Casa fàbrica Ribas

¡Abajo las Murallas! ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

L’any 1826 constava que Josep Ribas i Solà era propietari d’una fàbrica de teixits de seda al carrer de sant Pere Més Baix, una fàbrica de petit format amb telers manuals. “Era, sens dubte, una activitat preindustrial i manufacturera, que perdurarà, com a mínim fins al 1862, on encara estava enregistrat Josep Ribas amb 10 telers de seda. Aquesta activitat de Josep Ribas no va tenir més continuïtat, i el 1872 figurava a la mateixa adreça, la fàbrica de teixits de la companyia D.A. Soler y Jordi”[3].

L’edifici fou reedificat de nou durant la dècada de 1850. “Estava composta per una parcel·la irregular i petita, totalment construïda sense pati de treball, però amb una façana de 14 metres que podia permetre la composició de fins a cinc eixos verticals de distribució de les obertures”[4].

Avui en dia encara existeix com a edifici d’habitatges.

Bibliografia