Domus carrer sant Honorat

La Barcelona Romana ( tornar al mapa)

L’urbanisme de la ciutat dels primers temps ens és poc conegut, però els experts proposen una modulació de les insulae  (illes de cases) variable, i amb unes cases que van ser construïdes en terrenys verges –sense edificacions anteriors- , degut al fet que la ciutat es va construir ex novo, i no va caldre adaptar-les a edificis anteriors ni a conceptes urbanístics provinents d’èpoques anteriors.  

Malauradament no tenim una visió generalitzada de les domus de l’època dons només s’han pogut estudiar set casos, i les estructures excavades només s’han pogut documentar parcialment, sense obtenir-ne  la totalitat de les sales que en formaven part. Aquesta manca d’una visió completa dificulta la catalogació de les restes en una tipologia concreta de domus; a més s’hi ha d’afegir que “la trajectòria urbanística desenvolupada durant l’antiguitat tardana, que va amortitzar gran part de les estructures més antigues, va afectar sensiblement el coneixement de les estructures altimperials ”(1) ; és per aquest motiu  que són les domus construïdes a partir del segle IV de les que en tenim més vestigis arqueològics.

Malgrat tot el dit anteriorment, si que podem anotar-ne algunes característiques comunes:
• No s’ha donat cap exemple d’una domus que hagi conservat la seva planta sencera
• Només coneixem domus amb forma de peristil o de pati porticat com a àrea de circulació i distribució.
• En una ciutat de tan reduïdes dimensions no trobem cases modestes, sinó grans domus que serien representatives dels colons més benestants amb un nivell econòmic important.  Això es pot donar pel fet que “ la colònia de Barcino, a part de l’aspecte econòmic, s’havia fundat sobretot per una funció política, administrativa i religiosa, amb un destacat caràcter simbolico ideològic de domini i conquesta del territori”(2) .
• Una de les sales que denoten aquest estatus benestant són els banys privats o balnea, que documentem en totes elles.
• Cap de les parts excavades de les cases s’han registrat restes de lararis (petit altar l'interior de les cases romanes), la qual cosa no ens permet analitzar el funcionament de la religió domèstica a la nostra ciutat.
• “L’interior de les domus era espectacular des del punt de vista arquitectònic i ornamental, però des de l’exterior no es podia apreciar, perquè per fora aquestes cases no eren monumentals i, com que pràcticament no hi havia obertures a la façana, passaven inadvertides. La privacitat, dons, constituïa un element indispensable en l’organització de la casa”(3) .

En relació a la domus del carrer de sant Honorat, aquesta va ser edificada al segle IV al costat del decumanus minor a tocar del forum. És, per tant, una casa benestant construïda ex novo en una de les zones mes representatives de la ciutat, cosa que ens dona una idea clara de l’alt nivell socioeconomic dels propietaris.

En relació a la seva cronologia, aquesta domus del segle IV mantindrà l’estructura inicial fins al segle V, moment en que ja es comencen a apreciar algunes reformes en profunditat, que acaben culminant entre mitjans i finals del segle VI amb desaparició de la domus.

“La importància social dels habitants de la domus queda palesa també en la notable decoració de la residència. Al mig del jardí central s’han trobat vestigis d’un lacus, una font ornamental, i tant al pòrtic com a les habitacions es conserven restes d’elaborats paviments de mosaic policrom, amb motius geomètrics i vegetals, així com de pintures al fresc als murs, que imiten sòcols de marbre”(4) . “Aquest jardí interior del peristil ocupa 100 m2 aproximadament; el desnivell que es detecta en el jaciment en direcció sud-est se salvaria, a l’interior del jardí, amb la creació de dues terrasses. És molt possible que aquesta disposició de dues terrasses s’aprofités per enriquir la decoració amb jocs d’aigua. Al centre del viridarium, a la terrassa inferior, s’hi conserven restes d’una estructura hidràulica (com una mena de fontana o nimfeu) que augmentaria la riquesa decorativa d’aquest jardí”(5).

La part coneguda de la domus mostra una estructura gairebé ortogonal: es conserva el vidrarium (jardí amb diferents elements ornamentals), “emmarcat pel peristilum (passadís porticat), a partir del qual s’articulen, a llevant, un seguit de cubicula (habitacions privades de la família), una zona de serveis a migjorn i un espai de magatzem orientat a tramuntana. Aquests espais responen a les necessitats del propietari de la domus: estances privades, espais de representació, espais per al lleure, per al culte, zona de banys, de servei, etc...” (6).

Adossades a la domus s’han documentat  tres tabernae que s’obrien al carrer. Aquestes “no tenen connexió amb la casa, ja que estan en un nivell més alt de circulació que les habitacions veïnes de la domus. Tot i així, encara que no hi hagi un pas directe amb la casa, no vol dir que no formessin part de les possessions del propietari de la domus"(7) .

Aquets locals ocuparien l’espai que tradicionalment s’havia designat a la basílica; per tant, malgrat aquets locals no invalidaven necessàriament la existència del forum  en aquesta zona, fan poc probable la ubicació de la basílica o la cúria en aquest extrem del forum, en contraposició al temple. En un primer moment els experts van creure que una possible solució seria suposar que el forum va ser construït amb un esquema no simètric, situant la basílica a una de les façanes laterals del forum

El 2014, però, aparegué una nova proposta(8): aquesta consistiria en canviar l’orientació del temple; i girant el temple, el forum s’havia també de reinterpretar forçosament. Aquesta nova hipòtesis ha estat, però rebatuda al 2015(9) : un nou estudi apunta que al carrer de la Freneria es van trobar estructures que podrien correspondre al pòrtic del forum, i que a les excavacions dutes a terme al jaciment on es troba la domus del carrer sant Honorat s’haurien trobat unes estructures, que apunten a pertànyer a un edifici públic, que plantegen poder ser part de la cúria; a més apunta, en relació a les tabernae, “no són tals sinó estructures vinculades a l’espai d’habitat del segle VI ”(10).

 


  1. Cortés Vicente, A.,  2011, pàg. 17
  2. Cortés Vicente, A.,  2011, pàg. 62
  3.   http://www.bcn.cat/cultura/serveiarqueologia/player.html
  4. Ajuntament de Barcelona, tríptic “Barcino/BCN” Museu d’Història de Barcelona.  museuhistoria.bcn.cat/sites/default/files/Mapa_barcino_11_2.pdf
  5. Cortés Vicente, A., 2011, pàg. 50
  6. ATICS Projectes: La Domus romana del carrer de la Fruita de Barcelona». ATICS S.L., Gestió i difusió del patrimoni arqueològic i històric http://www.atics.org/fitxaprojecte.php?proj_ID=24&lang=ca
  7. Cortés Vicente, A., 2011, pàg. 54
  8. Orengo, H.A.;  Cortés, A.,  2014
  9. Beltrán de Heredia, J., 2015
  10. Beltrán de Heredia, J., 2015, pàg. 138


 


Bibliografia

Ajuntament de Barcelona, tríptic “Barcino/BCN” Museu d’Història de Barcelona. museuhistoria.bcn.cat/sites/default/files/Mapa_barcino_11_2.pdf

Ajuntament de Barcelona, web “Pla Bàrcino  INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA-ICUB:,  Servei d’Arqueologia de Barcelona,  Departament de Sistemes d’Informació, ICUB http://arqueologiabarcelona.bcn.cat/pla-barcino/barcino3d/

ATICS Projectes: “La Domus romana del carrer de la Fruita de Barcelona”. ATICS S.L., Gestió i difusió del patrimoni arqueològic i històric http://www.atics.org/fitxaprojecte.php?proj_ID=24&lang=ca

Beltrán de Heredia, J., 2015, “Novetats sobre el Fòrum de Barcino: la Cúria i altres edificis públics”, Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Època II, Núm. 11, pàg. 126-146.

Cortés Vicente, A., 2011, ”L'arquitectura domèstica de la ciutat romana de 'Barcino'”.  Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 7, pàg. 16-66

Cortés Vicente, A., 2009, “L'Arquitectura domèstica de les ciutats romanes de Catalunya : època tardorepublicana i altimperial”. Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, Guitart i Duran, Josep dir. http://hdl.handle.net/10803/5559

Miró i Alaix, C., 2011, “Els 'balnea' de les 'domus' de 'Barcino'”. Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm.  7, pàg. 68-83

Miró i Alaix, C.; Ramos Ruiz, J., 2013, “Un exemple d'explotació de la carta arqueològica de Barcelona: les vil·les i els petits assentaments agrícoles. Una primera radiografia del territorium”. Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 9, pàg. 138-155

Orengo, H.A.; Cortés, A.,  2014 “The Augustan Temple and Forum of the Colony of Barcino: A 90 Degree Turn”.  Oxford Journal of Archaeology. Volume 33, Issue 1, pages 89–107, February 2014.

Vilardell i Fernández, A., 2008, “Les restes romanes del carrer Avinyó dins l'urbanisme de Barcino”, Ex novo: revista d'història i humanitats, Núm. 5, pàg. 59-79