i convents”, Lectora: revista de dones i textualitat, 1996, Núm. 2, pàg. 77-81 (publicat inicialment a Guia de Dones de Barcelona, Ajuntament de Barcelona 1995)
Waiman, D.; 2009, “La prostitución en la literatura medieval”, XII Jornadas Interescuelas/Departamentos de Historia, Departamento de Historia, Facultad de Humanidades y Centro Regional Universitario Bariloche, Universidad Nacional del Comahue, San Carlos de Bariloche, http://www.aacademica.org/000-008/1002