Domus plaça de sant Iu

La Barcelona Romana ( tornar al mapa)

L’urbanisme de la ciutat dels primers temps ens és poc conegut, però els experts proposen una modulació de les insulae  (illes de cases) variable, i amb unes cases que van ser construïdes en terrenys verges –sense edificacions anteriors- , degut al fet que la ciutat es va construir ex novo, i no va caldre adaptar-les a edificis anteriors ni a conceptes urbanístics provinents d’èpoques anteriors.  

Malauradament no tenim una visió generalitzada de les domus de l’època dons només s’han pogut estudiar set casos, i les estructures excavades només s’han pogut documentar parcialment, sense obtenir-ne  la totalitat de les sales que en formaven part. Aquesta manca d’una visió completa dificulta la catalogació de les restes en una tipologia concreta de domus; a més s’hi ha d’afegir que “la trajectòria urbanística desenvolupada durant l’antiguitat tardana, que va amortitzar gran part de les estructures més antigues, va afectar sensiblement el coneixement de les estructures altimperials ” (1); és per aquest motiu  que són les domus construïdes a partir del segle IV de les que en tenim més vestigis arqueològics.

Malgrat tot el dit anteriorment, si que podem anotar-ne algunes característiques comunes:
• No s’ha donat cap exemple d’una domus que hagi conservat la seva planta sencera
• Només coneixem domus amb forma de peristil o de pati porticat com a àrea de circulació i distribució.
• En una ciutat de tan reduïdes dimensions no trobem cases modestes, sinó grans domus que serien representatives dels colons més benestants amb un nivell econòmic important.  Això es pot donar pel fet que “ la colònia de Barcino, a part de l’aspecte econòmic, s’havia fundat sobretot per una funció política, administrativa i religiosa, amb un destacat caràcter simbolico ideològic de domini i conquesta del territori”(2) .
• Una de les sales que denoten aquest estatus benestant són els banys privats o balnea, que documentem en totes elles.
• Cap de les parts excavades de les cases s’han registrat restes de lararis (petit altar l'interior de les cases romanes), la qual cosa no ens permet analitzar el funcionament de la religió domèstica a la nostra ciutat.
• “L’interior de les domus era espectacular des del punt de vista arquitectònic i ornamental, però des de l’exterior no es podia apreciar, perquè per fora aquestes cases no eren monumentals i, com que pràcticament no hi havia obertures a la façana, passaven inadvertides. La privacitat, dons, constituïa un element indispensable en l’organització de la casa”(3) .

En relació a la domus de la plaça de sant Iu, les restes s’ubiquen al nord-oest de la colònia, i estava delimitat per dos cardines, un d’ells porticat, i un possible decumanus; una façana de l’edifici donaria amb el possible perímetre del forum.

No s’ha de descartar la seva definició com a domus, “però la seva situació respecte al forum i el barri industrial, a més de les seves grans dimensions dins d’una ciutat tan petita, cal reflexionar també amb la possibilitat d’estar davant d’un edifici no domèstic, o amb una possible domus que evoluciona cap a una altra funcionalitat. La falta de planta, i la desconeixença de les habitacions relacionades amb el peristil, per definir funcions més domèstiques, permet la interpretació d’aquest edifici com a altres tipologies arquitectòniques, obrint el camí a noves hipòtesi com ara a una seu corporativa (collegiae). Collegiae i domus tenen molts elements en comú, com peristils, patis porticats i espais de representació. La diferència s’ha de buscar en l’absència d’espais destinats a la vida familiar (servei i dormitori), la multiplicació d’estances de representació i exuberància de sales monumentals”(4) . Ens podríem trobar dons, davant d’un collegium Augustalium, una seu corporativa dedicada al culte a l’emperador August, o podria ser una domus en inici, que s’aprofités posteriorment per seu corporativa.    

Els experts han identificat tres moments constructius diferenciats, però no en poden donar una cronologia exacta per a cada un: a la primera frase correspondria a la creació d’un peristil format per un pòrtic de columnes. En una segona, “s’hauria embellit el jardí amb la construcció d’uns grans estancs que l’envoltarien en estar adossats directament al plutei del pòrtic, cosa que demostra el revestiment interior del plutei que hauria disposat de pintures murals per a la decoració del viridarium i que es van amortitzar amb la construcció dels estancs en que s’adossa directament al revestiment” (5) . “El peristil, en la seva primera fase, ja mostra indicis de ser un indret imponent, però és amb la construcció dels estancs que aquest jardí agafa més monumentalitat Del sector conservat del jardí se’n pot deduir que una gran part d’aquests estancs haurien delimitat bona part dels pòrtics des del cantó del jardí que, conjuntament amb la possible font, haurien format un gran conjunt hidràulic que es podria interpretar com un important nimfeu”(6) . La tercera fase consistiria en la creació d’unes instal·lacions industrials, datades a la segona meitat del segle III. Aquests espais productius incorporen dins dels seus límits una part del porticat del cardo minor. S’hi conserven restes del que va ser una bugaderia (fullonica) i d’un taller de tinta de robes (tinctoria), on s’hi  identifiquen els dipòsits o safareigs on es rentava i s’esbaldia la roba i diferents piques usades per tenyir-la; també hi va funcionar una factoria de salaó de peix i d’elaboració de garum, així com  d’una important instal·lació vinícola datada entre els segles III i IV. Tot i la possible relació d’aquestes instal·lacions amb les restes de la plaça de sant Iu, no es pot assegurar que formin part del mateix edifici.

El final de l’immoble queda segellat per la construcció del recinte episcopal; per tant, sabem que l’edifici es va mantenir en peu fins al segle V com a màxim.

 


  1. Cortés Vicente, A.,  2011, pàg. 17
  2. Cortés Vicente, A.,  2011, pàg. 62
  3. http://www.bcn.cat/cultura/serveiarqueologia/player.html
  4. Cortés Vicente, A., 2009, pàg. 275
  5. Cortés Vicente, A., 2011, pàg. 28
  6. Cortés Vicente, A. ,2011, pàgs.29-30
     

 


Bibliografia

Ajuntament de Barcelona, tríptic “Barcino/BCN” Museu d’Història de Barcelona. museuhistoria.bcn.cat/sites/default/files/Mapa_barcino_11_2.pdf

Ajuntament de Barcelona, web “Pla Bàrcino  INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA-ICUB:,  Servei d’Arqueologia de Barcelona,  Departament de Sistemes d’Informació, ICUB http://arqueologiabarcelona.bcn.cat/pla-barcino/barcino3d/

ATICS Projectes: “La Domus romana del carrer de la Fruita de Barcelona”. ATICS S.L., Gestió i difusió del patrimoni arqueològic i històric http://www.atics.org/fitxaprojecte.php?proj_ID=24&lang=ca

Cortés Vicente, A., 2011, ”L'arquitectura domèstica de la ciutat romana de 'Barcino'”.  Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 7, pàg. 16-66

Cortés Vicente, A., 2009, “L'Arquitectura domèstica de les ciutats romanes de Catalunya : època tardorepublicana i altimperial”. Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, Guitart i Duran, Josep dir. http://hdl.handle.net/10803/5559

Miró i Alaix, C., 2011, “Els 'balnea' de les 'domus' de 'Barcino'”. Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm.  7, pàg. 68-83

Miró i Alaix, C.; Ramos Ruiz, J., 2013, “Un exemple d'explotació de la carta arqueològica de Barcelona: les vil·les i els petits assentaments agrícoles. Una primera radiografia del territorium”. Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 9, pàg. 138-155

Vilardell i Fernández, A., 2008, “Les restes romanes del carrer Avinyó dins l'urbanisme de Barcino”. Ex novo: revista d'història i humanitats, Núm. 5, pàg. 59-79