Església de sant Miquel
La Barcelona dels Burgs ( tornar al mapa)
Aquesta església fou construïda sobre les antigues termes públiques romanes, de les quals se n’aprofità els mosaics del firgidarium[1]per tal que fos el paviment de la nova edificació[2]. Els arqueòlegs, d’acord amb les troballes allí trobades creuen que el procés de cristianització de les antigues termes hauria tingut lloc al segle V.
La primera prova documental del temple és de l’any 940[3], però l’origen de la mateixa s’ha de buscar a l’antiguitat tardana. L’únic resta arquitectònic conegut del temple romànic, és una porta que es va trobar a l’enderrocar l’església l’any 1868.
De fàbrica gòtica trobàvem el campanar, situat al costat del presbiteri, rematat a tall de torre.
L’activitat constructiva va ser intensa durant el segle XVI, especialment entre els anys 1505 i 1545. El 1505 Galceran de Requesens i Joan de Soler, comte de Trivento, d’Avellino i de Palamós va disposar en el seu testament “que volia crear un benefici en una capella de l’església de sant Miquel de Barcelona, situada prop del Palau Reial menor”[4] (edifici propietat de la família Requesens des de finals del segle XV). El 1516 es va construir una nova façana, de tipus plateresc, amb porta, d’estil gòtic-renaixentista i dues finestres.
El 1835 deixà de ser església parroquial i va passar a ser la capella particular de la Casa de la Ciutat[5], qui finalment decidí el seu enderrocament per tal de poder ampliar les seves dependències, l’any 1869[6]. La portalada renaixentista es va traslladar a l’església de la Mercè, on ara fa de portada del transsepte. El campanar també es va desmuntar i, reconstruït de forma imperfecta forma part de la parròquia de la Concepció.
[1] Sala destinada als banys d’aigua freda
[2] “Així doncs, el frigidarium de les termes (o potser la sudatio , segons l’arqueòleg Alberto Balil Illana ) va ser adaptat per a crear una església de nau única, utilitzant-se el mosaic del segle II com a paviment del nou edifici religiós. Encara que l'església de sant Miquel es va derrocar en 1868, el mosaic va romandre in situ fins a 1892, data en la qual va ser extret. Durant el procés d'aixecament del mosaic, es va localitzar un paviment anterior i conduccions de plom sota aquest”, Beltrán de Heredia Bercero, J.; 2023, pàg. 25
[3] “Durant gran part del segle X, tenia una relació molt estreta amb la Seu, i va arribar a rebre més donacions que la pròpia Catedral, especialment durant el període entre el 960 i el 965”, Banks , P.; 2023, pàg. 85
[4] Yeguas Gassó, J. ; 2023, pàg. 164
[5] Ja al segle XVI l’església funcionava com a capella dels consellers municipals
[6] “Deixant de banda la pèrdua de l’immoble, l’enrunament va anar acompanyat de la dispersió d’un important conjunt de béns mobles de notable interès artístic que s’hi guardaven, com ara la famosa pala de la Mare de Déu dels Consellers de Lluís Dalmau, el sepulcre renaixentista del jurista Jeroni Descoll”, Miralpeix Vilamala , F.; 2023, pàg. 189
Bibliografia
Ainaud, J., Gudiol, J., Verrie, F. P., 1947, “Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, pàg. 181-182
Banks , P.; 2023“L'església de Sant Miquel de Barcelona als segles X i XI de formar part del conjunt catedralici a l'església parroquial”, dins “L'església desapareguda de Sant MIquel de Barcelona: VII Jornades de les basíliques històriques de la ciutat de Barcelona” (12 i 13 de maig de 2022), coord. por Julia Beltrán de Heredia Bercero, pàg. 77-86
Beltran de Heredia Bercedo, J.; 2013, ”Barcino, de colònia romana a sede regia visigoda, medina Islàmica i ciutat comtal: una urbs en transformació”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 9, pàg.16-118
Beltrán de Heredia Bercero, J.; 2023, “La Iglesia, el baño y la cristianización de las termas publicas romanas: el caso de la Iglesia de Sant Miquel de Barcelona”, “L'església desapareguda de Sant MIquel de Barcelona: VII Jornades de les basíliques històriques de la ciutat de Barcelona” (12 i 13 de maig de 2022), coord. por Julia Beltrán de Heredia Bercero, pàg. 13-37
Miralpeix Vilamala , F.; 2023, “"Una gloria con muchos ángeles en la cúpula". Sobre les pintures murals de la desapareguda església de Sant Miquel de Barcelona i la participació de Ferdinando Galli da Bibiena i Antoni Viladomat”, dins “L'església desapareguda de Sant MIquel de Barcelona: VII Jornades de les basíliques històriques de la ciutat de Barcelona” (12 i 13 de maig de 2022), coord. por Julia Beltrán de Heredia Bercero, pàg. 189-209
Roonthiva, V.; 2023, “Consideracions, revisions, reflexions al voltant del cadirat coral de Sant Miquel de Barcelona. Els documents versus les evidències materials”, dins “L'església desapareguda de Sant MIquel de Barcelona: VII Jornades de les basíliques històriques de la ciutat de Barcelona” (12 i 13 de maig de 2022), coord. por Julia Beltrán de Heredia Bercero, pàg. 147-162
Yeguas Gassó, J. ; 2023, “El treball en pedra i en fusta al segle XVI a l'església de Sant Miquel de Barcelona”, dins “L'església desapareguda de Sant MIquel de Barcelona: VII Jornades de les basíliques històriques de la ciutat de Barcelona” (12 i 13 de maig de 2022), coord. por Julia Beltrán de Heredia Bercero, pàg. 163-188