Domus carrer d'Avinyò

La Barcelona Romana ( tornar al mapa)

L’urbanisme de la ciutat dels primers temps ens és poc conegut, però els experts proposen una modulació de les insulae  (illes de cases) variable, i amb unes cases que van ser construïdes en terrenys verges –sense edificacions anteriors-, a causa del fet que la ciutat es va construir ex novo, i no va caldre adaptar-les a edificis anteriors ni a conceptes urbanístics provinents d’èpoques anteriors.  

Malauradament no tenim una visió generalitzada de les domus de l’època perquè només s’han pogut estudiar set casos, i les estructures excavades només s’han pogut documentar parcialment, sense obtenir-ne  la totalitat de les sales que en formaven part. Aquesta manca d’una visió completa dificulta la catalogació de les restes en una tipologia concreta de domus; a més s’hi ha d’afegir que “la trajectòria urbanística desenvolupada durant l’antiguitat tardana, que va amortitzar gran part de les estructures més antigues, va afectar sensiblement el coneixement de les estructures altimperials”^[1]; és per aquest motiu, que són les domus construïdes a partir del segle IV de les que en tenim més vestigis arqueològics.

Malgrat tot el dit anteriorment, sí que podem anotar-ne algunes característiques comunes:

• No s’ha donat cap exemple d’una domus que hagi conservat la seva planta sencera
• Només coneixem domus amb forma de peristil o de pati porticat com a àrea de circulació i distribució.
• En una ciutat de tan reduïdes dimensions no trobem cases modestes, sinó grans domus que serien representatives dels colons més benestants amb un nivell econòmic important.  Això es pot donar pel fet que “la colònia de Barcino, a part de l’aspecte econòmic, s’havia fundat sobretot per una funció política, administrativa i religiosa, amb un destacat caràcter simbòlic ideològic de domini i conquesta del territori”^[2].
• Una de les sales que denoten aquest estatus benestant són els banys privats o balnea, que documentem en totes elles.
• Cap de les parts excavades de les cases s’han registrat restes de lararis (petit altar l'interior de les cases romanes), la qual cosa no ens permet analitzar el funcionament de la religió domèstica a la nostra ciutat.
• “L’interior de les domus era espectacular des del punt de vista arquitectònic i ornamental, però des de l’exterior no es podia apreciar, perquè per fora aquestes cases no eren monumentals i, com que pràcticament no hi havia obertures a la façana, passaven inadvertides. La privacitat, doncs, constituïa un element indispensable en l’organització de la casa”^[3].

La domus del carrer d’Avinyó se situava al sud-oest de la ciutat, i part de la domus limitava amb l’intervalum de la zona sud-est de la muralla.

Tenim una escassa informació arqueològica de la domus, ja que coneixem només l’existència de la part posterior de tres estances. Es podria, però plantejar la hipòtesi que representin només una part de la domus que ocuparia la insulae, i que la seva continuació es trobés al subsòl del Palau Centelles. L’any 1982 es va dur a terme un sondeig a la zona de les cotxeres del palau, i s’hi varen poder documentar restes de dos murs  datats entre els segles I i II: aquesta cronologia coincideix amb la donada com a moment de construcció de la domus d’Avinyó (amb un marc cronològic que va de finals del segle I a la primera meitat del segle II).

Som davant d’una domus amb un estatus elevat, sobretot els dos primers segles d’existència, ja que compta amb una decoració de qualitat, amb paviments de bona factura i pintures de luxe.

Al darrer moment constructiu detectat s’hi annexiona una zona de caràcter més productiu que envaeix una part de l’intervallum, creant una àrea de caràcter més artesanal que segurament formaria part de la mateixa casa o edifici, on “s’hi van identificar dues estructures construïdes amb argila que podien estar destinades a funcions de combustió i un bloc de pedra quadrangular i una pica de pedra que segurament haurien format part d’un molí”^[4].

A partir del segle IV la zona es converteix en una àrea de sitges.

Bibliografia