Forum i Temple

La Barcelona Romana ( tornar al mapa)

El forum , centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, era una plaça porticada, on dins el seu espai trobàvem el temple, la basílica i la cúria. En el cas de la ciutat de Barcino tenim  molt poques dades arqueològiques sobre el forum: la seva possible reconstrucció s'ha basat en la forma i orientació de les restes del temple que es troben al carrer Paradís; dels  “edificis administratius, comercials o judicials, no en sabem pràcticament res, raó per la qual no és possible fer cap plantejament hipotètic. L’única cosa segura en relació amb el forum (a banda del temple) és la seva organització en dues terrasses”(1).

El temple fou construït al darrer quart segle I, i estava dedicat al culte imperial. Es  tractava d’un temple corinti de planta rectangular (de 35 metres de llarg per 17,5 d’ample), amb  sis columnes a la part frontal, i envoltat de columnes fins arribar al nombre de 30. Fou construït amb pedra calcària de Montjuïc, i estava , com a mínim una part, recobert d’estuc blanc que imitava el marbre. Essent un edifici de grans dimensions, sobrealçat sobre un podi d’uns 3 m, i aquest podi situat al capdamunt del punt més alt de la ciutat, el Mons Taber, deuria de ressaltar des de qualsevol punt de la colònia, fins i tot des del mar.

Avui en dia només se’n conserven quatre columnes, de 9 m d’alçària, de fust estriat i capitell d’ordre corinti, i també part de l’arquitrau i el podi.

No sabem què va passar amb el temple al llarg dels segles. En altres ciutats està documentat que els temples eren abandonats o convertits en esglésies. A Barcelona, "en qualsevol cas, l’edifici no va desaparèixer del tot: abandonat o readaptat, va seguir marcant la fisonomia de la ciutat"(2).

Al segles IX i X les restes del temple seguien en peu; restes que rebien el nom de miraculum (el miracle). ”Els homes de l’Alta Edat Mitjana estaven tan meravellats per les columnes que els seus avantpassats havien estat capaços d’erigir que només les podien interpretar com una obra dels sants”(3).

No serà fins el segle XIV quan es torna a tenir notícies del temple, gràcies a un document del  rei Joan I. Durant els propers segles les referències al temple  es multipliquen, i al segle XVII el  cronista  Jeroni Pujades (1568-1635) en va fer els primers dibuixos (4) . El primer estudi exhaustiu, però, no arribarà fins  el 1835 quan la  Junta de Comerç de Barcelona encarrega un estudi del temple a l’arquitecte Antoni Celles.

En relació al forum aquest es dividia en dues àrees, situades  a diferents alçades, probablement unides per mitjà d'un criptopòrtic (5). El primer nivell alt abraçaria un espai de caràcter sacre, amb el temple com element fonamental, i un al nivell baix amb funció cívica, on trobaríem els edificis públics  i polítics més representatius.

Es creu que el forum al  segle V fou abandonat,  perdent definitivament la seva funció de caràcter neuràlgic; els materials nobles (columnes, capitells, inscripcions commemoratives, pedestals honorífics, etc.) son reutilitzats en noves construccions, com per exemple la nova residència del bisbe.

No sabem res del destí de la basílica i la cúria, tot i que sembla que al segle VI ja estarien desmantellats. Degut a la manca d’actuacions arqueològiques a la zona del forum no ens permet presentar gaires dades sobre la seva evolució als segles posteriors. No obstant això, durant unes obres realitzades  a principis del segle XX a l’interior del Palau de la Generalitat  van quedar al descobert una gran quantitat d’estructures que mai han estat analitzades. Els experts creuen que podrien ser construccions tardoantigues, que ens mostrarien l’ocupació i la transformació del forum en aquest període.

Tradicionalment el forum de Barcino s’ha interpretat com una plaça  rectangular, presidida al seu cantó oriental per el temple; al pol oposat hauríem de trobar la basílica jurídica i la cúria, formant un esquema compositiu simètric i regular a través dels pòrtics. L’any 2002 , però, es va realitzar una excavació arqueològica a una finca del carrer de la Fruita cantonada amb el carrer de sant Honorat on es van poder recuperar les restes d’una important domus del segle IV amb una unes tabernae (locals comercials) “que sembla que formen part del mateix projecte arquitectònic i que, per tant, podrien pertànyer a la casa”(6) .  Aquets locals ocuparien l’espai que tradicionalment s’havia designat a la basílica; per tant, malgrat aquets locals no invalidaven necessàriament la existència del forum  en aquesta zona, feia poc probable la ubicació de la basílica o la cúria en aquest extrem del forum, en contraposició al temple: els experts van creure aleshores que una possible solució seria suposar que el forum va ser construït amb un esquema no simètric, situant la basílica a una de les façanes laterals del forum. 

El 2014, però, aparegué una nova hipòtesi (7), que consistia en canviar l’orientació del temple i les seves proporcions que va proposar en el seu dia, i que fins avui s’havia acceptat com a vàlida, Antoni Centelles en el seu estudi sobre el temple l’any 1835. La nova proposta situaria el temple orientat al nord est amb la mateixa orientació que la catedral; és a dir, giraria 90º en el sentit de les agulles del rellotge. I girant el temple, el forum s’havia també de reinterpretar forçosament. 

Amb la nova hipòtesi el forum es “localitza amb major comoditat en el disseny urbà de la ciutat, i als seus costats més curts estan tancats en l'espai delimitat per dos insulae, mantenint així la simetria amb l'altra banda del cardo maximus”(8) . D’altra banda aquesta nova interpretació del forum situa la catedral dins de la seva ubicació , al igual que el baptisteri, situat al extrem nord del “nou” forum, i el palau del bisbe, construït sobre les ruïnes de les restes del collegium Augustalium. “En ocupar aquests espais, les primeres comunitats cristianes van tractar d'afirmar la seva legitimitat recentment guanyat per posicionar els seus edificis a la zona més prestigiosa de la colònia. En el cas de Barcino, els profunds canvis en l'organització del poder durant l'Antiguitat tardana ocórrer sense desplaçar el centre polític i religiós de la ciutat existent”(9).

El 2015, però, ha aparegué un nou treball de recerca (10) considera errònia la hipòtesis anterior, arribant a punt que la considera una “hipòtesi arriscada basada en unes dades arqueològiques molt minses que ha donat lloc a unes conclusions desmesurades, no proporcionals als testimonis arqueològics disponibles” (11).  Segons aquest treball unes estructures conservades al mateix indret on es troba la domus del carrer de sant Honorat podrien correspondre a la cúria, situada en un dels extrems curts del forum, dons aquest seria més llarg a la banda sud-oest

 

 

 


  1. Beltrán de Heredia, J., 2013, pàg. 18.
  2.   Beltrán de Heredia, J., 2009, pàg. 5
  3.   Banks, P.,  2003, pàg.15
  4.   Crònica universal del Principat de Catalunya (1609)
  5. Passadís cobert que servia per sostenir o compensar els desnivells del terreny d'una estructura important, com ara un forum
  6.   ATICS Projectes: “La Domus romana del carrer de la Fruita de Barcelona”  
  7.   Orengo, H.A.; Cortes, A., 2014
  8. Orengo, H.A.; Cortes, A., 2014, pàg.103, traducció de l’anglès F. Font 
  9.   Orengo, H.A.; Cortes, A., 2014, pàg. 104, traducció de l’anglès F. Font
  10.   Beltrán de Heredia, J., 2015
  11.   Beltrán de Heredia, J., 2015, pàg. 127

 


 


Bibliografia

ATICS Projectes: “La Domus romana del carrer de la Fruita de Barcelona”. ATICS S.L., Gestió i difusió del patrimoni arqueològic i històric http://www.atics.org/fitxaprojecte.php?proj_ID=24&lang=ca

Badia i Puig, C.,  2014,  Entrevista al Dr. Hèctor A. Orengo (University of Notthingham) i la Dra. Ada Cortés (Grup de recerca UAB, ICAC, URV), recollida a la web de l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica).  http://icac.cat/es/component/content/article?id=892:qbarcinoq

Banks, P., 2003, “El creixement  físic de Barcelona, segles X-XIII”, Barcelona Quaderns d'Història  Núm.: 8, pàg. 11-33 

Beltrán de Heredia, J., 2013, “Barcino, de colònia romana a sede regia visigoda, medina Islàmica i ciutat comtal: una urbs en transformació”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm.  9, pàg. 16-118.

Beltrán de Heredia, J., 2009, “La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII”.  XIè Congrés d'Història de Barcelona  - La ciutat en xarxa. 1 - 3 de desembre de 2009. 

Beltrán de Heredia, J., 2015, “Novetats sobre el Fòrum de Barcino: la Cúria i altres edificis públics”, Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Època II, Núm. 11, pàg. 126-146.

Gurt, J.M.; Godoy, C., 2000,  “Barcino, de sede imperial a urbs regia en época visigoda”. Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona  Vol.: 25 Sedes regiae ann. 400-800, pàg. 425-466 

Mar, R., 2012, “Barcino y el urbanismo provincial romano”.  Barcelona quaderns d'història. Presència i lligams territorials de Barcelona. Vint segles de vida urbana 18, 2012, pàg. 61-112.

Montañés, J.A., 2014, "Barcino se da la vuelta", article publicat al diari El País " (23/3/2014). http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/03/22/catalunya/1395515939_556512.html

Orengo, H.A.; Cortés, A., 2014, “The Augustan Temple and Forum of the Colony of Barcino: A 90 Degree Turn”.  Oxford Journal of Archaeology. Volume 33, Issue 1, pages 89–107, February 2014.

Puig i Verdaguer, F., 2009, “Barcino: continuïtats i discontinuïtats morfològiques. El procés urbanístic de la colònia entre la seva fundació i l’Antiguitat tardana”. XIè Congrés d'Història de Barcelona (2009) - La ciutat en xarxa. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona. 1-3 de desembre de 2009