L’any 1499 la família Gualbes ven la casa a Pere de Cardona, fill bastard del comte de Cardona Joan Ramon Folc III de Cardona. Pere de Cardona, fou Bisbe d'Urgell, president de la Generalitat de Catalunya, arquebisbe de Tarragona i lloctinent de Catalunya. “El 1499 féu millores a la seva residència al carrer Ample, que esdevingué, juntament amb la residència estival de la Rambla —on allotjà personatges importants, com ara Adrià VI (1522) i Francesc I de França (1525)—, un dels palaus més luxosos de la ciutat i un dels seus centres culturals”[1]. A partir d’aleshores la casa serà coneguda com la Casa de l’arquebisbe de Tarragona. Fou residencia habitual del rei Carles I mentre era a Barcelona.
La casa s’amplià incorporant una casa contigua, propietat del vescomte de Rocaberti, situada al carrer de la Mercè. L’any 1530 mort Pere de Cardona, i la casa passa a mans del seu parent Joan de Cardona, fill il·legítim del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona, bisbe de Barcelona.
De l’any 1564 i 1569 “al casal del carrer Ample, que ja havia tornat a mudar de propietari i de nom; pertanyia ara a Ferran Folc de Cardona-Anglesola i de Requesens, almirall de Nàpols, duc de Somma, i la casa era coneguda amb el nom de Casa de l'Almirall”[2].
De nou la propietat canvia de mans; ara la casa era propietat de Joan Terés i Borrull, bisbe d’Elna i Tortosa, arquebisbe de Tarragona, que de 1602 a 1603 fou virrei de Catalunya; per aquest motiu la casa serà coneguda com a Palau del Virrei.
En aquesta sumptuosa casa hi pernoctaren don Joan d'Àustria, fill il·legítim de Carles I, els infants de Bohèmia, el rei Felip II, Felip III, etc.
“La propietat de la casa passà per llei d’herència a través d'una llarga genealogia dels ducs de Sessa, del tronc dels Cardona, fins a les acaballes del segle XVIII. El darrer representant de la família en el patrimoni de la casa, marquès d'Astorga, comte d'Altamira i duc de Sessa[3], volgué redimir el vell casal de la servitud d'uns llogaters que l'envilien, i transformar-lo en veritable palau a gust del temps”[4]. Serà l’edifici que avui coneixem com a palau Sessa- Larrard.
[2] Duran i Sanpere, A.; 1972, pàg. 436
[3] Francisco Fernández de Còrdoba i Cardona d'Aragó
[4] Duran i Sanpere, A.; 1972, pàg. 438
Bibliografia
Chamorro Esteban, A. 2013, “Ceremonial monárquico y rituales cívicos. Las visitas reales a Barcelona desde el siglo XV hasta el XVII”, Tesis Doctoral, Departament d’Història Moderna, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, 2013, http://hdl.handle.net/10803/130018
Duran i Sanpere, A.; 1972 “Barcelona i la seva història. Vol I: La formació d'una gran ciutat”, Curial Edicions Catalanes, Barcelona, pàg. 433-440
Torras Tilló, S.; 1997, “Els ducs de Cardona; art i poder (1575-1690). Una proposta d'estudi i d'aproximació a la historia, art i cultura a retorn de la casa ducal en època moderna” Tesi Doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona, Departament d’Història de l'Art, https://ddd.uab.cat/record/214259