Casa fàbrica Coll

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

L’any 1793 Joan Coll i Viladomiu funda la societat Joan Coll i Cia i instal·la la seva fàbrica al carrer més representatiu de la ciutat, la plaça de santa Anna, actual avinguda del Portal de l’Àngel, espai on s’alçaven des de molt antic els casals dels Blanes, dels So, dels senyors de l’Albi, dels Cruïlles, dels Soterra, dels Castellvell, dels Peralada i dels Ribelles. També es trobava allí un antic casal propietat del comte de santa Coloma.

Joan Coll no va construir cap edifici nou, sinó que llogà bona part de l’edificació, tot reformant l’antic casal per adequar-lo a fàbrica d’indianes. “Aquest edifici disposava d’un gran jardí amb arbres en la part posterior i estava format per cinc estades o habitatges de les quals, la del nivell principal, amb entrada per Montsió i Governador, serà destinada a fàbrica”[3].

L’any 1821 el comte de santa Coloma ven el casal a Felip d’Amat i de Cortada, qui l’any 1831 inicia la reforma de les façanes del casal, tant pel costat del carrer del Governador,  actual Duran i Bas, com de la plaça de santa Anna.

L’any 1850 un informe tècnic determina l’estat ruïnós de l’edifici i en recomana el seu enderrocament.

Abans del 1858 les edificacions havien estat enderrocades i substituïdes per habitatges.

 

[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259

[2] Artigues, J., Mas F., 2013

[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 237



Bibliografia

Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279

Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona

Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura

Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana Núm. 14, Ajuntament de Barcelona 

Hernandez-Cros J. E.; (direcció),”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona, 1987

Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona