Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
Joaquim Espalter i Rosàs, fill d’un comerciant amb interessos en la indústria naval i en el comerç colonial, fundarà l’any 1778 una fàbrica d’indianes, en uns edificis preexistents, situada entre els carrers de sant Pau i d’Espalter, tot iniciant una reforma d’aquests.
L’any 1781 “va incorporar també a la producció d’indianes la botiga, les cases familiars dels carrers de la Vidreria i de l’Esparteria”[3].
La fàbrica es convertí en la “ser la segona indústria més important en nombre d’operaris, 140 aproximadament, amb una estimació d’un 27% de criatures, just després de la d’Erasme de Gònima”[4].
L’any 1798 inicia la construcció d’una nova casa fàbrica en els mateixos terrenys del carrer de sant Pau.
“Durant la primera mecanització, a la fi del segle XVIII, a causa de la demanda d’habitatge es va iniciar també la pressió urbanitzadora en aquell sector de la ciutat. La família Sadurní, veïns dels Espalter, eren propietaris i hisendats que estaven interessats a impulsar l’obertura d’un nou carrer que portaria el seu nom, el futur carrer de Sadurní. Aquest interès corresponia amb una operació urbanística que possibilités la construcció de noves edificacions, responent a una demanda creixent de sòl urbanitzat i de nous habitatges. Aquesta operació d’obertura d’un nou carrer fins a connectar amb el carrer de Sant Pau afectava directament els terrenys de la fàbrica Espalter”[5].
L’any 1829 la fàbrica ja no consta en el Padró de fabricants.
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 285
[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 285
[5] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 286
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció),”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona, 1987
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona