Casa fàbrica Tresserras

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

Joan Tresserras (o Tresserra o Tresserres), comerciant, l’any 1795 va fundar una companyia per a la fabricació d’indianes l’any 1795, Joan Tresserras i Cia., en uns terrenys situats a la cruïlla dels carrers d’Obradors amb Nou de sant Francesc.

En aquests terrenys existirien unes cases, amb set portals, cinc al carrer de sant Francesc, avui en dia Nou de sant Francesc, i dues al carrer abans anomenat de Na Sagra, més tard de la Mare de Déu, d’Obradors, i aquest darrer perdia part del seu recorregut amb l’obertura d’un nou carrer que uniria el carrer dels Còdols i el de Nou de sant Francesc, i que rep el nom  de carrer d’en Rull, arran de l’existència de la fàbrica amb el mateix nom.

Es tenen poques dades de la fàbrica, però va poder superar la crisi ocasionada per Guerra del Francès, comerciant amb els dos bàndols.

L’any 1815 es reedifica la part del carrer d’Obradors. Aquella primitiva fàbrica, “consistia en una “quadra” de grans dimensions, 240 pams de longitud (46,65 metres), 60 pams d’alçada (11,66 metres), amb doble tramada tres plantes d’alçada, un edifici simple, funcional i utilitari, sense concessions a l’acadèmia, probablement aixecat a partir de construccions preexistents”[3]. La fàbrica es reforma l’any 1820, i el 1826 s’amplia i es reforma. El 1833 trobem noves reformes, així com l’any 1840 per reedificar les cases existents, combinant l’ús d’habitatge amb l’industrial  .

Aquesta fàbrica tindria la casa amb front al carrer Nou de sant Francesc, i la quadra plantes arrenglerades amb el carrer d’Obradors, actual carrer d’en Rull. “L’obertura l’any 1853 del nou carrer Rull, a causa de l’enderrocament de la fàbrica Rull, entre el carrer de Còdols i el d’Obradors, transformà totalment la fesomia urbana de la zona, alhora que es plantejà tot un procés de reparcel·lacions i en conseqüència de substitucions i canvis de numeracions”[4].

 

 

[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259

[2] Artigues, J., Mas F., 2013

[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 241

[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 243



Bibliografia

Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279

Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona

Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura

Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana Núm. 14, Ajuntament de Barcelona 

Hernandez-Cros J. E.; (direcció),”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona, 1987

Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona