Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
Magí Marí va fundar entre els anys 1768 i 1770 una fàbrica d’indianes al carrer de les Moles. “Es tractava d’una petita unitat manufacturera que, durant els primers anys, funcionà com a taller menestral, sense arribar a disposar d’un sistema de fàbrica desenvolupat”[3].
El 1779 enderrocava les edificacions existents i les reedificava, amb una alçada de 4 plantes.
El 1780, la seva vídua, Rita Marí, i el seu fill, Magí Marí, van tornar a reedificar la casa del carrer de les Moles. El 1786 “Magí Marí fill, ara exercint ja com a fabricant d’indianes, feia enderrocar i reedificar una segona casa del carrer de les Moles, fins a una alçada de 5 plantes, que ocupava una parcel·la estreta de tipologia medieval, amb escala comunitària en el front de façana i uns usos aparentment residencials”[4].
El 1787 es van reedificar unes construccions medievals al carrer Comtal, edificant un edifici de cinc plantes, sobre el carrer d'Espolsa-sacs, un accés posterior als horts del convent de Montsió. “El desenvolupament de l’edifici cap a l’interior de la Volta d’Espolsasacs configurava una tipologia de casa fàbrica, malgrat que la fàbrica original continuà ubicada al carrer de les Moles”[5].
Aproximadament vers el 1850 l’edifici del carrer Comtal fou enderrocat, així com el del carrer de les Moles en data incerta.
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 171
[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 172
[5] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 172
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció),”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona, 1987
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona