Palau del marquès de Benavent

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

L’any 1764 Felip-Mariano de Riquer i de Sabater, Sanz de Latrás i d’Agullana, quart marquès de Benavent, títol nobiliari concedit l’any 1703 per Felip V a Martí de Sabater i d'Agullana, senyor de Benavent de Segrià, va comprar “una peça de terreny urbà, de 1.013 metres quadrats, consistent en unes cases i un hort amb joc de la pilota, situada a la cantonada que, a la banda de mar, fan els carrers dels Escudellers i Nou de sant Francesc”[1].

L’any 1766 comencen les obres, enderrocant l’obra precedent i reedificant de nou. L’arquitecte de la nova casa fou Joan Garrido, autor de la casa dels Velers o Col·legi de l’Art Major de la Seda de Barcelona a la riera de sant Joan.

La casa resultant tenia tres plantes, ”planta baixa, primer pis amb terrassa, dita “jardí”, segon pis i golfes amb una torre”[2]. A l’entrada de la casa figurava l’escut d’armes del llinatge. “La planta baixa tenia 952 m² edificats, dels quals 646 m², partint del carrer dels Escudellers, eren ocupats per l’entrada, cavallerissa, cotxeries, carbonera, safareig, pou i botigues destinades a ésser llogades. La resta de la planta baixa la constituïen tres espaiosos magatzems que, pel carrer Nou, queien sota terrassa”[3].  

Al primer pis trobàvem una terrassa de 306 m², que donava al carrer Nou de sant Francesc, “els salons, els estrados, el menjador, la capella i les grans cambres amb alcova. Al segon pis,  de 646 m², hi havia altres alcoves”[4].

Avui en dia encara es conserva, encara que modificat. Es va edificar un nou pis per la banda del carrer dels Escudellers i la terrassa ha estat coberta.

 

[1] Riquer Morera, M. de, 1998, pàg. 579-580

[2] Riquer Morera, M. de, 1998, pàg. 639

[3] Riquer Morera, M. de, 1998, pàg. 639

[4] Riquer Morera, M. de, 1998, pàg. 639



Bibliografia

Riquer Morera, M. de, 1998, “Quinze generacions d'una família catalana”, Quaderns Crema, Barcelona