Casa fàbrica Subirà-Carreras

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

L’any 1712 Anton Subirà va comprar dues parcel·les del carrer de sant Pere Més Alt; l’any 1762 n’afegirà una tercera, i reedificarà el casal existent. Aquest casal del segle XVIII ”amb tres grans portalades amb arcs rebaixats i una portella, i quatre plantes d’alçada amb una amplada de parcel·la aproximadament de 20 metres, 103 pams catalans. La portalada central està molt ornamentada i dotada de grans guarda-rodes amb signes de trànsit de carruatges, la qual devia donar a un gran espai de parcel·la. Aquest espai devia ser antigament accessible a través de les restes d’un passatge, el carreró de l’Hort d’en Favà, que ara no és més que una androna[3] de 2,50 metres, situada al límit amb el número 15 del mateix carrer”[4]. Es creu que aquesta edificació va ser utilitzada com a botiga i probablement com a fàbrica d’indianes, fundada l’any 1789.

No es tenen dades d’activitat industrial durant molt de temps, però se sap que a mitjans de segle XIX el casal fou venut al filador de Cotó Ramon Obiols, qui l’any 1844 uniformitza les façanes, remunta un pis, obre més finestres buscant més llum natural, substitueix la coberta inclinada per una coberta plana conduint les aigües cap a l’interior, i instal·la una màquina de vapor.

L’any 1853 la fàbrica és novament venuda, “Obiols als fabricants Lluís Arañó, Ramon Sala i Antoni Faura, però la fàbrica ja estava ocupada per dos llogaters: l’empresa tèxtil Carreras y Plandolit –que ocupava els baixos, part del primer pis i les quatre quadres de la fàbrica– i els germans Junoy –que tenien l’altra part del primer pis, tot el segon i l’obrador de la tercera planta”[5].

La  quadra interior va ser enderrocada en data posterior a 1858, i substituïda per noves edificacions. “El 1926, s’havia segregat la part posterior de la finca on hi havia hagut les quadres i les calderes de vapor que passà a mans de la Instrucción Popular, el Col·legi de la Salle Comtal”[6].

 

[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259

[2] Artigues, J., Mas F., 2013

[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 234

[5] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 235

[6] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 235



Bibliografia

Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279

Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona

Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura

Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana Núm. 14, Ajuntament de Barcelona 

Hernandez-Cros J. E.; (direcció),”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona, 1987

Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona