Domus Bisbe Caçador

La Barcelona Romana ( tornar al mapa)

L’urbanisme de la ciutat dels primers temps ens és poc conegut, però els experts proposen una modulació de les insulae  (illes de cases) variable, i amb unes cases que van ser construïdes en terrenys verges –sense edificacions anteriors- , degut al fet que la ciutat es va construir ex novo, i no va caldre adaptar-les a edificis anteriors ni a conceptes urbanístics provinents d’èpoques anteriors.

Malauradament no tenim una visió generalitzada de les domus de l’època dons només s’han pogut estudiar set casos, i les estructures excavades només s’han pogut documentar parcialment, sense obtenir-ne  la totalitat de les sales que en formaven part. Aquesta manca d’una visió completa dificulta la catalogació de les restes en una tipologia concreta de domus; a més s’hi ha d’afegir que “la trajectòria urbanística desenvolupada durant l’antiguitat tardana, que va amortitzar gran part de les estructures més antigues, va afectar sensiblement el coneixement de les estructures altimperials ”(1); és per aquest motiu  que són les domus construïdes a partir del segle IV de les que en tenim més vestigis arqueològics.

Malgrat tot el dit anteriorment, si que podem anotar-ne algunes característiques comunes:
• No s’ha donat cap exemple d’una domus que hagi conservat la seva planta sencera
• Només coneixem domus amb forma de peristil o de pati porticat com a àrea de circulació i distribució.
• En una ciutat de tan reduïdes dimensions no trobem cases modestes, sinó grans domus que serien representatives dels colons més benestants amb un nivell econòmic important.  Això es pot donar pel fet que “ la colònia de Barcino, a part de l’aspecte econòmic, s’havia fundat sobretot per una funció política, administrativa i religiosa, amb un destacat caràcter simbolico ideològic de domini i conquesta del territori”(2) .
• Una de les sales que denoten aquest estatus benestant són els banys privats o balnea, que documentem en totes elles.
• Cap de les parts excavades de les cases s’han registrat restes de lararis (petit altar l'interior de les cases romanes), la qual cosa no ens permet analitzar el funcionament de la religió domèstica a la nostra ciutat.
• “L’interior de les domus era espectacular des del punt de vista arquitectònic i ornamental, però des de l’exterior no es podia apreciar, perquè per fora aquestes cases no eren monumentals i, com que pràcticament no hi havia obertures a la façana, passaven inadvertides. La privacitat, dons, constituïa un element indispensable en l’organització de la casa”(3)

En relació al jaciment del carrer Bisbe açador, aquest es situa al sud-est de la ciutat romana al costat de la muralla oriental, i mostra dues possibles domus d’èpoques diferents

A la primera unitat domèstica s’hi constaten dues fases constructives: de la primera es tenen molt pocs indicis arqueològics, i el marc cronològic es situa a mitjan segle I; la segona fase constructiva correspondria a una casa altimperial -finals del segle II, inicis del segle III -, i  sembla que som davant d’un exemple de casa urbana relacionada amb un espai productiu, amb una petita indústria d’oli o de vi.

La segona unitat domèstica és una gran domus construïda al segle IV, que es va aixecar sobre les restes de la casa altimperial, de la qual va malmetre greument les estructures, tot reaprofitant alguns elements de l’antiga domus, però amb una nova planificació de l’espai i creant-hi una zona termal.

La nova domus tindria una ordenació ortogonal i s’articularia entorn d’un gran peristil; tota ella denota un luxe i l’alt nivell econòmic dels seus habitants: hi podem observar mosaics, grans plaques de marbre, amples corredors i pintures, entre les que destaca  “la coneguda pintura mural figurada d’un personatge masculí a cavall, que és la primera pintura mural trobada a Barcelona amb un tema figurat i representa un genet amb la mà dreta alçada a escala natural. El seu posat victoriós fa pensar en una possible escena de caça força comuna en el segle IV  ”(4). “Tot i aquests components, potser l’element arquitectònic que permet confirmar la posició de la domus és el seu complex termal, ja que l’espai destinat al ritual del bany està dotat d’un circuit complet i lineal”(5) .

Al segle VI va perdre el seu caràcter benestant i “s’hi han documentat tapiats de portes, la construcció de nous murs i l’existència de diferents llars de foc que indiquen la divisió de l’espai per a més d’un àmbit domèstic i artesanal”(6) .

 

.


  1. Cortés Vicente, A.,  2011, pàg. 17
  2. Cortés Vicente, A.,  2011, pàg. 62
  3.   http://www.bcn.cat/cultura/serveiarqueologia/player.html
  4. Cortés Vicente, A., 2011, pàg. 43
  5. Cortés Vicente, A., 2011, pàg. 46
  6.  Cortés Vicente, A., 2011, pàg. 41
     

 


Bibliografia

Ajuntament de Barcelona, tríptic “Barcino/BCN” Museu d’Història de Barcelona. museuhistoria.bcn.cat/sites/default/files/Mapa_barcino_11_2.pdf

Ajuntament de Barcelona, web “Pla Bàrcino  INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA-ICUB:,  Servei d’Arqueologia de Barcelona,  Departament de Sistemes d’Informació, ICUB http://arqueologiabarcelona.bcn.cat/pla-barcino/barcino3d/

ATICS Projectes: “La Domus romana del carrer de la Fruita de Barcelona”. ATICS S.L., Gestió i difusió del patrimoni arqueològic i històric http://www.atics.org/fitxaprojecte.php?proj_ID=24&lang=ca

Cortés Vicente, A., 2011, ”L'arquitectura domèstica de la ciutat romana de 'Barcino'”.  Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 7, pàg. 16-66

Cortés Vicente, A., 2009, “L'Arquitectura domèstica de les ciutats romanes de Catalunya : època tardorepublicana i altimperial”. Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, Guitart i Duran, Josep dir. http://hdl.handle.net/10803/5559

Miró i Alaix, C., 2011, “Els 'balnea' de les 'domus' de 'Barcino'”. Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm.  7, pàg. 68-83

Miró i Alaix, C.; Ramos Ruiz, J., 2013, “Un exemple d'explotació de la carta arqueològica de Barcelona: les vil·les i els petits assentaments agrícoles. Una primera radiografia del territorium”. Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 9, pàg. 138-155

Vilardell i Fernández, A., 2008, “Les restes romanes del carrer Avinyó dins l'urbanisme de Barcino”. Ex novo: revista d'història i humanitats, Núm. 5, pàg. 59-79