Catedral romànica

La Barcelona dels Burgs ( tornar al mapa)

Segons les dades documentals que es disposen entre 1037 i 1040 les obres de la nova catedral romànica ja estaven en marxa; al mateix temps, l’església va anar adquirint propietats a l’oest de l’edificació per tal de construir-hi el claustre. Va anar desapareixent progressivament a partir de 1298, per donar pas a l’actual catedral gòtica que se li va sobreposar.

“Els primers testimonis arqueològics de la catedral romànica consagrada el  18 de novembre del 1058, es van posar al descobert l’any 1887 amb motiu de les obres de la construcció del nova façana neogòtica de la catedral que dirigia l’arquitecte August Font. Les restes arqueològiques van donar peu a una orientació de l’edifici romànic en sentit contrari de l’edifici gòtic.  Tot i que les «excavacions» realitzades davant de la façana principal de la catedral, al Pla de la Seu l’any 1952, van desmentir totalment aquesta hipòtesi d’ubicació, durant alguns anys es va continuar mantenint l’esmentada orientació”[1].

Malgrat de no disposar de gaires dades, ja que no s’han realitzat excavacions arqueològiques al subsòl de l’actual catedral, es creu que la catedral romànica podria ser un edifici de tres naus, sense descartar que fos de nau única; per fonts documentals, que no arqueològiques, es creu que el campanar podria estar situat en el mateix lloc on després s’alçaria el campanar gòtic del claustre. Amb relació al claustre, no en sabem les seves dimensions, però hauria d’haver tingut una dimensió prou gran per poder acollir dins seu diverses dependències dels canonges de la Seu com ara la cuina, el celler, el refectori, la sala capitular, etc. Júlia Beltrán de Heredia i Immaculada Lorés van suggerir[2] una nova proposta  “de planta per a la seu romànica, que inclou el desplegament complet de la galilea^[3] (amb quatre obertures a ponent i no tres), un transsepte sobresortint, un campanar encaixat a l’aixella sud entre naus i transsepte i una capçalera de tres absis separats per segments de mur recte”[4].

Durant unes excavacions arqueològiques entre els anys 1967 i 1972 es van trobar unes restes que semblaven formar part del pòrtic o galilea de la catedral romànica. Davant la façana de la catedral trobaríem el cementiri de la Seu, i on es trobaria les portes principals de la Seu: per fonts documentals se sap que aquestes portes s’anomenen  maiores, per la qual cosa fa pensar que devien existir unes altres portes secundàries, que es podrien situar en una segona plaça de la Seu, a l’actual carrer dels Comtes.      

Bibliografia