Forum i Temple

La Barcelona Romana ( tornar al mapa)

El forum , centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, era una plaça porticada, on dins el seu espai trobàvem el temple, la basílica i la cúria. En el cas de la ciutat de Barcino tenim molt poques dades arqueològiques sobre el forum: la seva possible reconstrucció s'ha basat en la forma i orientació de les restes del temple que es troben al carrer Paradís. Dels “edificis administratius, comercials o judicials, no en sabem pràcticament res, raó per la qual no és possible fer cap plantejament hipotètic. L’única cosa segura en relació amb el forum (a banda del temple) és la seva organització en dues terrasses”[1].

A la terrassa superior, situada aproximadament sis metres més elevada que la inferior, i en una posició central es localitzava el temple. Durant unes excavacions arqueològiques, l’any 2013,  al carrer de la Freneria es van localitzar unes estructures que els experts identifiquen com l'angle nord interior del pòrtic del forum. A la terrassa inferior, que també se suposa envoltada per un pòrtic, es creu que es localitzaria la cúria romana, situada allà on al segle IV es construiria la domus del carrer de sant Honorat, i la resta d'edificis administratius i judicials, dels quals no es tenen dades arqueològiques. “La diferència de nivell entre totes dues terrasses hauria facilitat la segregació d'una part del fòrum i la seva incorporació a la dinàmica urbana de la ciutat tard-antiga”[2].

Es creu que el forum al segle V fou abandonat,  perdent definitivament la seva funció de caràcter neuràlgic; els materials nobles (columnes, capitells, inscripcions commemoratives, pedestals honorífics, etc.) són reutilitzats en noves construccions, com per exemple la nova residència del bisbe. A causa de la manca d’actuacions arqueològiques a la zona del forum no permet presentar gaires dades sobre la seva evolució als segles posteriors.

El temple fou construït al darrer quart segle I, i estava dedicat al culte imperial. Es tractava d’un temple corinti de planta rectangular (de 35 metres de llarg per 17,5 d’ample), amb sis columnes a la part frontal, i envoltat de columnes fins a arribar al nombre de 30. Fou construït amb pedra calcària de Montjuïc, i estava, com a mínim una part, recobert d’estuc blanc que imitava el marbre. Essent un edifici de grans dimensions, sobrealçat sobre un podi d’uns 3 m, i aquest podi situat al capdamunt del punt més alt de la ciutat, el Mons Taber, devia ressaltar des de qualsevol punt de la colònia, fins i tot des del mar.

Avui en dia només se’n conserven quatre columnes, de 9 m d’alçària, de fust estriat i capitell d’ordre corinti, i també part de l’arquitrau i el podi.

No sabem què va passar amb el temple al llarg dels segles. En altres ciutats està documentat que els temples eren abandonats o convertits en esglésies[3]. A Barcelona, “en qualsevol cas, l’edifici no va desaparèixer del tot: abandonat o readaptat, va seguir marcant la fisonomia de la ciutat”[4].

Als segles IX i X les restes del temple es mantenien en peu, restes que rebien el nom de miraculum, el miracle; ”els homes de l’alta edat mitjana estaven tan meravellats per les columnes que els seus avantpassats havien estat capaços d’erigir que només les podien interpretar com una obra dels sants”[5].

No serà fins al segle XIV quan es torna a tenir notícies del temple, gràcies a un document del rei Joan I[6]. Durant els segles vinents les referències al temple es multipliquen, i al segle XVII el cronista Jeroni Pujades en va fer els primers dibuixos[7]. El primer estudi exhaustiu, però, no arribarà fins al 1835 quan la Junta de Comerç de Barcelona encarrega un estudi del temple a l’arquitecte Antoni Celles.

Amb relació al forum aquest es dividia en dues àrees, situades a diferents alçades, probablement unides per mitjà d'un criptó pòrtic[8]. El primer nivell alt abraçaria un espai de caràcter sacre, amb el temple com a element fonamental, i un al nivell baix amb funció cívica, on trobaríem els edificis públics i polítics més representatius.

Es creu que el forum al segle V fou abandonat, perdent definitivament la seva funció de caràcter neuràlgic; els materials nobles (columnes, capitells, inscripcions commemoratives, pedestals honorífics, etc.) són reutilitzats en noves construccions, com per exemple la nova residència del bisbe.

No sabem res del destí de la basílica i la cúria, tot i que sembla que al segle VI ja estarien desmantellats. A causa de la manca d’actuacions arqueològiques a la zona del forum no ens permet presentar gaires dades sobre la seva evolució als segles posteriors. No obstant això, durant unes obres realitzades a principis del segle XX a l’interior del Palau de la Generalitat  van quedar al descobert una gran quantitat d’estructures que mai han estat analitzades. Els experts creuen que podrien ser construccions tardoantigues, que ens mostrarien l’ocupació i la transformació del forum en aquest període.

Tradicionalment, el forum de Barcino s’ha interpretat com una plaça rectangular, presidida al seu cantó oriental pel temple; al pol oposat hauríem de trobar la basílica jurídica i la cúria, formant un esquema compositiu simètric i regular a través dels pòrtics. L’any 2002, però, es va realitzar una excavació arqueològica a una finca del carrer de la Fruita cantonada amb el carrer de Sant Honorat on es van poder recuperar les restes d’una important domus del segle IV amb una unes tabernae (locals comercials) “que sembla que formen part del mateix projecte arquitectònic i que, per tant, podrien pertànyer a la casa”[9].  Aquests locals ocuparien l’espai que tradicionalment s’havia designat a la basílica; en conseqüència, malgrat que aquests locals no invalidaven necessàriament l’existència del forum en aquesta zona, feia poc probable la ubicació de la basílica o la cúria en aquest extrem del forum, en contraposició al temple: els experts van creure aleshores que una possible solució seria suposar que el forum va ser construït amb un esquema no simètric, situant la basílica a una de les façanes laterals del forum. 

L’any 2007 es publicà la memòria del sondeig arqueològic realitzat a la finca núm. 5 del carrer del Paradís[10], realitzada el febrer de 2006, l’autora, analitzant les restes conservades en aquesta finca i les del temple, consideraven que aquestes podien tenir una relació entre elles. Sara Marin, a causa de les petites dimensions de la cala, la cota màxima assolida i l’escàs material localitzat, no podia concretar si les estructures localitzades formaven part del fòrum, del temple o d’algun altre tipus de construcció d’època romana, però va ser la primera a suggerir en la possibilitat que el temple estigués disposat en sentit sud-est / nord-oest, és a dir, al contrari del que fins aleshores era la teoria acceptada.

L’any 2014 es publicava un estudi [11], on es proposa canviar l’orientació del temple i les seves proporcions que va proposar en el seu dia, i que fins avui s’havia acceptat com a vàlida, Antoni Centelles en el seu estudi sobre el temple l’any 1835. La nova proposta situaria el temple orientat al nord-est amb la mateixa orientació que la catedral; és a dir, giraria 90° en el sentit de les agulles del rellotge. I girant el temple, el forum s’havia també de reinterpretar forçosament. 

Amb la nova hipòtesi el  forum es “localitza amb major comoditat en el disseny urbà de la ciutat, i als seus costats més curts estan tancats en l'espai delimitat per dos insulae, mantenint així la simetria amb l'altra banda del cardo maximus”[12]. D’altra banda, aquesta nova interpretació del forum situa la catedral dins de la seva ubicació, com també el baptisteri, situat a l’extrem nord del “nou” forum, i el palau del bisbe, construït sobre les ruïnes de les restes del collegium Augustalium[13]. “Aquest tipus d'edificis poden estar situats en fòrums o en les seves proximitats, i donada la planimetria que aquesta domus presenta, oberta pel seu costat sud-oest cap a l'espai que ocuparia la nova proposta de fòrum, la seva imbricació en aquest espai seria conseqüent urbanísticament, marcant el límit nord de l'espai del fòrum”[14]. “En ocupar aquests espais, les primeres comunitats cristianes van tractar d'afirmar la seva legitimitat recentment guanyat per posicionar els seus edificis a la zona més prestigiosa de la colònia. En el cas de Barcino, els profunds canvis en l'organització del poder durant l'Antiguitat tardana ocórrer sense desplaçar el centre polític i religiós de la ciutat existent”[15].

El 2015, però, aparegué un nou treball de recerca[16] que considerava errònia les hipòtesis anteriors, arribant al punt que la considera una “hipòtesi arriscada basada en unes dades arqueològiques molt minses que ha donat lloc a unes conclusions desmesurades, no proporcionals als testimonis arqueològics disponibles[17]”. Segons aquest treball unes estructures conservades al mateix indret on es troba la domus del carrer de sant Honorat podrien correspondre a la cúria, situada en un dels extrems curts del forum, doncs aquest seria més llarg a la banda sud-oest[18].

El febrer de 2026, però, l’Ajuntament de Barcelona presentava[19] que durant les obres d’ampliació del Gran Hotel Barcino, al carrer d’Hèrcules 3, s’havia descobert un paviment monumental[20], que els primers exàmens, determinaven que formava part del forum. “El paviment presenta una disposició en filades orientades de nord-oest a sud-est, és a dir, perpendiculars al cardo i paral·leles al decumanus, una orientació que coincideix amb la retícula urbana original de Barcino.  És la primera vegada que es localitza a la ciutat un enllosat d’aquestes característiques, i per això juntament amb la seva ubicació, s’ha relacionat la troballa amb l’espai del fòrum de la colònia romana de Barcino. Encara està per determinar si el paviment correspondria a l’espai interior d’un edifici públic del fòrum -polític, jurídic, religiós o comercial- o a l’espai exterior de la plaça pública”[21].

Les noves troballes obliguen a repensar la interpretació tradicional de l’orientació del fòrum; “les dades de l’excavació apunten amb força a una nova orientació paral·lela al decumanus màxim, és a dir, amb un gir de 90°, fet que encaixa perfectament amb l’orientació del paviment documentat i amb la seva posició central dins la Barcino romana. Aquesta reinterpretació permet entendre millor la disposició dels espais públics de la ciutat antiga i obre noves vies d’estudi sobre la seva morfologia urbana. Tanmateix, aquesta proposta de reorientació del fòrum no entra a valorar si el temple d’August, ubicat al mateix àmbit del fòrum, compartiria aquest gir o mantindria la seva orientació tradicional, un aspecte que aquesta nota de premsa no aborda i que resta obert a futures investigacions”[22].

Bibliografia