Casa fàbrica Domènech

¡Abajo las Murallas! ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

El fabricant de teixits Josep Domènech i Coll tenia una fàbrica de teixits al carrer del Carme. L’any 1840 inicia la construcció d’una fàbrica de teixits de nova planta al carrer de l’Aurora. Aquesta s’aixecava en “una parcel·la de 17 metres d’amplada, formada per la casa amb façana al carrer i les quadres a la part posterior al voltant d’un pati. La façana tenia cinc plantes d’alçada i finestres amb arc de mig punt”[3].

A partir de l’any 1856 la  societat José Domenech y Compañía deixa d’existir, i en aquell espai fabril trobem “el fabricant de teixits Josep Comas, el fabricant de cardes Pau Llauradó i la firma d’aprestos Elías y Cía. Finalment l’activitat tèxtil fou substituïda totalment i s’instal·là, els anys 1878-79, el taller de serralleria de Francisco Caballeira”[4].

“L’edifici, avui encara existent, amb una tipologia comuna de casa fàbrica i una parcel·la de 17 metres d’amplada, està compost per un cos de casa en el front del carrer Aurora i la fàbrica amb les “quadres” situades a la part posterior, de 6 metres d’amplada, organitzades al voltant d’un pati de treball. Al fons de la parcel·la hi ha una altra “quadra”, probablement posterior, amb una doble tramada de 12 metres i línia de pilars central d’obra de fàbrica i bigues de fusta. La façana, molt austera, presenta el típic emmarcat de finestres i balcons, amb cinc plantes d’alçada i obertures amb coronament d’arc de mig punt”[5].

 

 

[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259

[2] Artigues, J., Mas F., 2013

[3] Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013, pàg. 13

[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 536

[5] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 537



Bibliografia

Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279

Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona

Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura

Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana, Núm. 14, Ajuntament de Barcelona 

Hernandez-Cros J. E.; (direcció),1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona

Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona