Castellum

La Barcelona Romana ( tornar al mapa)

L’àrea coneguda com Castellum (1)  de Barcino es va estudiar per primera vegada l’any 2004: aquesta troballa va treure a la llum un espai públic datat a mitjans del segle I, principi del segle II, és a dir, poc després de la fundació de la colònia.

Va ser aleshores quan es va dur terme el programa constructiu de l’edifici monumental en forma d’absis, que els arqueòlegs han identificat com uns conjunts termals de caràcter públic
fora muralles, del Cryptoporticus – un passadís cobert- que serviria per monumentalitzar l’entrada més important a la ciutat, la porta Praetoria o de Mar, unes estructures que segurament corresponien a un horreum, un magatzem soterrani de grans dimensions, i unes tabernae, tots dos vinculats a l’activitat del port (2) . Ens han quedat menys testimonis del període de l’Antiguitat tardana, quan l’edifici principal d’aquest sector va quedar completament en ruïnes, al ser abandonades al construir-se el segon recinte emmurallat al segle IV.

Aquest dos conjunts termals, que els arqueòlegs identifiquen l’un destinat als homes i l’altre a les dones, es creu que estaven relacionats amb l’activitat  portuària de la ciutat – darrerament s’han descobert en un solar del passeig de Colom  unes estructures que els arqueòlegs han identificat com un possible dic del port d’època romana- , i que en trobar-se tan a prop del mar és possible que tinguessin alguna piscina d’aigua salada.

De les restes arqueològiques que s’han conservat es pot identificar la piscina d’aigua freda i una sèrie d’habitacions. Es creu que origen tindrien una superfície de més de 1.500 m2, la grandària de les quals mostrarien la importància que tenien el tràfic portuari i les activitats a lligades al port: els seus usuaris serien dons, majoritàriament, mariners, comerciants i viatges. En unes excavacions realitzades a l’agost de 2014 als números 11-19 del carrer Regomir es van localitzar la continuació del conjunt termal localitzat al carrer del Regomir, 7-9, en concret  la piscina del frigidarium.

Segurament després d’un incendi ocorregut durant la primera meitat del segle II s’amortitza el possible nivell de circulació del Cryptoporticus . Cap principis del segle IV es va construir una nova muralla adossada a l’anterior. A la banda de mar es va aixecar un castellum de planta quadrangular amb un mur defensiu i set torres; seria dons un espai fortificat, que sobresortiria de la línia de la nova muralla, relacionat amb el control militar del port, per controlar l’entrada de mercaders i mercaderies. Es creu que en el seu interior podria haver existit un edifici de caràcter oficial. És aleshores quan les termes femenines desapareixen i les masculines queden englobades dins el castellum.

 


  1. El nom del Castellum és una interpretació contemporània i suggereix un ús militar del sector com a fortalesa
  2. Les excavacions van mostrar que aquest espai no va estar envoltat de muralles fins a la primera meitat del segle IV

Bibliografia

Ajuntament de Barcelona, 2012, “El nou centre cívic Pati Llimona: prop de 800 m2 més d’espais per a l’ús ciutadà, i més patrimoni històric descobert”, Dossier de Premsa, 14 maig 2012.

Granados, O., 1991, “Estructura urbana de la ciutat romana”. a: Sobrequés i Callicó, J. (dir.) Història de Barcelona, vol. I.” La ciutat Antiga Barcelona”, Barcelona, Ajuntament de Barcelona- Enciclopèdia Catalana, pàg. 139-201

Hernández Gasch, J., 2006, “El castellum de Barcino, espai públic  monumentalitzat en el segle I dC: les excavacions de Regomir 6”, Tribuna d’Arqueologia (2004), pàg. 245-270.

Hernández Gasch, J., 2006, “The Castellum of Barcino: from its early roman empire origins as a monumental public place to the late antiquity fortress”. Quarhis: Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 2, pàg. 74-91

Járrega Domínguez, R., 2011,  “El port romà de Barcino (Barcelona) i el praefectus orae maritimae Laeetanae. un possible portus comercial”. Butlletí Arqueològic, Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Època V, Núm. 33, pàg. 81-119 http://hdl.handle.net/2072/240718


.