Casa fàbrica Salgado-Güell i Ramis

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

Joan Salgado i Calsada, comerciant no matriculat, l’any 1781 comença a construir al carrer dels Còdols “d’una segona casa fàbrica de la companyia Pau Armet i Salgado, destinada a ser una de les primeres empreses de filatura del cotó del país”[3]. Aquesta fàbrica d’indianes, de nom sant Antoni de Pàdua i les ànimes del Purgatori, va ser la primera fàbrica del país equipada amb màquines de filar jenny.

L’any 1854 la fàbrica passa a mans del fabricant Joan Güell i Ferrer, economista, marxant d'esclaus i industrial català, qui en el mateix emplaçament s’instal·la la important companyia Güell, Ramis i Cia., propietària del Vapor Vell de Sants, per establir-hi la seva fàbrica de teixits.

L’any 1856, Joan Güell i Domènec Ramis, vicepresident de la Junta de Fàbriques, comencen la construcció de les quadres de la nova fàbrica, i realitzant una important reforma. “L’antiga fàbrica Salgado consistia inicialment en un terreny de gran dimensió amb accés independent des del número 22, una casa fàbrica al número 16, ocupada per l’oficina de Güell i Ramis, les cases números 18 i 20 del mateix carrer, probablement destinades a habitatges, i un gran espai interior on devien estar les “quadres” de treball corresponents a la porta del número 22. Güell i Ramis enderrocaren els antics edificis de Salgado del número 16 i projectaren la construcció de dues modernes “quadres”[4].

L’any 1860 s’inicien les obres de la construcció de la casa que donava al carrer dels Còdols.

Tant aquesta fàbrica, situada al carrer dels Còdols número 16, com la fàbrica de teixits de llana, fil i cotó del número 23 del mateix carrer, Domènec Ramis figurava com a titular, malgrat que la propietat era dels Güell.

A la dècada de 1870 els locals van ser ocupats per la fàbrica de teixits de José Asacacíbar y Cía., essent, però, propietat encara dels Güell.

Bona part de la fàbrica Güell-Ramis fou enderrocada per la construcció d’una escola. Es conservà, però la part corresponent a la finca número 16 del carrer dels Còdols.

 

[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259

[2] Artigues, J., Mas F., 2013

[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 194

[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 196



Bibliografia

Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279

Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona

Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura

Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana Núm. 14, Ajuntament de Barcelona 

Hernandez-Cros J. E.; (direcció),”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona, 1987

Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona