Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
La família Llenas, “família vinculada al gremi de tintorers de Barcelona que van fer el pas de la menestralia al sistema de fàbrica, per via del comerç colonial”[3], va demanar l’any 1827 llicència per construir un edifici de tipologia industrial al carrer de Sadurní. L’edifici era “de format petit, molt modest de pretensions i constava només de dues simples plantes que en el futur s’aniran ampliant; era en definitiva una “unitat mínima de producció” o fàbrica de fase del tèxtil”[4].
La fàbrica estava situada en una parcel·la que comunicava els carrers de Sadurní i d’en Robador, “en una illa de cases on es concentraven diverses indústries com la fàbrica Busqueta i d’altres implantades a partir dels anys vint del segle XIX”[5].
L’any 1830 es demana una remunta de tres plantes més. L’edifici “tenia una parcel·la de 20 metres d’amplada, i estava format per una casa d’11 metres de façana i cinc plantes d’alçada i uns baixos a la resta de la parcel·la, organitzats al voltant d’un pati, on s’hi pretenia col·locar la màquina de vapor i les calderes”[6].
A partir de l’any 1850 l’espai del carrer de Sadurní va ser ocupat per Pere Casas i Llobet, fabricant de teixits de colors, mentre que la “fàbrica de tints del carrer Robador perdurà més enllà de 1856, sota la raó social de Francisco Llenas y Codina”[7].
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 403
[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 403
[5] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 404
[6] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 403
[7] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 404
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana, Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona