Casa fàbrica Alabau
La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)
Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
Entre els anys 1763 i 1776 el ric veler Francesc Alabau funda una companyia d’indianes al carrer d’en Botella, on construirà, en mig de les hortes que en aquell segle encara ocupaven aquesta zona del Raval, una casa-fàbrica a partir de l’addició de tres parcel·les.
El 1769 compra dues cases al costat de la seva fàbrica per tal d’ampliar la instal·lació fabril. “Aquests tres edificis composaren una unitat funcional i tipològica de casa fàbrica aconseguida a partir de les diverses obres de reforma realitzades i reedificacions, fins a aconseguir una unitat compositiva del conjunt amb el tractament d’esgrafiats de la superfície de la seva façana”[3].
La primera reforma documentada és del 1771, posant balcons a l’edifici; el 1780 nova reforma tot afegint un pis; i al 1782 noves reformes que donarien la configuració definitiva de la casa-fàbrica, amb una decoració a la façana d’uns esgrafiats tardobarrocs amb temes camperols. Segons les estimacions la fàbrica tindria uns 36 operaris entre els anys 1763-1788.
Vers l’any 1856 trobem ocupant la fàbrica de pastes fines per a sopes de Maria Serra.
L’edifici existeix encara avui en dia, situat al carrer d’en Botella núm. 16 i 16 bis, amb un estat de conservació molt precari.
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 277
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona