L’any 1399 els consellers de la ciutat signaren un contracte amb l’escultor Pere Ça Anglada, autor, entre d’altres, de l’arcàngel sant Rafael situat a la façana gòtica de l'Ajuntament de Barcelona o del cadirat del cor de la catedral de Barcelona, per un àngel de llautó, que presidiria la font anomenada font de la mar, i posteriorment font de l’Àngel, situada a prop del carrer d'en Morey, posteriorment dit de la Fusteria, és a dir a la plaça del Vi, posterior plaça dels Encants[1].
La font estava decorada amb tres escuts reials i dos escuts de la ciutat. També tindria gàrgoles; l’àngel aniria vestit amb camis, túnica, a la mà esquerra tenia una creu de coure i a la dreta un estendard[2].
[1] “La del 1399. feta en «la ribera de la mar, prop lo cantó den Morey" «deuant l'alberch d'En Goday", a les «voltes dels fusters y boters» (aprés plaça de Sant Sebastià y d'Antoni López), era coneguda per font del àngel, per rematar ab una bella imatge d'àngel daurada, obra del reputat escultor barceloní Pere Ça Anglada”, Carreras i Candi, F.; 1912, pàg. 393
[2] La font del Angel o de la mar no es coneguda per lo contacte de sa construcció: Dessota los merlets, quatre gàrgoles ab figures gitaven “laygua de la pluja”, que queya en la espiga. Tenia “IIII senyals, II reyals e II de la Ciutat”. Fongué la imatge del Angel En Pere d’Olivella, “mestre de senya” (fundador de campanes), la qual “será de lautó, haurá dalt de V palms en V palms e mig”, “vestit de camís, ab ales, e que en la má squerra tanga una creu de coure e ab la ma dreta senyerá”, “tot daurat dor mat e a la car e les mans de incarnació”, Carreras i Candi, F.; 1912, pàg. 393
Bibliografia
Carreras i Candi, F.; 1912 “Geografia General de Catalunya. Ciutat de Barcelona”, Establiment editorial de Albert Martín, Barcelona, pàg. 393
Puiggarí, J.; 1874, “Novas Desconegudas sobre dos joyells del art catalá en lo XIVe segle”, La Renaxensa, Any IV, Núm. 9, Barcelona 31 de Mars de 1874, pàg. 110-111