Hospital de Pelegrins de santa Marta – Església santa Marta

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

A causa de la construcció de la Ciutadella les restes de l’antic hospital d’en Pere Desvilar, o Hospital de l’Almoina de la Ciutat, i que posseïa un oratori dedicat a sant Pere i santa Marta,  van ser enderrocades.

Aquell antic hospital havia passat a formar part dels diferents hospitals de la ciutat l’any 1401. Malgrat això, tres segles més tard el Consell de Cent decideix assumir el cost de la construcció del nou hospital, i aquest va passar a ser de titularitat pública. Els terrenys on s’ubicà el nou hospital, situats a la Riera de sant Joan,  eren propietat de la família Sentmenat, la residència dels quals es trobava annexa a la futura edificació. A condició de vendre els terrenys, els Sentmenat van posar com a condició la construcció una tribuna a la futura església que els permetés seguir la celebració dels actes religiosos des de casa.

La construcció de l’Hospital dels Pelegrins va iniciar-se l’any 1735 amb la col·locació de la primera pedra de l’església de santa Marta. Segons Carreras Candi[1] la seva construcció va suposar que es malmetés la font gòtica del carrer d’en Avellà, construïda l’any 1432.

L’església resultant era de petites dimensions i d’una sola nau amb un absis semicircular. Va ser una de les primeres esglésies barroques construïdes a Barcelona. L’hospital va funcionar de forma autònoma fins al 1841, en què va passar a dependre altre cop de l’hospital de sant Pau i la santa Creu.

Amb motiu de la construcció de la Via Laietana l’església fou enderrocada, però es va salvar la seva façana que va ser reconstruïda al nou Hospital de sant Pau.

Bibliografia