Casa Requesens

La Barcelona dels Burgs ( tornar al mapa)

És un dels grans casalicis romànics de Barcelona, conegut també com Casa de la comtessa de Palamós.

Fou construït, entre la segona meitat del segle XII i principis del segle XIII, aprofitant l’estructura de la muralla romana: està “constituït, fonamentalment, per una sola sala sostinguda per una gran arcada tirada entre dues torres i situada a nivell del pas de ronda”(1). Al segle XV fou refet i ampliat, per tal de servir com a residència  al  governador general de Catalunya, Galceran de Requesens. De la construcció del segle XII només es conserven, a la planta baixa del pati,  una finestra coronella però, la major part de l’edifici correspon a la reforma del segle XV. L’edifici  “es desenvolupa al voltant d'un gran pati amb escala descoberta que mena a la planta noble a la qual s'accedeix a través d'una galeria d'arcs ogivals; a la planta baixa dominen els grans arcs de mig punt”(2). Al segle XVIII va reformar-se de nou, on s’incorporà els balcons i es configurà   l'aspecte de les dependències interiors.

Amb el segles, l’edifici havia patit modificacions, i havia estat subdividit en diferents habitatges de lloguer, que amagaven l’estructura original  sota envans i falsos sostres. Aquest és l’estat en que es trobava l’any 1917 quan la Real Acadèmia de Bones Lletres va quedar-se amb l’edifici a canvi de restaurar-lo. Les obres de la primera intervenció duraren fins al 1924.

L'obra consistí en la reconstrucció del pati interior, però nom pas la façana de les muralles; d’aquella intervenció en quedaren com elements afegits de nou tota la rematada de merlets i emmerletats, així com l’arc situat sota l’escala i en el replà; també és nova una finestra lobulada situada a l’escala.

El 1945 comença una segona intervenció, tot emprenent la restauració de la façana que dóna al carrer del Sots tinent Navarro, seguint com a model de restauració el que l’arquitecte “Puig i Cadafalch havia definit com a «casa catalana», la qual presentava una torre en un angle, una galeria superior i les seves obertures estaven tancades per finestres coronelles”(3). Seguint aquest model es va reconstruir la façana tal i com creien que havia estat en el passat: per aquest motiu es treballà en el la part del pati que no s’havia tocat en al primera intervenció i en la torre. A aquesta última s’hi va reconstruir la rematada superior, i s’hi va afegir una nova finestra coronella, que acompanyava a les altres quatre originals. “En la façana cap al pati interior va reconstruir la galeria superior i va afegir una nova finestra coronella, mentre que en l'altre costat del pati va col·locar quatre noves finestres i va aixecar el mur amb carreus nous, però tallats de la mateixa manera que els antics” (4).

Entre els anys 1964 i 1972 l’edifici sofrir una tercera restauració, aquest cop a l’interior del edifici ja que presentava humitats.

És la seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres.

 


  1. Riu-Barrera, E. 2012, p.132
  2. Cercador Patrimoni Arquitectònic (Ajuntament Barcelona)
  3. Cócola Gant, A., 2010, p.396. Traducció del castellà F. Font
  4. Cócola Gant, A., 2010, p.396. Traducció del castellà F. Font


 


Bibliografia

Cercador Patrimoni Arquitectònic (Ajuntament Barcelona): http://w10.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=145&id.districte=01

Cócola Gant, A., 2010, “De ruina a monumento histórico. Reconstrucciones del Palau Requesens durante el siglo XX”, Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 2010: Vol.: 52, p. 375-406

Cócola Gant, A., 2010, “El Barrio Gótico de Barcelona. Planificación del pasado e imagen de marca”, tesis doctoral, Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, http://hdl.handle.net/10803/2027

Riu-Barrera, E., 2012, “Barcelona entre els segles V i XII, de la desurbanització a la formació d’una capital”, dins Barcelona Quaderns d'Història nº 18: Presència i lligams territorials de Barcelona. Vint segles de vida urbana, Arxiu Històric de la Ciutat, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, p.113-145

Altre bibliografia que es pot trobar a la biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona http://hdl.handle.net/2117/87208