El suís Louis Perrenod va establir-se a Barcelona per obrir una foneria i un taller de maquinària. Instal·là els seus tallers en dues ubicacions diferents dins el barri del Raval: una altra a la Rambla, a l’antic espai ocupat pel col·legi pares franciscans observants, el Col·legi de sant Bonaventura, i una altra al carrer de l’Om, a l’antiga fàbrica d’indianes Mir.
En relació amb aquest últim espai, Louís Perrenod fundà l’any 1832 “una de les primeres instal·lacions que tenia com a objectiu cobrir una demanda creixent de reparació de màquines de filar, teixir i pintar, però també de nova introducció o construcció de màquines a partir de l’obtenció de privilegis reials”[1], aprofitant i reutilitzant les antigues instal·lacions de la fàbrica d’indianes Mir. “L’edifici principal tenia 38 metres de façana i cinc plantes d’alçada, format per una composició simètrica a partir d’un únic gran portal central, i una seriació de 43 obertures indiferenciades sobre un pautat de feixes horitzontals”[2].
L’any 1834 Louis Perrenod s’establí a la Rambla on instal·là el taller de maquinària. Arran d’una situació amb importants deutes per part de la seva empresa, Louis Perrenod va acabar venent la fàbrica l’any 1839. “La fàbrica de Perrenod de la Rambla va ser objecte d’atenció per part d’un grup de creditors, comerciants i fabricants tèxtils, els quals optaren a la compra dels tallers i materials”[3]. Els nous propietaris eren els propietaris de fàbriques Nicolau Tous i Soler, Manel Lerena, Marià Serra, Joan Maria Maspand, i Jaume Ricart i Guitart; aquests arran de la seva activitat fabril estaven molt interessats a tenir uns tallers de maquinària que poguessin reparar les màquines de les seves fàbriques. L’any 1840, el soci Manel de Lerena va decidir constituir una societat anònima per accions, l’anomenada Compañía Barcelonesa de fundición, construcción de máquinas y fabricación, més coneguda popularment com La Barcelonesa.
En relació ambla fàbrica del carrer de l’Om, aquesta no surt als inventaris notarials, la qual cosa fa pensar en un lloguer d’aquestes instal·lacions. “Les instal·lacions del carrer de l’Om quedaren al marge de totes les transaccions i moviments d’empreses i societats. Després de la venda de la foneria de la Rambla, és bastant probable que Perrenod continués exercint de subministrador de màquines des del mateix carrer de l’Om”[4].
L’any 1850 es reformen i es realitzen millores en els edificis de la foneria del carrer de l’Om. També aquest mateix any es constitueix la companyia La Barcelonesa de Bronces y otros Metales, destinada a cobrir la demanda de fosa d’aquests metalls, especialitzada “s’especialitzà en la fosa del bronze i zinc, per fer components per a vaixells, làmpades, canelobres, aparells de gas etc.”[5]
L’ajuntament de la ciutat tenia la voluntat de desplaçar les foneries fora de la ciutat pels seus efectes altament contaminants. Per aquest motiu els directius de companyia La Barcelonesa de Bronces y otros Metales compraren uns terrenys a la Vila de Gràcia per construir-hi uns nous tallers.
En aquesta mateixa edificació, tenia la fàbrica el reconegut bronzer i argenter Francesc de Paula Isaura, que tenia la botiga al carrer Jaume I.
La fàbrica del carrer de l’Om tancà l’any 1860. “Es conserva encara el cos principal de la fàbrica aixecada per Mir el 1788, reformada el 1850 i reutilitzada després per habitatges, i la gran entrada de pedra amb guarda-rodes i un arc rebaixat que té a la clau de la volta un escut nobiliari corresponent a la corona espanyola.
[1] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 441
[2] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 440
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 476
[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 442
[5] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 442
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana, Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona
Maestre Abad, V.; 1995, “Francisco de Paula Isaura (1824-1885), broncista y platero”, Locus Amoenus, Núm. 1, pàg. 209-225
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona