L’any 1292 es creà el Gremi de Mesuradors de les places reials de Barcelona. “Al principi el control d'exactitud en els pesos i mesures de les mercaderies, no va obeir pròpiament al desig d'evitar el frau o l'engany en les transaccions comercials, i per tant un perjudici injust al venedor o al comprador, sinó simplement a l'afany de garantir l'exacte pagament els impostos que el monarca percebia en aquestes transaccions, els quals s'avaluaven a proporció del volum dels gèneres sobre els quals s'operava”[1].
A la ciutat de Barcelona, des de l’any 1339 s’implantà la figura d’un oficial, el mostassà, encarregat del “reconeixement, registre i conformitat dels pesos, mides i mesures, per tal d'aconseguir d'imposar l'ús correcte dels patrons”[2]. Podria dir-se que era un oficial del rei dintre l'administració municipal. Les seves competències, “estaven regulades pel privilegi reial de la creació del càrrec. L'oficial estava obligat a: a) guardar els originals de les mesures i pesos; b) informar públicament, en iniciar el seu mandat, de l'obligació de presentar els instruments i aparells que servissin per pesar o mesurar, perquè es pogués comprovar que eren els reglamentaris i complien les condicions establertes; c) reconèixer i jutjar com a vertaders o falsos els instruments de mesura; d) castigar o perdonar els infractors; e) al final del seu mandat donar la guàrdia i custòdia dels patrons oficials al seu successor”[3].
El mostassà comptava amb una petita plantilla de col·laboradors: d’una banda trobàvem l’afinador, i de l’altre, els pesadors. El primer tenia com a missió, “en primer lloc, estimar el calibre dels instruments de mesura i ajustar-los o fer-los ajustar per obtenir indicacions precises; en segon lloc marcar-los amb un punxó que tenia el distintiu oficial”[4]. En relació amb els pesadors, aquests “eren els funcionaris que verificaven el pes, és a dir comprovaven oficialment el pesatge de les mercaderies. El procediment consistia a comprovar l'utillatge, l'inspeccionat les balances, i contrastaven la legalitat dels pesos i les mesures”[5].
La seu de la comunitat de mesuradors i pesadors es trobava en l’anomenat Pont de Campderà, on funcionava el pes de la farina, situat on avui es troba la plaça de situat prop d'on es troba avui la plaça de sant Agustí Vell.
Al segle XVIII, al costat de la Duana existia “un edifici denominat Pes del Rei en el qual es custodiaven els pesos i mesures oficials que utilitzaven els pesadors i mesuradors per a la seva missió”[6].
[1] Capmany i Farrés, A., 1935, pàg. 314
[2] Bajet Royo, M.; 1998, pàg. 32
[3] Bajet Royo, M.; 1998, pàg. 32
[4] Bajet Royo, M.; 1998, pàg. 89
[5] Bajet Royo, M.; 1998, pàg. 88
[6] Capmany i Farrés, A., 1935, pàg. 316
Bibliografia
Bajet Royo, M.; 1998, “Aspectes del comerç a Catalunya en el segle XVI segons els llibres dels mostassas”, Tesis Doctoral, Universitat de Lleida. Departament de Dret Públic, http://hdl.handle.net/10803/8131
Capmany i Farrés, A., 1935, “Lo que queda de los antiguos Gremios de Barcelona: Pesadores y Medidores”, Barcelona atracción: revista mensual ilustrada de informaciones a los turistas, Sociedad de Atracción de Forasteros, Núm. 292, Octubre 1935, pàg. 314-318