Casa fàbrica Busqueta

¡Abajo las Murallas! ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

L’hisendat i comerciant Jaume Busqueta i Guitart va establir-se al barri del Raval, on fundà dues fàbriques situades als carrers dels Tallers i al carrer d’en Robador.

La fàbrica del carrer d’en Robador fou reformada l’any 1833. La fàbrica “segurament estaria destinada als teixits manuals o moguts per “vogis” de cavalleries, com ho demostra el fet que no va arribar mai a ser una fàbrica tèxtil vaporitzada. Aquesta important fàbrica situada als números 24 i 26 del carrer de Robador no ha estat mai documentada a les estadístiques ni als padrons de fàbriques posteriors. Estava formada per un cos de casa donant front del carrer, producte de l’addició de dues parcel·les medievals, i una gran “quadra” de quatre plantes d’alçada, construïda molt probablement a principis del segle XIX. No disposem de dades d’Obreria sobre la seva construcció, que creiem a principis de la dècada dels anys vint del mateix segle, ni tampoc de la seva autoria, donat que l’edifici estava emplaçat a l’interior de la parcel·la”[3].

L’any 1856 la fàbrica és venuda a l’impressor Pau Riera i Soler.

No se’n tenen més notícies, però durant molts anys l’edifici restà abandonat. L’any 1991 fou enderrocat amb motiu de la reforma urbanística del Raval.

 

 

[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259

[2] Artigues, J., Mas F., 2013

[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 394



Bibliografia

Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279

Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona

Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura

Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana, Núm. 14, Ajuntament de Barcelona 

Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona

Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona