Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
Antoni Martí Cabanellas i Casanovas, fabricant de sabons de Mataró, s’estableix al carrer de Trenta Claus, avui en dia carrer de l'Arc del Teatre, per construir “una fàbrica de sabó moderna, equipada amb màquina de vapor. Els terrenys escollits van ser unes instal·lacions de la primitiva fàbrica de sabó que la companyia Sansitó, Aralit (?), Manning i Cia ”[3].
La fàbrica, amb sortida al carrer del Cid, “estava formada per una “quadra” de reduïdes dimensions, un taller suposadament a cel obert i una horta a la banda del carrer del Cid”[4].
“Les indústries de fabricació del sabó havien estat objecte de conflictes des de 1782, mitjançant successives prohibicions d’establir-se dins de la ciutat. La fàbrica de sabó d’Antoni Cabanellas havia de durar poc temps, donat que el mateix Edicte d’obreria del 10 d’abril de 1846 prohibia la instal·lació d’aquestes fàbriques, i li van concedir el termini d’un any per desplaçar-se fora de la ciutat”[5]. L’any 1847, però continuava l’activitat de la fàbrica.
L’any 1857 la propietat passa a mans del seu hereu, però ara hi trobem una fàbrica de bugies.
L’edifici existí fins a l’any 1963, quan fou enderrocat per construir el Mercat Municipal del Carme.
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 571
[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 571-572
[5] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 572
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana, Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona