Muralla romana

La Barcelona Romana ( tornar al mapa)

La muralla fundacional augustal, un dels elements millor conservat del traçat de l’antiga ciutat, tenia uns 1135 metres de longitud, amb una alçada indeterminada que degué superar, com a mínim, els 9 metres i una amplada variable d’entre 1,5metres i els 2 metres. Fou construïda amb pedra sorrenca de les pedreres de Montjuïc travada amb fort morter de sorra i calç. Tenia un pas de ronda que permetia la circumval·lació superior del recinte, així com d’un intervallum, de 7,5 metres d’amplada, al llarg de tot el recinte murat. La colònia fou construïda en temps de pau i sense amenaces exteriors, per al qual cosa tenia més una funció simbòlica i representativa que no defensiva.

Tenia quatre portes, disposades a la part central de cada llenç, coincidint amb els extrems del cardo i del decumanus. Eren portes monumentals, triforades, amb dues entrades laterals pels viatgers a peu i una central, més gran, pel trànsit rodat i els animals, i defensades per dues torres circulars. De les quatre només ens ha arribat la porta Praetoria, l’actual Portal del Bisbe, i una part de la Decumana, al carrer Regomir; la Porta Principalis Dextra, al Call, i la Porta Principalis Sinistra, a l’actual plaça de l’Àngel, van ser enderrocades.

El seu traçat poligonal estava condicionat per la forma del Mons Taber, el perímetre del qual rodejava seguint la seva quota més baixa. Aquesta muralla “s’envoltava externament de fossats defensius artificials transversals al nord-oest i al sud-est que juntament amb el pas longitudinal de dues rieres, complementaven el sistema de fortificació”^[1].

Al segle IV la muralla es reforça , segurament degut a les invasions germàniques que es produeixen a la península Ibèrica. Aquesta gran obra requeria una gran inversió, el que denota la “salut” econòmica de colònia en aquella època. El nou traçat defensiu, molt més complex que l’augustal, mantingué el traçat fundacional, juxtaposant la nova muralla a la vella; es dobla el gruix de la muralla, que passa a tenir 4 metres; per omplir l’espai entre les dues muralles s’utilitzà, “en molts casos, carreus i d’altres materials procedents d’edificacions anteriors, bàsicament dels monuments funeraris alt-imperials de les necròpolis de la ciutat i dels edificis del suburbium”^[2]. Sembla que el pas de ronda , comptaria amb un parapet coronat amb merlets. La muralla, a banda de ser un element defensiu, tenia també un vessant simbòlic i de prestigi per a la població i els seus habitants. Era la imatge de la ciutat mateixa, al mateix temps que definia l’espai urbà on vivien els seus habitants i on se situaven els principals edificis administratius^[3].

 És en aquest moment quan s’afegirien gran quantitat de torres defensives, entre 75 i 78, amb una altura que gairebé dobla la de la muralla. “Pel que fa a la morfologia de les torres, es poden distingir almenys de tres tipus: de forma cilíndrica –ubicades a banda i banda de les portes i als angles principals de la ciutat incloent-hi el castellum-, una de forma polièdrica - la de la Pia Almoina, que suposa l’angle septentrional de Barcino - i les de planta quadrangular – la majoria restant-“^[4]. A un primer nivell s’obrien diveres finestres d’arc de mig punt; dos a la part frontal i una a cada costat, i al segon comptaria amb dues finestres a les cares frontals i laterals i una a la cara posterior. Quant als accessos, aquests es mantingueren en la seva ubicació patint un procés de reforç i monumentalització considerable.

“La renovació del recinte inclogué també un nou espai quadrangular fortificat annex a la façana de mar, espai conegut com a castellum^[5], que va fer que la longitud de la muralla s’incrementés fins a arribar als 1315 metres aproximadament”^[6]. Aquesta construcció era un espai fortificat que sobresortia de la línia de la nova muralla i era un element relacionat amb el control militar del port, per controlar l’entrada de mercaders i mercaderies. La seva construcció comportà que la porta Praetoria, que donava accés al port, patís modificacions, afectant l’accés dels vianants i una de les torres.

Bibliografia