Maell del Mar

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

A la Barcelona del segle XIV per designar el lloc on s'escorxa la carn s'utilitzen els termes maell, carnisseria i escorxador, mentre que per designar el lloc on es talla i es ven la carn s'utilitzen només els mots maell i carnisseria. Al segle XV, però, el mot maell va caient en desús i queda el mot carnisseria per designar l’espai on es ven la carn, i escorxador per l’espai on es talla la carn.

La carn de moltó era la carn més venuda a Barcelona, però també es ven carn de porc, principalment a l’hivern, el bou, vedella i vaca a l’estiu, i el cabrit i el xai a la primavera. “Hi havia altres carns que només eren consumides pels grups socials de menor capacitat econòmica perquè eren considerades de baixa qualitat, com la carn d’ovella, cabra o boc.”[1]

A Barcelona a començaments del segle XIV hi havia quatre maells o carnisseries grans i dos maells més petits. En tots ells s'escorxava el bestiar, i una vegada escorxat es tallava i es venia la seva carn, si bé no tots escorxaven i venien el mateix tipus de carn. Així, a principis del segle XIV els maells es podien dividir, en maells de carns de primera, maells de carns de segona i el maell dels jueus[2].

“A part d’aquests maells, on els carnissers o maellers escorxaven i venien la carn, durant el primer quart del segle XIV van proliferar per la ciutat taules especialitzades on es venia certes parts dels animals o certs tipus de bèsties i on no s’escorxava”[3]. Es podia vendre des de ventres i budells de cabra, ovella i boc, com carn “d’animals morts fora de la ciutat, per malaltia, atacats per les feres, etc”[4].

El Maell del Mar estava situat al barri comercial i artesanal més dinàmic de la ciutat, en una illa  que limitava amb la plaça dels Canvis i amb el carrer de la Peixateria. “Tenia dues portes que donaven al carrer que passava enfront l’església de Santa Maria del Mar i estava format per 16 taules i una bassa. Dotze de les taules estaven distribuïdes al voltant de les parets del Maell, mentre que les quatre restants formaven una illa central. Hi havia també tres bancs fora al carrer, on es venien els menuts de moltó, quan la legislació ho permetia”[5].

 

[1] Banegas López R. A.; 2016, pàg. 124

[2] Banegas López, R. A., 2008, pàg. 187

[3] Banegas López, R. A., 2008, pàg. 189-190

[4] Banegas López, R. A., 2008, pàg. 189-190

[5] Banegas López, R. A., 2008, pàg. 188



Bibliografia

Banegas López, R. A., 2008 “L’aprovisionament de carn a la ciutat de Barcelona (Segles XIV i XV)”, Tesis Doctoral, Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, Universitat de Barcelona,  http://hdl.handle.net/10803/2070

Banegas López R. A.; 2016, “Abastar de carn la ciutat a finals de l’edat mitjana”, dins “Proveir Barcelona: el municipi i l’alimentació de la ciutat 1329-1930”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura

Orti Gost, P.; 2011, “El Rec Comtal de la Barcelona medieval”, dins “La revolució de l’aigua a Barcelona. De la ciutat preindustrial a la metròpoli moderna, 1867-1967”, MUHBA, Districte de Sant Andreu, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura

Renom Pulit, M.; 2016, “El patrimoni material del proveïment alimentari de Barcelona”, TECA: Tecnologia i Ciència dels Aliments, Vol. 16, pàg. 31-38