Casa fàbrica Sala

¡Abajo las Murallas! ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

Agustí Sala, especialitzat en els tints procedents dels “molins de Campeche”, va obrir l’any 1846 al carrer de sant Pau “un establiment que consistia en un molí de la fusta procedent de l’arbre de Campeche, matèria utilitzada comunament en la indústria tèxtil com a tint natural per a mantes i teixits en general. El “Palo de Campeche” s’extreia de les zones humides de la península del Yucatán, a Mèxic, i que s’importava a la metròpoli en quantitats considerables”[3].

Era un edifici amb quatre plantes, als baixos del qual es trobava la fàbrica, amb la màquina de vapor ubicada al pati de parcel·la.

A la dècada de 1860 la fàbrica es traslladà al barri de sant Antoni.

Bibliografia