Casa fàbrica French

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

Gregori French, comerciant irlandès establert a Barcelona funda una fàbrica d’indianes l’any 1745. A la seva mort, el 1750, el succeeix en el negoci el seu fill, amb el mateix nom.

Cap al 1763 la fàbrica French deixa d’existir. “Era un edifici arrenglerat amb el carreró anomenat de les Tàpies, un camí d’accés a les hortes que arribava fins a la Placeta de les Penedides, que va desaparèixer amb l’obertura dels carrers del Marquès de Barberà i Nou de la Rambla; només un tram obert restà entre el carrer de Sant Oleguer i la Muralla”[3].

L’obertura del carrer Nou de la Rambla, traçat sobre les hortes d’aquella zona del Raval va afectar la fàbrica French, la qual va ser objecte d’una reparcel·lació i posterior venda en lots de parcel·les. Aquestes foren venudes al fabricant d’indianes Josep Carafí qui l’any 1793 hi fundarà una fàbrica d’indianes.

La fàbrica French probablement “estava construïda a l’intern de les hortes, sense façana al carrer Trentaclaus, amb front a un carrer interior, el de les Tàpies, probablement de propietat privada en aquell moment, i per aquest motiu no devia ser objecte de llicència d’obres”[4].

Amb la urbanització del sector totes les edificacions de la fàbrica van desaparèixer.

 

 

[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259

[2] Artigues, J., Mas F., 2013

[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 257

[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 258



Bibliografia

Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279

Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona

Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura

Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana Núm. 14, Ajuntament de Barcelona 

Hernandez-Cros J. E.; (direcció),”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona, 1987

Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona